Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, Tolba.

 

La façana de l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, del segle XII es va recuperar de la ruïna i es va traslladar al poble de Tolba, on llueix com a portalada principal de l’actual església de Mare de Déu del Puig (o Nostra Senyora del Puig).

 

ESGLÉSIA DE SANT JUST I SANT PASTOR DE FALÇ

Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

Crismó estilitzat i sorprenent sobre la clau de la portada de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Osca. Ribagorça, Aragó. Montsec de l'Estall

Crismó estilitzat i sorprenent sobre la clau de la portada de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Osca. Ribagorça, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

Contingut:

 

 


El Municipi de Tolba

El Castell de Falç el trobem a la vila de Tolba, a la Ribagorça d’Osca. Situada a la vall del riu Queixigar, entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres (a la zona de Lasquarri) i l’extrem occidental del Montsec d’Estalli la sortida del Congost del Queixigar (o Congost de Siscar). 

Era el punt de trobada del camí que pujava des d’Àger via Corçà, Bellmunt i Fet per arribar a Benavarri.

Era també punt de trobada del camí que pujava des del pla de Lleida, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana, per Castellonroi, Valldellou, Baells, Natxà i Camporrells.

Per aquí passava la via romana que baixava de Viacamp i anava a Siscar i Entença  (encara es poden trobar trams empedrats molt malmesos) i s’originaven els ramals que conduïen a Lluçars, l’Almùnia de Sant Llorenç, a Lasquarri i Llaguarres a través de la Serra de l’Atmellera, a Benavarri o a l’actual despoblat de l’Estall i Fet.

Vers l’Est, el terme arriba fins als Cunyols (1.028 metres d’alçada), a l’extrem occidental del Montsec d’Estall.

A més del riu Queixigar, drenen al terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol (límit meridional), afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola (límit septentrional), el riu Sec i el barranc de Vilanova (límit occidental).

El municipi inclou també el poble de les Segarres Baixes, el de Lluçars el llogaret de Corones, el despoblat i antic Castell de Falç, i l’Almùnia de Sant Llorenç, a més de les antigues masies de Vilanova, de Puigalbó i del Romeral.

 

 

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar. Al fons la vila de Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Camí de la Vall del riu Queixigar en direcció al Congost de Siscar o Congost del Queixigar. Al fons la vila de Tolba, Ribagorça, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

S’ha identificat infundadament aquesta vila amb la pretesa diòcesi de l’època visigòtica d’Hictosa, situada, segons algunes antigues llistes de diòcesis de la Tarraconense.

Alguns la situaven, segons documents dels segles X i XI, prop de Barbastre o Tolba, i altres cap a Roda d’Isàvena. Avui es creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa.

Però és més probable la identificació amb l’antiga Tolobis dels jacetans, esmentada per Pomponi Mela (geògraf romà), per Ptolemeu (geògraf grec), per l’Itinerari d’Antoní i per l’Anònim de Ravenna.

L’etimologia de Tolba es desconeguda, però en Joan Coromines afirma que procedeix d’un topònim pre-romà com Tolŭba o Tolŏba amb terminacions ibèriques com Onuba (Huelva) o Salduba (l’antiga ciutat ibera de Caesaraugusta o Caesar Augusta, nom de la ciutat romana de Saragossa), i amb el radical de Toló (poble del municipi de Gavet de la Conca, Montsec de Rúbies, al Pallars Jussà), o de Toledo (Castella La Mancha) o de Tolosa (Tarragona).

Res a veure amb “Tolva”, un castellanisme per tremuja (embut), nom aliè a la llengua tradicional d’aquesta terra i que alguns han volgut associar per relació amb la geomorfologia de la zona.

El lloc on avui s’assenta el poble va ser primerament conegut com “el puig”, és a dir una zona elevada del terreny. A prop del cim d’aquest turó hi ha una font, la qual cosa podria explicar perquè va passar a ser una cruïlla de camins.

La primera població de la zona s’assentava a Falç on podien protegir-se dins de les muralles. La vila de Tolba té els seus orígens, presumiblement, en els anys posteriors a la reconquesta de la zona.

Un cop eliminats els perills de ser zona fronterera les gents van començar a establir-se en “el puig” que a diferència de Falç comptava amb un subministrament adequat d’aigua potable i un millor accés al riu.

 

 

Castell de Falç i els restes de l'antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Castell de Falç i els restes de l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


Castell de Falç

A l’hora de escriure sobre aquest interessant enclavament medieval, el primer problema que es planteja és el del seu nom. El terme “Falç” procedeix del llatí “falx, falcis” i el seu significat és merament descriptiu: “estret que forma un riu entre dues serres”.

Curiosament, l’escut i la bandera de Tolba contenen com a element principal una falç. Sembla clar que és una referència al castell de Falç.

Del castell de Falç encara es pot veure la torre rodona, mig en peu, i parts importants de la seva muralla. És observable des de molts punts de la zona, des del Castell de Benavarri, des de la Torre de Viacamp.

Aquesta visualització directe des d’altres castells permetia la comunicació mitjançant senyals lluminosos utilitzant torxes.

El castell ocupa el cim d’un tossal sobre la confluència del Riu Sec i el Riu Queixigar. Envoltat de precipicis, és inaccessible per l’est i pel sud, precisament la zona de la vall i Congost del riu Queixigar (o Congost de Siscar) que arriba des de Tolba.

