Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Rubió de Baix, Foradada. La Noguera

 

El despoblat de Rubió de Baix (també dit Rubió de Sòls o Rubió Vell) està situat damunt d’un turó, amb el riu Segre als seus peus. El seu castell s’aixeca sobre la carena d’una cinglera que domina el curs del riu Segre, ocupant així un lloc estratègic molt important…

Castell de Rubió de Baix. Al fons el turó de lo Castellot d'Artesa de Segre (al mig) i a la dreta el turó d'Antona amb el castell de Malagastre. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Castell de Rubió de Baix. Al fons el turó de lo Castellot d’Artesa de Segre (al mig) i a la dreta el turó d’Antona amb el castell de Malagastre. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

RUBIÓ DE BAIX

També dit Rubió de Sòls o Rubió Vell

Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

 

 

El conjunt de ‘Els Rubions’

El conjunt de tres pobles que porten el mateix nom però diferent cognom s’anomena popularment Els Rubions: Rubió de Baix (també dit Rubió de Sòls o Rubió Vell); Rubió del Mig i Rubió de Dalt (també dit Rubió de Caps).

Fins i tot en aquest últim, el gran filòleg Joan Coromines, va rescatar que Rubió de Dalt també era conegut com Rubió del Cel. Tots tres estan actualment emmarcats dins del municipi de Foradada a la comarca de La Noguera.

En la memòria col.lectiva, hom diu que del poble vell, una part es desplaçà on és ara Rubió del Mig i d’aquests encara en sorgí un altre poble més modern, el Rubió de Dalt.

Ens trobem en una petita zona geogràfica de caràcter mític amb una sorprenent alta concentració històrica, arqueològica i arquitectònica, fins al punt que alguns l’han qualificat com a “zona calenta” des del punt de vista espiritual i esotèric.

Alguns afirmen que es poden escoltar sorolls que es coneixen com “paramelodemas” (músiques paranormals que es poden escoltar i que no tenen origen lògic), i que són una mena de música gregoriana o també música de missa. S’afirma que també es poden veure llums estranyes i desconegudes que no tenen origen lògic.

Aquesta concentració històrica es deguda al fet de que, a banda de ser una zona directament regada pel riu Segre, hi ha constància de que en aquest indret hi havia unes antigues salines, les quals es troben totalment perdudes a l’actualitat, com així ho constata el topònim del Barranc del Salí, on encara és fàcil veure les eflorescències salines. No cal esmentar també que la zona va ser zona de frontera estratègica entre cristians i musulmans just abans de començar la Plana de Lleida.

Molt a prop dels Rubions, i en totes direccions, es troben els següents jaciments i restes arqueològiques: Les pintures d’Art Rupestre del Turó d’AntonaLes pintures rupestres de Les Asparets, l’Antic poblat Ibèric del Turó d’Antona, el Jaciment de Penyes de Mania.

Restes (o encara dempeus) arquitectòniques: el Castell de Malagastre, el Santuari de la Mare de Déu de Salgar, el Castell de Montsonís, el Castell de Foradada. I restes associats a la mitologia com la Potada del Diable.

 

La Potada del Diable

 

A la Serra de la Vall hi ha un cova, que és coneguda per tothom com la Cova del Diable (malgrat que no és una cova en realitat). Davant d’aquesta cova, a la pedra, hi ha diferents marques i senyals, totes elles atribuïdes al sinistre i infernal personatge: mitja lluna, mig peu i, també, el seient on s’asseia el dimoni.

Aquesta llegenda explica que Satanàs tenia, aquí, la seva guarida i esperava els qui morien per endur-se llurs ànimes a l’infern. Per aconseguir més gran nombre de persones per al seu reialme es valgué de la fúria dels elements per tal que aquests malmetessin collites i cases.

Malgrat tot el dimoni no va aconseguir els seus objectius i sentint-se humiliat i derrotat, va optar per abandonar aquestes contrades. No obstant, va quedar el testimoni de la seva presència i durant generacions s’expliquen històries de la Cova del Diable i la seva potada.

Amb ulls geològics, no hi veurem altra cosa que unes intrusions dins de la roca mare calcària d’un mineral diferent que no ens atrevim a definir. Aquest mineral, a més d’una evident cristal·lització, té la característica de ser de color fosc, gairebé negre.

Va ser aquesta diferència de color i la seva forma particular el que va generar la necessitat de trobar una explicació: d’una banda el color fosc, que recorda el foc etern; de l’altra, un peu i mitja lluna, que es poden atribuir al mal.

La Potada del Diable de Rubió de Baix (o Rubió de Sòls o Rubió el Vell). Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies i Sant Mamet. Fotografia de: http://www.francescroma.net.

La Potada del Diable de Rubió de Baix (o Rubió de Sòls o Rubió el Vell). Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies i Sant Mamet. Fotografia de: http://www.francescroma.net.

 

 

Rubió de Baix (també dit Rubió de Sòls o Rubió Vell)

Des del punt històric, aquest és poble més important del conjunt anomenat ‘Els Rubions’. Aquest despoblat està situat damunt d’un turó, amb el riu Segre als seus peus.

Des de fa anys, persones vinculades al poble hi celebren la Festa Major i amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada s’ha fet l’arranjament del cementiri i l’Església de Sant Miquel a més s’intenta preservar la zona del Barranc del Salí.

