Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Sant Bartomeu de La Vall d’Ariet

 

L’església de Sant Bartomeu queda situada a la Vall d’Ariet de Sòls (o de Baix), una vall protegida per la Serra de l’Obac i la Serra de Sant Mamet…

Sant Bartomeu. La Vall d'Ariet, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Sant Bartomeu. La Vall d’Ariet, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANT BARTOMEU DE LA VALL D’ARIET

La Vall d’Ariet, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA VALL D’ARIET

Ocupant un sector que abraça la frontera del terme occidental del municipi d’Artesa de Segre, trobem fortament disseminat el nucli que pren com a nom l’accident orogràfic on està ubicat: La Vall d’Ariet, a la comarca de La Noguera.

Aquesta partida del municipi, més que un nucli és més aviat un conjunt de masies disseminades dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols (o de baix), Ariet del Mig i Ariet de Caps.

Avui, totes aquestes masies estan deshabitades i moltes d’elles en estat ruïnós.

L’església de Sant Bartomeu la tenim situada a La Vall d’Ariet de Sols (o de baix), a la part baixa d’aquesta vall, que neix prop de la frontera municipal entre Vilanova de Meià i Artesa de Segre.

Aquesta vall està protegida per les muralles calcàries i les vessants que formen la Serra de l’Obac, a l’esquerra (fluvial) de la vall, i la Serra de Sant Mamet, a la seva vessant dreta, dins de la Serra del Montsec de Rúbies (o de Meià).

Pera arribar a la Vall d’Ariet, s’ha de fer des de la vila de Baldomar, si accedim des del sud, seguint la carretera que porta a La Clua (o La Clua de Meià). O bé des de Santa Maria de Meià, si accedim des del nord, només per pistes forestals.

Transcorreguts en uns 7 kilòmetres aproximadament, des de Baladomar, trobem a mà esquerra, una pista de muntanya que ascendeix en direcció a la vall.

Aquesta pista, transcorreguts uns 2 kilòmetres, ens mena al desviament on continua la pista que condueix a Santa Maria de Meià i a Gàrzola. Just després de deixar a la dreta aquest desviament, la pista ens aboca a l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet.

 

 

 

 

L’ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU DE LA VALL D’ARIET

És un temple romànic orientat a l’est, just als 90º, d’una sola nau i que originalment tenia la coberta de fusta. En data indeterminada es reforçaren els murs per tal de construir-hi la volta de canó posteriorment.

La part posterior de l’església està tancada amb tres absis fent d’aquesta església de Sant Bartomeu una de les tres úniques esglésies romàniques de la comarca de La Noguera on trobem aquesta característica triabsidal.

La nau del absis central arrenca d’una motllure trapezoide bisellada i hi ha un arc preabsidal de mig punt davant de cada absis.

La porta d’accés a l’actual església està situada al frontis i és d’arc de mig punt adovellat a l’exterior. Al frontis també hi reposa el campanar construït amb pedra tosca per tal de reduir pes. Les altres tres obertures estan realitzades amb arc dovellat i les trobem a cada un dels absis.

El seu interior, sobri, conté la imatge, única, de Sant Bartomeu i una pica baptismal. Just al costat de l’església i voltat amb mur de pedra s’hi troba el cementiri que segueix tenint la seva vella ubicació.

Aquesta església té parentiu, respecte a la planta, a la església de Sant Romà de Comiols, que també és del segle XII, i juntament a l’església de la Baronia de Sant Oïsme, son les tres esglésies triabsidals de La Noguera.

 

 

ORIGEN DE SANT BARTOMEU DE LA VALL D’ARIET

Se sap que aquesta construcció data d’abans del 1040, tot i que no hi ha constància documentada fins l’any 1095 en què Ermengol de Meià féu donació de les esglésies rebudes pel seu pare, en les que s’inclou la de Sant Bartomeu, al monestir de Santa Maria de Meià.

Des d’antic aquesta vall va pertànyer al Priorat de Meià durant segles fins que el priorat va desaparèixer, a partir del decret del 21 d’abril de 1834 mitjançant el qual s’abolien les antigues jurisdiccions senyorials, i es creava la nova divisió administrativa de províncies, partits judicials i municipis.

Va ser en aquest moment que La Vall d’Ariet s’integrà dins del municipi, primer de Baldomar, i actualment d’Artesa de Segre.

L’advocació de l’església de la Vall d’Ariet correspon a Sant Bartomeu, sant, apòstol, fill de sants i màrtir, va patir l’arrencament de la seva pell en viu.

 

 

Antiga campana d'Obús de l'església de Sant Bartomeu de la Vall d'Ariet. Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Antiga campana d’Obús de l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet. Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

CAMPANA D’OBÚS DE SANT BARTOMEU

En Ramon I. Canyelles, a la revista La Palanca, en el seu article Esglésies amb campana d’obús. Vall d’Ariet (part 3) ens explicava la història:

Ramon I. Canyelles
Ramon I. Canyelles Esglésies amb campana d’obús. Vall d’Ariet (part 3). Revista La Palanca.

El cap d’obús que fa de campana a l’església de Sant Bartomeu va ser trobat l’any 1942 pel Sr. Josep Novau, conegut a la contrada com en Simón, el pastor de la Vall d’Artiet.

Aquesta troballa la va fer mentre estava caçant a la partida de Malacosta, a la falda sud del pic de Sant Mamet, dins del terme municipal d’Alòs de Balaguer.

Tan sols va trobar el cap d’obús buit. Just veure’l, va pensar que aquell troç de bomba podia fer les funcions de campana a l’espoliat campanar de Sant Bartomeu.

Degut al pes de l’enginy va tornar amb el seu pare i, amb dos troncs d’alzina i filferros, pare i fill van carregar-la a les espatlles.

Varen baixar caminant per la muntanya fins a Figuerola de Meià. Allà, el camió que transportava el pa la va portar fins al ferrer de Vilanova de Meià (que avui ja no hi és), a qui li varen demanar que li fes un batall i la netegés.

Un cop enllestida, com que aleshores no hi havia camí, varen preparar una burra amb dos sacs de palla, per no ferir-la, i li carregaren la campana.

A l’arribar a l’església, ajudats per un mestre d’obres, hissaren la campana amb cordes, col·laborant el Sr. Josep Novau i el seu pare des de baix, fins alçar-la a la teulada i fixant-la a l’espadanya de l’església […]

 

Posteriorment, aquest campanar va ser espoliat de nou a l’any 2012 i la campana d’obús va ser robada. Ara s’ha substituït per una campana petita.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: No consta
  • Classificació: No consta
  • Número de Registre: No consta
  • Data de Publicació: No consta

 

FONTS

 

  • Canyelles, Ramon I., ArtesadeSegre.net
  • Vidal – Vilaseca. El Romànic de La Noguera. Barcelona, 1984. Impremta Ferré Olsina
  • Canyelles, Ramon I., Esglésies amb campana d’obús. Vall d’Ariet (part 3). Revista La Palanca.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


SerradelMontsec.cat


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!