Podeu seguir llegint sobre aquesta el castell de Falç a l’article “El Castell de Falç“.

 

 


Església de Sant Just i Sant Pastor de Falç

La vella església romànica dedicada als sants Just i Pastor, és de nau rectangular i capçalera semicircular del segle XII. Tot just subsisteix una part dels seus murs i alguna petita resta de la portada occidental.

Aquesta antiga església, que formava part del castell de Falç, va ser la seu d’una comunitat regular de canonges que es va establir fins el 1161, quan el bisbe de Lleida la va extingir i la va subordinar al prior de Roda d’Isàvena.

D’aquest lloc es va arrencar, no només la portada sinó la major part dels carreus que conformaven el temple. Bastants d’aquests carreus podem veure’ls reaprofitats en el proper Mas de Falç, actualment propietat privada conjuntament amb el castell.

La façana de l’antiga església de Sant Just i Sant Pastor de Falç, del segle XII es va recuperar de la ruïna i es va traslladar al poble de Tolba, on llueix com a portalada principal de l’actual església de Mare de Déu del Puig (o Nostra Senyora del Puig).

 

 

Portalada romànica de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Actualment situada a l'església parroquial de la Mare de Déu del Puig, Tolba. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Portalada romànica de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Actualment situada a l’església parroquial de la Mare de Déu del Puig, Tolba. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

En aquesta portalada s’han volgut trobar semblances amb la de Montanyana o la de Natxà, de la mateixa època i fins i tot amb la de Santa Maria de Covet, a la Conca Dellà, Pallars Jussà, que demostrarien la influència del romànic que recorria l’antic camí de Sant Jaume de Compostela que circulava per aquesta zona.

Igual que a Santa Maria de Covet mostra en els carcanyols dos animals monstruosos apressant éssers humans. La decoració de petits caps en l’aresta rebaixada en falca dels intercolumnis dels muntants és molt semblant a la de Santa Maria de Covet.

 

 

Home sent devorat per una fera. Desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Montsec de Rúbies

Home sent devorat per una fera. Desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930).
Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Montsec de Rúbies.

 

 

Aquesta portalada està composta per cinc arquivoltes, de les quals la més externa està decorada amb escòcia en la qual es van tallar diferents tipus de caparrons. A la part alta de l’esmentat cos ressaltat un fris de cantoneres i per sobre un altre escacat, amb creuetes en els escacs enfonsats.

 

 

Arquivoltes de la portalada de l'església de Sant Just i Sant Pastor, de les quals la més externa està decorada amb escòcia en la qual es van tallar diferents tipus de caparrons. Tolba. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Arquivoltes de la portalada de l’església de Sant Just i Sant Pastor, de les quals la més externa està decorada amb escòcia en la qual es van tallar diferents tipus de caparrons. Tolba. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

Decorant la portada hi ha diverses figures, algunes en funció de mènsules i altres amb motius al·legòrics, com una fera que mossega el cap d’una dona enderrocada.

Segons el parer d’alguns és una representació de la mort de Jezabel, esposa del rei Acab de Judea, que va ser profetitzada per Elies. a l’altre costat, una mènsula està decorada amb una representació de sirena de doble cua que subjecta les seves extremitats amb les mans.

La iconografia dels capitells i impostes, és molt tosca en la seva execució i destaquen figures senzilles de lleons que en alguns casos comparteixen un únic cap a l’angle del capitell. En funcions de mènsula, també hi ha imatges de feres que devoren personatges.

 

 

La decoració de petits caps en l'aresta rebaixada en falca dels intercolumnis dels muntants és molt igual també que a Santa Maria de Covet. Portalada romànica de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Actualment situada a l'església parroquial de la Mare de Déu del Puig, Tolba. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

La decoració de petits caps en l’aresta rebaixada en falca dels intercolumnis dels muntants és molt igual també que a Santa Maria de Covet. Portalada romànica de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Actualment situada a l’església parroquial de la Mare de Déu del Puig, Tolba. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

A les dovelles encara es pot apreciar la numeració gravada que es va emprar per desmuntar les peces i muntar-les posteriorment en el mateix ordre quan la portalada va ser traslladada des del castell de Falç fins a l’església parroquial de Tolba.

Sobre la clau de la portada hi ha un infreqüent crismó tan estilitzat com sorprenent pel fet de faltar algun dels seus símbols.

Les lletres són irregulars: la lletra “P” té un vano molt ampli, al que s’uneix la lletra Alfa pel seu costat recte, la lletra Omega no es va traçar, i la lletra “S” es recolza en el braç vertical inferior sense posar-se en ell.

El cercle s’emmarca en un quadrat que en els triangles de les cantonades s’orna amb fulles unides per la seva tija. La peça està sense acabar, i fa la impressió que l’artífex es va perdre en la interpretació de l’esbós.

 

 

Crismó estilitzat i sorprenent sobre la clau de la portada de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Osca. Ribagorça, Aragó. Montsec de l'Estall.

Crismó estilitzat i sorprenent sobre la clau de la portada de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç. Tolba, Osca. Ribagorça, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


Video de Fotografies de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Falç

 

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca