Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

 

Al cim de Sant Mamet hi ha enclavada l’ermita que va romandre prop de cent anys en ruïnes, fins que l’any 2000 es va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs de Balaguer…

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya, Montsec de Rúbies.

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

CIM, ERMITA I REFUGI DE SANT MAMET

Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANT MAMET

El dom de Sant Mamet és una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià a la comarca de La Noguera.

La serra de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies (o de Meià), és com una avançada que ens ofereix una doble visió: pel nord les parets del Montsec de Rúbies (o de Meià) i pel sud l’extensa plana lleidatana.

Des del cim de Sant Mamet es veuen les serralades prelitorals, es veu Montserrat, es veuen els Pirineus d’Andorra i d’Osca, el Mont-roig, bona part de la Vall d’Àger i tota la Coma de Meià. Això converteix el cim de Sant Mamet en un mirador privilegiat, injustament menystingut pels excursionistes.

És la primera serralada de certa importància, a banda de la Serra de Mont-roig, entre Camarasa  i Les Avellanes, i uns 400 mestres més baixa que Sant Mamet, que ens trobem a partir de les esplanades de la comarca de La Noguera i l’Urgell, pòrtic del Montsec de Rúbies (o de Meià) al qual s’uneix a través del Coll d’Orenga.

 

 

 

 

Assoleix els 1.391 metres d’altitud i s’estén des de la Noguera Pallaresa per l’oest (pantà de Camarasa i Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa), passant per Figuerola de Meià, el despoblat de Perauba fins la riba del riu Segre pel sud, passant per Alòs de Balaguer, i  la Coma de Meià i la Vall d’Ariet per l’est.

Al cim de Sant Mamet hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i, annex a ella, el refugi lliure de muntanya.

L’ermita va romandre prop de cent anys pràcticament en ruïnes, fins que l’any 2000 se’n va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs de Balaguer.

L’ermita actua de punt de trobada ancestral dels habitants dels pobles de l’entorn, que hi acudeixen per celebrar-hi aplec.

Sant Mamet és considerat el patró de les dides, ja que s’explica que tenia facultats per augmentar el cabal de llet de les mares en període de lactància.

 

 

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

PUJADA A SANT MAMET

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista d’unes quinze mil passes de pagès (unes 4 hores caminant) que ens porta al cim de Sant Mamet.

Una pista còmoda i pràctica si hi anem a cavall d’algun giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu.

Molt més gratificant, molt més bella i molt més agraïda es la pujada per la cara nord des del Coll d’Orenga, deixant el Tossal de Mirapallars (pic del Montsec de Rúbies o de Meià) a la nostra esquena.

Per arribar al Coll d’Orenga us haureu d’acostar per la pista que enllaça Figuerola de Meià amb Santa Maria de Meià.

Enfilar aquest costat del dom de Sant Mamet (aproximadament 2 hores de caminada) ens permetrà de conèixer una vessant per a molts inèdita d’aquestes muntanyes, amb un paisatge ple de torres, fortaleses de defensa i de guaita, com el Castell d’Orenga, la Torre de Mataperunya (també coneguda com Rocaspana), la Torre de l’Espinal, etc.

 

 

 

 

DEVOCIÓ A SANT MAMET

La devoció a Sant Mamet ha estat sempre molt present als pobles d’Alòs de Balaguer, Baldomar, Figuerola de Meià, Fontllonga i als “Rubións“.

Cada 11 de Maig se celebra una romeria i aplec a l’ermita. Antigament hi acudien 7 processons vingudes de pobles de ben lluny per fer-hi un aplec.

 

 

És la devoció tanta

dels d’Alòs i Baldomar,

de Rubió i de Figuerola

de Fontllonga i de Montclar

que us tenen en gran memòria

i vos venen a visitar

 

 

Pujant a l’ermita, a mig camí hi ha un boix, conegut com el Boix de la Creu, on es reposava i s’esmorzava, per tal d’agafar forces i continuar l’ascenció.

Antigament, tothom pujava caminant, menys el capellà que hi pujava sobre el llom d’un animal.

Arribats a dalt es deia la santa missa i es cantaven els goigs, després la gent dinava i feia una mica de gresca, i a continuació començava el rés del rosari, processó i retorns.

Tot baixant es feia nova parada al Boix de la Creu i finalment s’arribava al poble.

Sant Mamet era i és encara molt invocat per les mares en període de lactància perquè tinguessin prou llet per criar fills.

Entre nosaltres pren origen de la fonètica del nom, semihomònim del verb mamar. També se’l reclamava perquè fes estroncar la llet acabat el temps de la lactància de l’infant.

 

 

Goigs en alabansa del Glorios Sant Mamet: Bisbe de Viene, que se venera en la Hermita en las montanyas de Alós, y Valdomá. Data de Publicació: 1825. Editorial: Lleyda: Per Bonaventura Corominas. Font: Sol-Torres. Universitat de Lleida.

Goigs en alabansa del Glorios Sant Mamet: Bisbe de Viene, que se venera en la Hermita en las montanyas de Alós, y Valdomá. Data de Publicació: 1825. Editorial: Lleyda: Per Bonaventura Corominas. Font: Sol-Torres. Universitat de Lleida.

