Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Rubió de Baix (o Rubió de Sòls)

 

El despoblat de Rubió de Sòls (també dit Rubió de Baix o Rubió Vell), s’aixeca sobre la carena d’una cinglera que domina el curs del riu Segre, ocupant un lloc estratègic…

Castell de Rubió de Sòls. Al fons, a la dreta, el turó d'Antona amb el castell de Malagastre. Al fons, al centre, la vila d'Artesa de Segre. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Castell de Rubió de Sòls. Al fons, a la dreta, el turó d’Antona amb el castell de Malagastre. Al fons, al centre, la vila d’Artesa de Segre. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

RUBIÓ DE BAIX (o RUBIÓ DE SÒLS)

Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)


 

 

 

 

 

APROXIMACIÓ GEOGRÀFICA A ‘ELS RUBIONS’


El conjunt de tres pobles que porten el mateix nom però diferent cognom s’anomena popularment Els Rubions: Rubió de Baix (també dit Rubió de Sòls o Rubió Vell), Rubió del Mig i Rubió de Dalt (també dit Rubió de Caps).

Fins i tot en aquest últim, el gran filòleg Joan Coromines, va rescatar que Rubió de Dalt també era conegut com Rubió del Cel.

Sembla ser que una part de la població es desplaçà on és ara Rubió del Mig i d’aquests encara en sorgí un altre poble més modern, el poble de Rubió de Dalt.

Ens trobem en una petita zona geogràfica de caràcter mític amb una sorprenent alta concentració històrica, arqueològica i arquitectònica, fins al punt que alguns l’han qualificat com a “zona calenta” des del punt de vista espiritual i esotèric.

Alguns afirmen que es poden escoltar sorolls que es coneixen com paramelodemas (músiques paranormals que no tenen origen lògic), i que són una mena de música gregoriana o també música de missa. S’afirma que també es poden veure llums estranyes i desconegudes que no tenen tampoc origen lògic.

 

 

 

 

Aquesta concentració històrica es deguda al fet de que antigament hi havia a prop un pas en barca del riu Segre al santuari proper de Santa Maria del Salgar, també pel fet de ser una zona directament regada pel riu Segre, i per la constància de que en aquest indret hi havia unes antigues salines, les quals es troben totalment perdudes a l’actualitat.

Des de fa anys, persones vinculades al poble hi celebren la Festa Major i amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada s’han rehabilitat el cementiri i l’Església de Sant Miquel, i a més s’intenta preservar la zona del Barranc del Salí.

Així ho constata el topònim del Barranc del Salí, on encara és fàcil veure les eflorescències salines. No cal esmentar també que la zona va ser zona de frontera estratègica entre cristians i musulmans just abans de començar les planes de Lleida.

A la Font del Salí, on l’aigua que brollava era salada, antigament, s’emplenaven calderes i les posaven al foc. En bullir, l’aigua s’evaporava i quedava la sal al fons. Una forma ben diferent d’obtenir la sal a d’altres llocs, com Gerri o Vilanova de la Sal, ja que aquí era pràcticament només per a consum propi.

Molt a prop dels Rubions, i en totes direccions, es troben els següents jaciments i restes arqueològiques: Les pintures d’Art Rupestre del Turó d’AntonaLes pintures rupestres de Les Asparets, l’Antic poblat Ibèric del Turó d’Antona, el Jaciment de Penyes de Mania, el Castell de Montsonís, Castell de Malagastre, el Santuari de la Mare de Déu de Salgar, el Castell de Montsonís, el Castell de Foradada, i restes associats a la mitologia com la Potada del Diable.

 

 

Restes de la contundent torre del castell de Rubió de Sols, Foradada. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies o de Meià.

Restes de la contundent torre del castell de Rubió de Sols, Foradada. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies o de Meià.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE RUBIÓ


Tots tres ‘Rubions’, Rubió de Baix també dit Rubió de Sòls o Rubió Vell, Rubió del Mig i Rubió de Dalt també dit Rubió de Caps o Rubió del Cel, estan actualment emmarcats dins del municipi de Foradada a la comarca de La Noguera.

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història i el seu entorn físic i paisatgístic. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva. L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre la història i cultura del lloc.

Segons la interpretació de Joan Coromines, l’origen etimològic de Rubió podria ser el d’un nom propi d’origen llatí (Rubius o Rubbius), probablement el nom d’un senyor jurisdiccional d’època romana.

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

[…]

Rubió, llogaret prop d’Artesa de Segre, agregat al municipi de Foradada, i integrat per tres veïnats: Rubió «de Dalt», o «del Cel», Rubió «del Mig» i Rubió «de Baix»…

Mencions Anteriors. 1018: «castro Rubione» citat entre Baldomar, Figuerola, i prop de Montmagastre… 1093: «castri Verned seu Rubiora»… 1202: «Rubione»

Tots plegats, junt amb els homònims catalans poden venir d’un nom propi llatí car Schulze registra en fonts romanes RUBIUS i RUBBIUS (p. 424): en efecte un derivat *RUBBIO, -ONIS seria una formació tan versemblant com Ciceró al costat de Cicer…

[…]

 

Castell de Rubió de Sòls i església de Sant Eudald (esquerra). Rubió de Sols. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Castell de Rubió de Sòls i església de Sant Eudald (esquerra). Rubió de Sols. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

LA POTADA DEL DIABLE DE RUBIÓ DE BAIX


A la Serra de la Vall hi ha un cova, que és coneguda per tothom com la Cova del Diable, malgrat que no és una cova en realitat.

Davant d’aquesta cova, hi ha diferents marques i senyals sobre la roca, totes elles atribuïdes al sinistre i infernal personatge: mitja lluna, mig peu i, també, el seient on s’asseia el dimoni.

Aquesta llegenda explica que Satanàs tenia, aquí, la seva guarida i esperava els qui morien per endur-se llurs ànimes a l’infern. Per aconseguir més gran nombre de persones per al seu reialme es valgué de la fúria dels elements per tal que aquests malmetessin collites i cases.

Malgrat tot el dimoni no va aconseguir els seus objectius i sentint-se humiliat i derrotat, va optar per abandonar aquestes contrades. No obstant, va quedar el testimoni de la seva presència i durant generacions s’expliquen històries de la Cova del Diable i la seva potada.

Amb ulls geològics, no hi veurem altra cosa que unes intrusions dins de la roca mare calcària d’un mineral diferent. Aquest mineral, a més d’una evident cristal·lització, té la característica de ser de color fosc, gairebé negre.

Va ser aquesta diferència de color i la seva forma particular el que va generar la necessitat de trobar una explicació: d’una banda el color fosc, que recorda el foc etern, de l’altra, un peu i mitja lluna, que es poden atribuir al mal.

La Potada del Diable de Rubió de Baix (o Rubió de Sòls o Rubió el Vell). Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies i Sant Mamet. Fotografia de: http://www.francescroma.net.

La Potada del Diable de Rubió de Baix (o Rubió de Sòls o Rubió el Vell). Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies i Sant Mamet. Fotografia de: http://www.francescroma.net.

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE RUBIÓ DE SÒLS


A l’any 882, els potentats locals musulmans, els Banu Qassi, fortificaren Montsonís, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Malagastre, Rubió i Montmagastre, dins d’una política de reforçament militar de la frontera superior que dugueren a terme per prevenir un avanç cristià.

Els Banu Qassi, en àrab Banū Qāsī (que literalment significa descendents de Cassi), eren descendents del primer membre que fou el comte visigot Casius Fortunius (685? – ?), que després d’aliar-se amb els musulmans, es convertí a l’islam i s’arabitzà el nom (de Casius passà a Qāsī).

Tots els Banu Qassi que van tenir poder durant el segle VIII i IX descendien del primogènit Fortuny (Casius Fortunius).

Posteriorment, al voltant de l’any 1015 totes aquestes fortificacions foren conquerides pels cristians, segurament pel comte de Barcelona Ramón Borrell, el tutor d’Ermengol II d’Urgell, abans del 1018, ja que en dit any apareixen aquests llocs com repoblats.

Posteriorment, un conveni entre Ermengol II d’Urgell i Berenguer Ramon I,  fill de Ramón Borrell, el compte de Barcelona donava en domini directe els castells de Montmagastre, Alòs de Balaguer, Rubió de Baix, Malagastre i Artesa de Segre a compte d’Urgell.

Al mateix temps, el compte d’Urgell infeudarà el castell de Rubió de Baix a Arnau Mir de Tost, tal i com consta en el seu testament de 1072. D’aquesta manera, Rubió de Baix, va formar part durant els segles XII i XIII del vescomtat d’Àger.

 

 

 

 

CASTELL DE RUBIÓ DE SÒLS


Les seves estructures s’aixequen sobre la carena d’una cinglera que domina el curs del riu Segre, ocupant així un lloc estratègic molt important que dominava vasts horitzons i el control del curs del Segre.

