Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Sant Just i Sant Pastor de Falç

 

La façana romànica de Sant Just i Sant Pastor de Falç, recuperada i traslladada a Tolba, llueix com portalada de l’actual església de la Mare de Déu del Pui…

 

ESGLÉSIA DE SANT JUST I SANT PASTOR DE FALÇ

Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

Caps zoomòrfics, figures senceres d'animals i simples esferes decoren l'aresta rebaixada de la portalada romànica de cinc arquivoltes, de finals del segle XII, de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça d'Osca. Aragó, Montsec de l'Estall.

Caps zoomòrfics, figures senceres d’animals i simples esferes decoren l’aresta rebaixada de la portalada romànica de cinc arquivoltes, de finals del segle XII, de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça d’Osca. Aragó, Montsec de l’Estall.

 

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE TOLBA

El Castell de Falç el trobem al municipi de Tolba, a la Ribagorça d’Osca, situat a la vall del riu Queixigar.

Aquesta vall se situa entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres (a la zona de Lasquarri) i l’extrem occidental del Montsec de l’Estall, i la sortida del Congost del Queixigar (o Congost de Siscar). 

Era el punt de trobada del camí que pujava des de la Vall d’Àger per les viles de Corçà, Bellmunt i Fet, per després arribar fins a Benavarri.

També era punt de trobada del camí que pujava des del Pla de Lleida, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana, per Castellonroi, Valldellou, Baells, Natxà i Camporrells.

Per aquí passava la via romana que baixava de Viacamp i anava a Siscar i Entença (encara es poden trobar trams empedrats tot i que molt malmesos) i s’originaven els ramals que conduïen a Lluçars, a l’Almùnia de Sant Llorenç, a Lasquarri i a Llaguarres a través de la Serra de l’Atmellera.

 

 

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar. Al fons la vila de Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar. Al fons la vila de Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Vers l’Est, el terme arriba fins Els Cunyols. a 1.028 metres d’alçada, que engloba els masos de Mas de Quintillà, Mas de Pere Piquer, Mas de Gavarrella, Mas de Xiquet, etc, a l’extrem occidental del Montsec de l’Estall.

A més del riu Queixigar, al terme de Tolba drenen, per l’esquerra, la riera de Viacamp i el Barranc de Sant Cristòfol (que seria el límit meridional), i el Barranc de la cova de Viola (pel límit septentrional), el riu Sec i el barranc de Vilanova (pel límit occidental).

El municipi inclou també el poble de les Segarres Baixes, el de Lluçars, el llogaret de Corones, el despoblat i antic Castell de Falç, i l’Almùnia de Sant Llorenç, a més de les antigues masies de Vilanova, de Puigalbó i del Romeral.

Com a curiositat, sembla ser que una besàvia del polític català Oriol Junqueras, era filla d’aquesta vila de Tolba.

 

 

Castell de Falç vist des del camí que porta a Siscar. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Castell de Falç vist des del camí que porta a Siscar. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE TOLBA

S’ha identificat, infundadament, aquesta vila amb la pretesa diòcesi de l’època visigòtica d’Hictosa.

Alguns la situaven, segons documents dels segles X i XI, prop de Barbastre o prop de Tolba, i altres cap a Roda d’Isàvena. Avui es creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa.

Però és més probable la identificació de la vila de Tolba amb l’antiga Tolobis dels jacetans, esmentada per Pomponi Mela (geògraf romà), per Ptolemeu (geògraf grec), per l’Itinerari d’Antoní i per l’Anònim de Ravenna.

L’etimologia de Tolba es desconeguda, però en Joan Coromines afirma que procedeix d’un topònim pre-romà com Tolŭba o Tolŏba amb terminacions ibèriques com Onuba (Huelva) o Salduba (l’antiga ciutat ibera de Caesaraugustanom de la ciutat romana de Saragossa), i amb el radical de Toló (poble del municipi de Gavet de la Conca, al Montsec de Rúbies, al Pallars Jussà), o de Toledo a Castella La Mancha, o de Tolosa a Tarragona.

 

 

CASTELL DE FALÇ

El Castell de Falç el trobem a la vila de Tolba, a la Ribagorça d’Osca. Situada a la vall del riu Queixigar, entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres i l’extrem occidental del Montsec d’Estall…

Castell de Falç i, a sota, l'antiga l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Castell de Falç i, a sota, l’antiga l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Res a veure amb “Tolva”, un castellanisme per tremuja (embut), nom aliè a la llengua tradicional d’aquesta terra i que alguns han volgut associar per relació amb la geomorfologia de la zona.

El lloc on avui s’assenta el poble va ser primerament conegut com El Pui, és a dir una zona elevada del terreny. A prop del cim d’aquest turó hi ha una font, la qual cosa podria explicar perquè va passar a ser una cruïlla de camins.

La primera població de la zona s’assentava al voltant de l’antic castell de Falç, on podien protegir-se dins de les muralles del castell. La vila de Tolba té els seus orígens, presumiblement, en els anys posteriors a la conquesta cristiana de la zona amb l’expulsió dels musulmans.

Un cop eliminats els perills de ser zona fronterera la població van començar a establir-se a El Pui que a diferència de Falç comptava amb un subministrament adequat d’aigua potable i un millor accés al riu.

 

 

Portalada romànica de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Actualment situada a l'església parroquial de la Mare de Déu del Pui, Tolba. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Portalada romànica de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Actualment situada a l’església parroquial de la Mare de Déu del Pui, Tolba. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE SANT JUST I SANT PASTOR DE FALÇ

La vella església romànica de Falç està dedicada als sants Just i Pastor (també coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants), uns màrtirs hispanoromans.

Segons la llegenda haurien nascut a l’actual Tielmes (actual província de Madrid) i van ser executats l’any 304 a l’actual Alcalà d’Henares per ordre del governador Dacià, durant la persecució de Dioclecià.

Aquesta església de Sant Just i Sant Pastor de Falç és de nau rectangular de grans dimensions i capçalera semicircular, fou construïda al voltant de mitjans del segle XII.

Tot just subsisteixen una part dels seus murs i alguna petita resta de la portada occidental a la seva ubicació original dalt del turó del Castell de Falç, al costat nord.

Als documents és qualificada d’abadia, doncs hi havia una comunitat de clergues regulars regida per un abat. L’aspecte monumental que tingué l’església és un reflex de la seva primitiva puixança, que comptà sens dubte amb el mecenatge dels castlans, els senyors de Falç-Siscar.

 

 

Restes de la portalada occidental conservades als murs originals de la nau de l'església de Sant Just i Sant Pastor, al turó del castell de Falç. Tolba. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Restes de la portalada occidental conservades als murs originals de la nau de l’església de Sant Just i Sant Pastor, al turó del castell de Falç. Tolba. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

L’església de Falç patí la competència de Sant Vicenç de Roda, que comportà a mitjà termini la segregació de bona part del terme parroquial a favor de la nova església de Tolba. Santa Maria del Pui (o de Tolba) va aconseguir les prerrogatives parroquials i els drets episcopals que tenia a l’església de Falç, excepte la cena i la preguera.

L’any 1161 Guillem Pere de Roda-Lleida jutjà el litigi establert entre l’abat Ramon de Sant Just i Sant Pastor de Falç i el capítol de Sant Vicenç de Roda per les rendes parroquials.

El bisbe de Lleida subordinà l’església de Falç al prior de Roda i aleshores es creà una canongia a l’església de Segarres vinculada a la catedral de Roda, fins que hi fou nomenat un coadjutor dependent de Tolba (1289).

D’aquesta manera l’església de Falç restà reduïda al seu terme més estricte, d’altre banda cada vegada més despoblat.

 

 

Carcanyols amb dos animals monstruosos apressant éssers humans de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, similars als que trobem a l'església de Covet, al Montsec de Rúbies (o de Meià). Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Carcanyols amb dos animals monstruosos apressant éssers humans de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, similars als que trobem a l’església de Santa Maria de Covet, al Montsec de Rúbies (o de Meià). Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Formant part del castell de Falç, va ser la seu d’una comunitat regular de canonges que es va establir fins l’any 1161, fins que el bisbe de Lleida la va extingir i la va subordinar al prior de Roda d’Isàvena.

Posteriorment a ser abandonat, es va arrencar, no només la portada sinó la major part dels carreus que conformaven el temple.

Bastants d’aquests carreus podem veure’ls reaprofitats en el proper Mas de Falç, actualment propietat privada conjuntament amb el castell de Falç.

Durant el segle XIX, la façana de l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de mitjans del segle XII, es va recuperar de la ruïna i es va traslladar al poble de Tolba, on llueix com a portalada principal de l’actual església de Mare de Déu del Pui (o Nostra Senyora del Pui).

L’església de la Mare de Deu del Pui, va dependre en un primer moment de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà.

El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat de Tolba i per tant la independència de la seu de Roda d’Isàvena cap la Seu d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Hictosa i ho volgué corroborar mitjançant la celebració d’una assemblea de tot el bisbat a Tolba l’any 1080.

Segons l’acta de restauració del 1080, la importància donada a les seves consagracions, l’autorització per tal que tots els homes del bisbat hi poguessin tenir dret de sepultura fan suposar que degué ser un lloc important en les rutes de pelegrinatge.

A l’església de Nostra Senyora del Pui en diferents remodelacions, fins al segle XVII, se superposen l’estil barroc amb el renaixentista. La última remodelació, va ser la incorporació de la notable façana romànica, al començament del segle XIX, i altres elements procedents de Sant Just i Sant Pastor de Falç, així com un fris escacat que es col·locà al campanar.

 

 

Planta, alçat i secció, a escala 1-50, de la portada romànica de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Dibuix de J.A. Adell. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Planta, alçat i secció, a escala 1-50, de la portada romànica de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Dibuix de J.A. Adell. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


PORTADA ROMÀNICA DE SANT JUST I SANT PASTOR DE FALÇ

En aquesta portalada s’han volgut trobar semblances amb la de la Mare de Déu de Baldós, a Montanyana, o la de Natxà, que son de la mateixa època.

Fins i tot amb l’església de Santa Maria de Covet, Pallars Jussà, que demostrarien la influència del romànic a través de l’antic camí de Sant Jaume de Compostela que circulava per aquesta zona.

Igual que a Santa Maria de Covet, la portalada romànica de Sant Just i Sant Pastor de Falç mostra en els carcanyols dos animals monstruosos apressant éssers humans.

La decoració de petits caps en l’aresta rebaixada en falca dels intercolumnis dels muntants, també és molt semblant a la de Santa Maria de Covet.

 

 

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol de l'església de Covet, avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol de l’església de Covet, avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Aquesta portalada està composta per cinc arquivoltes, de les quals la més externa està decorada amb escòcia en la qual es van tallar diferents tipus de caparrons.

A la part alta de l’esmentat cos ressaltat un fris de cantoneres i per sobre un altre escacat, amb creuetes en els escacs enfonsats.

Decorant la portada hi ha diverses figures, algunes fent funció de mènsules romàniques i altres amb motius al·legòrics, com una fera que mossega el cap d’una dona enderrocada (carcanyols).

Segons el parer d’alguns experts, aquests carcanyols representen la mort de Jezabel, esposa del rei Acab de Judea, mort profetitzada per Elies.

 

 

Arquivoltes de la portalada de l'església de Sant Just i Sant Pastor, de les quals la més externa està decorada amb escòcia en la qual es van tallar diferents tipus de caparrons. Tolba. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Arquivoltes i capitells de la portalada de l’església de Sant Just i Sant Pastor, de les quals la més externa està decorada amb escòcia en la qual es van tallar diferents tipus de caparrons. Tolba. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

A l’altre costat, una mènsula està decorada amb una representació de sirena de doble cua que subjecta les seves extremitats amb les mans.

La iconografia dels capitells i impostes, és molt tosca en la seva execució i destaquen figures senzilles de lleons que en alguns casos comparteixen un únic cap a l’angle del capitell.

S’han disposat uns quants símbols interpretatius del pecat (lleons devoradors, serp al cimaci d’un dels capitells…), figures simbòliques però sense programa concret. Als capitells intermedis dels dos costats (dret i esquerre de la portada) hem interpretat que representen els evangelistes les figures del quadrúpede i l’ocell gegantí que apareixen al costat esquerre de la portada i la figura de l’àngel, i un nou quadrúpede al costat dret.

A les dovelles encara es pot apreciar la numeració gravada que es va emprar per desmuntar les peces i muntar-les posteriorment en el mateix ordre quan la portalada va ser traslladada des del castell de Falç fins a l’església parroquial de Tolba.

 

 

 

 

Sobre la clau de la portada hi ha un infreqüent crismó tan estilitzat com sorprenent pel fet que falten algun dels seus símbols.

Les lletres són irregulars: la lletra P té un vano molt ampli, al que s’uneix la lletra Alfa pel seu costat recte, la lletra Omega no es va traçar, i la lletra S es recolza en el braç vertical inferior sense posar-se en ell.

El cercle s’emmarca en un quadrat que en els triangles de les cantonades s’orna amb fulles unides per la seva tija. La peça està sense acabar, i fa la impressió que l’artífex es va perdre en la interpretació de l’esbós.

 

 


 

 

Malgrat la interessant iconografia que es troba, manca un temàtica concreta global que es pot trobar en altres casos importants.

Tot plegat sembla una maldestra, o bé inacabada, còpia de la iconografia, ja sigui de Sant Joan de Montanyana o ja sigui de Santa Maria de Covet, que remuntaria la seva datació cap a finals del segle XII.

 

 

 

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!