 

 

Les mares acudien a Sant Mamet demanant-li: “Sant Mamet, feu-me tenir força llet”. També hi havia la creença de la gent que entre aquest dia i el següent acabava l’hivern i el fred, i que Sant Mamet se’ls enduia.

La celebració i aplec de Sant Mamet se celebra l’11 de Maig i per aquest motiu la veu popular diu:

 

 

Per Sant Mamet el darrer fred. Per Sant Mamet s’acaba el fred

 

 

A les llars de foc on hi havia escó mòbil, el dia de Sant Mamet era costum treure’l. Abans de desmuntar-lo feien una gran foguera i cremaven un tió ben gros. D’aquesta acció se’n deia “cremar l’escó” i venia a constituir com un comiat del fred.

També hi havia alguns preceptes culinaris i de dejú en aquests dia, i el refrany és expressiu:

 

 

Per Sant Mamet ni cargol ni bolet. Per Sant Mamet ni pollastre, ni peix, ni bolet

 

 

Molts anys enrere era típic veure per aquests camins la figura inconfusible de l’ermità de Sant Mamet el qual, amb el seu petit ruc, resseguia les llars habitades d’aquesta terra tot fent plega, de la qual, amb mitja dotzena de gallines que tenia, anava vivint.

Trucava a totes les portes, que sempre se li obrien generosament. Tothom solia ser molt generós amb l’ermità, que havia esdevingut una figura simbòlica i molt estimada en aquesta terra.

 

 

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

LES MINES DE BAUXITA

La bauxita no és un mineral pròpiament dit sinó una barreja (estrictament parlant, és una roca sedimentària), formada per diversos hidròxids d’alumini (böhmita, gibbsita i diàspor) i alumogel, generalment amb òxids i hidròxids de ferro i també amb altres substàncies (sobretot argiles).

A la zona d’Alòs de Balaguer i Camarasa els jaciments de bauxites van ser descoberts per l’Intitut Geológico y Minero de España (GME) l’any 1949, durant l’elaboració d’un mapa geològic a escala 1:50.000.

A partir d’aquesta data es van realitzar nombrosos treballs d’investigació, que van posar de manifest els indicis a la Serra de Mont-roig i a la Serra de Sant Jordi, al municipi de Camarasa, així com al municipi d’Alòs de Balaguer.

Aquestes investigacions van culminar amb la posada en marxa de les explotacions de la de la Font de la Forradella i les de la Serra de Sant Mamet, totes al municipi d’Alós de Balaguer.

A la vessant sud-est de la Serra de Sant Mamet, s’hi troben les antigues zones d’extracció de bauxita, anomenada Mina de Les Cóms, per situar-se a la partida de Los Cóms, prop de la Font dels Cóms, així com també d’altres a la partida de Malagosta. Es tracta de dos jaciment on s’explotaven bauxites, uns jaciments que són de tipus càrstic caracteritzat perquè les bauxites s’allotgen en carbonats mesozoics.

 

 

Peça de bauxita, de 7,5 x 5,0 centímetres, originària de La Font dels Cóms, Serra de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Peça de bauxita, de 7,5 x 5,0 centímetres, originària de La Font dels Cóms, Serra de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

El nom real dels jaciments, que van estar en explotació fins els anys 1986-1987, va ser ‘Pilar’ (concessió número 3636) i ‘Consuelo’ (concessió número 3625), de més de 50 hectàrees de superfície, i van ser explotades per les empreses Alquímia Comercial Anònima, almenys els primers anys, Bauxites Espanyoles S.A. i Ciments Molins S.A.

També hi han documentades altres zones de prospecció i d’extracció anomenades ‘Araceli’ i ‘Josep’, ambdues en aquesta vessant de Sant Mamet.

En totes elles, a principis dels anys 1960, treballaven una mitjana de 41 miners, majoritàriament en tasques a cel obert i es van extreure unes 200.000 tones de mineral.

Els afloraments de Los Cóms,  mina ‘Pilar’, és on es va realitzar la investigació més completa amb uns 800 metres de sondeig d’exterior i 200 metres en interior, a més de galeries a diferents cotes: de 120 metres a la Cota 998, una galeria de 280 metres a la cota 978, i una galeria de 160 metres a la cota 958.

D’altra banda, per enllaçar aquests tres pisos es van realitzar 160 metres de plans inclinats, també en el vessant sud-est de Sant Mamet que partien dels voltants de la Font dels Cóms.

 

 

Celebració de la diada de Santa Bàrbara, patrona dels miners, a la mina de Los Cóms. Dècada de 1960. Serra de Sant Mamet, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Celebració de la diada de Santa Bàrbara, patrona dels miners, a la mina de Los Cóms. Dècada de 1960. Serra de Sant Mamet, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ESPAI PROTEGIT DE SANT MAMET

 

El cim de Sant Mamet es troba dins de l’àrea de l’Espai d’Interès de la Serra del Montsec, a la comarca de La Noguera.

També forma part de la Xarxa Natura 2000 a l’àrea anomenada de Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 

FONTS

 

  • BELLMUNT I FIGUERAS, J. Fets, Costums i Llegendes de la Noguera. Pagès Editors.
  • BOIXEREU I VILA ESTER. El descubrimiento, investigación y explotación de bauxitas en Cataluña (1900-1995). Actas do 3º Simpósio sobre mineraçao e metalurgia históricas no sudoeste europeu. Oporto, 2006.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!