Actualment la fortalesa només conserva la torre mig esventrada, encara que també hi han vestigis d’una altre torre de mesures menors també quadrada molt malament conservada.

Malgrat les transformacions interiors, la torre segueix mantenint la seva estructura exterior romànica de petits carreus. Està formada per dues plantes, la de sota més petita amb volta de canó, pertany al cos primitiu.

La segona és de volta apuntada, possiblement del segle XII o XIII. La disposició del castell recorrent l’escarpat del cingle, l’espadat, recorda la disposició del castell de la Mare de Déu de la Torre d’Alòs de Balaguer, també a la comarca de La Noguera i a pocs kilòmetres d’aquí i amb visual directe.

Aquest castell formava part de la línia defensiva de la vessant sud del Montsec de Rúbies (o de Meià) i des de la torre es pot mantenir contacte visual amb:

 

 

Restes de l'església castellera de Sant Eudald, del Castell de Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Restes de l’església castellera de Sant Eudald, del Castell de Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ESGLÉSIA DE SANT EUDALD DE RUBIÓ DE SÒLS

L’església de Sant Eudald segueix una disposició i unes característiques molt properes a l’església castellera de Montsonís.

Per la seva ubicació sobre la penya que no es correspon perfectament amb l’est, presenta també l’absis descentrat respecte a la nau.

Sembla que la porta, per la seva ubicació, era situada al mur de Ponent. La seva forma sòlida, nua de tot ornament, s’adiu al seu caràcter de temple fortalesa, com en el cas de Montsonís.

L’església és d’una nau i absis rodó, desviat 12 graus, cap a l’evangeli. A l’exterior s’observa com l’absis queda clarament sobrealçat fins al nivell de la coberta de la nau.

A l’angle format pel mur de l’evangeli i el frontis aflora la roca viva a la qual està adossada l’església. El mur de l’evangeli va ser foradat per fer-hi una capella de volta apuntada.

La porta d’accés queda al frontis, on avui només queda un esvoranc vora un camí empedrat que pujava des de la porta de l’església fins al cim i el castell.

 

 

Planta de l'església castellera de Sant Eudald, del Castell de Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Planta de l’església castellera de Sant Eudald, del Castell de Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

EL CELLER ‘RUBIÓ DE SÒLS’


El celler de Rubió de Sòls va iniciar l’activitat l’any 2013 i les instal·lacions actuals compten amb un celler d’elaboració, criança i guarda de vins, un laboratori tècnic i una sala de tast. Els seus vins 100% xarel·lo, son de molt bona qualitat i son reconeguts arreu.

Un dels seus objectius importants és l’elaboració de ‘vins de finca’ , ja que es compleixen tots els requisits fonamentals per donar un valor afegit als vins, per ser d’un caràcter específic d’un lloc determinat. Els vins es caracteritzen per tenir un criteri únic de treball molt elaborat, que comença a la vinya i acaba al servei del vi.

Son vins peculiars marcats pel territori específic i dirigit per la mà de la enòloga Judit Sogas, donant un caràcter diferenciador. La idea fonamental d’elaboració del vi, és conduir el raïm amb un màxim respecte durant tot el procés, i portar-lo quasi amb la mà.

Aquest celler ha recuperat una varietat autòctona de raïm, el Xarel·lo, i elabora un vi blanc, el ‘SolsXarel’, de notables qualitats organolèptiques.

Cal destacar el microclima específic d’aquestes vinyes, a tocar del riu, a 350 m de proximitat. Destaquen els canvis de corrent d’aire provocats per les corrents de convecció del riu, fet que afavoreix la sanitat de la vinya. Ressalta a l’estiu, els matins son humits i aporta la frescor necessària pel creixement de les plantes, i sobretot per una òptima maduració del raïm.

En aquest vídeo podeu escoltar na Judit Sogas explicant el celler, la vinya, l’entorn i la seva misió:

Vídeo presentació del Celler de Rubió de Sòls.

Vídeo presentació del Celler de Rubió de Sòls.

 

El Celler Rubió de Sòls, organitza visites, tasts i actes culturals tot sovint. El seu contacte:

 

 

 

Vinyes del Celler Rubió de Sòls i al fons el turó on s'ubica el castell de Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Vinyes del Celler Rubió de Sòls i al fons el turó on s’ubica el castell de Rubió de Baix. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


Rubió de Sòls es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA, a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida de l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Rubió de Baix (o Rubió de Sòls) en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Mieà-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

FONTS


 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!