A la Font del Salí, on l’aigua que brollava era salada, antigament s’emplenaven calderes i les posaven al foc. En bullir, l’aigua s’evaporava i els quedava la sal. Una forma ben diferent d’obtenir la sal a d’altres llocs, com Gerri o Vilanova de la Sal, ja que aquí era pràcticament només per a consum propi.

 

 

Despoblat de Rubió de Baix. A dalt del turó, el castell de Rubió i l'església de Sant Eudald. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Despoblat de Rubió de Baix. A dalt del turó, el castell de Rubió i l’església de Sant Eudald. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Origen Històric de Rubió de Baix

A l’any 882, els potentats locals musulmans, els Banu Qassi, fortificaren Montsonís, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Malagastre, Rubió i Montmagastre, dins d’una política de reforçament militar de la frontera superior que dugueren a terme per prevenir un avanç cristià.

Els Banu Qassi, en àrab Banū Qāsī (que literalment significa descendents de Cassi), eren descendents  del primer membre que fou el comte visigot Casius Fortunius (685? – ?), que després d’aliar-se amb els musulmans, es convertí a l’islam i s’arabitzà el nom (de Casius passà a Qāsī).

Tots els Banu Qassi que van tenir poder durant el segle VIII i IX descendien del primogènit Fortuny (Casius Fortunius).

Posteriorment, al voltant de 1015 totes aquestes fortificacions foren conquerides pels cristians, segurament pel comte de Barcelona Ramón Borrell, el tutor d’Ermengol II d’Urgell, abans del 1018, ja que en dit any apareixen aquests llocs com repoblats.

 

 

al-Àndalus l'any 1000.

al-Àndalus l’any 1000. «Espanya» era la terra dels musulmans, tal com es deia en els dominis del comte de Barcelona Ramon Borrell, qui endegà diverses guerres «contra Ispaniam». Per la seva part els musulmans anomenaven «francs» als comtes de l’antiga Gòtia franca. El topònim «Catalunya» i l’antropònim «català» per a referir-se al comte de Barcelona i als seus dominis no es documenten fins al 1114.

 

 

El Castell de Rubió de Baix

Les seves estructures s’aixequen sobre la carena d’una cinglera que domina el curs del riu Segre, ocupant així un lloc estratègic molt important que dominava vastos horitzons.

Actualment la fortalesa només conserva la torre mig esventrada, encara que també hi han vestigis d’una altre torre de mesures menors també quadrada molt malament conservada.

Malgrat les transformacions interiors, la torre segueix mantenint la seva estructura exterior romànica de petits carreus. Està formada per dues plantes, la de sota més petita amb volta de canó, pertany al cos primitiu.

La segona és de volta apuntada, possiblement del segle XII o XIII. La disposició del castell recorrent l’escarpat del cingle, l’espadat, recorda la disposició del castell de la Mare de Déu de la Torre d’Alòs de Balaguer, també a la comarca de La Noguera i a pocs kilòmetres d’aquí.

Aquest castell formava part de la línia defensiva de la vessant sud del Montsec de Rúbies i des de la torre es pot mantenir contacte visual amb:

 

 

Església de Sant Eudald de Rubió de Baix

L’església de Sant Eudald segueix una disposició i unes característiques molt properes a l’església castellera de Montsonís. Per la seva ubicació sobre la penya que no es correspon perfectament amb l’Est, presenta també l’absis descentrat respecte a la nau.

Sembla que la porta, per la seva ubicació, era situada al mur de Ponent. La seva forma sòlida, nua de tot ornament, s’adiu al seu caràcter de temple fortalesa, com en el cas de Montsonís.

 

 

Castell de Rubió de Baix i l'església de Sant Eudald (esquerra). Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

Castell de Rubió de Baix i l’església de Sant Eudald (esquerra). Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

 

 

ESPAI PROTEGIT DE RUBIÓ DE BAIX

 

Curiosament, a Rubió de Baix es conserva un dels hàbitats de l’Esperó de Bolòs (Delphinium bolosii), un endemisme estricte de Catalunya. Es coneix a cinc localitats: Ulldemolins (Priorat), a Rubió de Baix, una d’extingida, a Sant Llorenç del Munt, a Alòs de Balaguer, a uns 5 Km de la de Rubió de Baix i la segona, encara més petita, prop de la presa de Camarasa.

Rubió de Baix es troba a l’àrea de L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, dins de la comarca de La Noguera. És un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

Video de Fotografies de Rubió de Baix

 

 

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

2 Comments

  1. ComentariGràcies per la informació que ens aporteu sobre el territori, el seu patrimoni i la seva història, en la vostra magnífica Web. Rebeu la nostra felicitació per la tasca de divulgació que realitzeu.

  2. Nosaltres hem fet la ruta començant a la carretara que va de Foradada a Montsonís, pujant al cim de Montsonís i desprès agafant un corriol que et dóna, primer les vistes dels Rubions poblats i desprès de Rubió de Baix. A més a més, passes pel búnquer de la Serra de Munt, per davant de Rubió de Baix, el santuari de Santa Maria de Salgar i finalment Montsonís. Una ruta circular, de dificultat baixa i molt bonica.
    Salut
    Fuet-i-Mate

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca