Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

 

Al cim de Sant Mamet hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya. L’ermita va romandre prop de cent anys pràcticament en ruïnes, fins que l’any 2000 se’n va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs de Balaguer…

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

 

CIM, ERMITA I REFUGI DE SANT MAMET

Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

 

 

Aproximació Geogràfica a Sant Mamet

El dom de Sant Mamet és una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià a la comarca de La Noguera.

La serra de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies, és com una avançada que ens ofereix una doble visió: pel nord les parets del Montsec de Rúbies i pel sud l’extensa plana lleidatana.

Des del cim de Sant Mamet es veuen les serralades prelitorals, es veu Montserrat, es veuen els Pirineus d’Andorra i d’Osca, el Mont-roig… A més a més de tota la Vall d’Àger i tota la Coma de Meià. Això la converteix en un mirador privilegiat, injustament menystingut pels excursionistes.

És la primera serralada de certa importància que ens trobem a partir de les esplanades de la comarca de La Noguera i l’Urgell, pòrtic del Montsec de Rúbies al qual s’uneix a través del Coll d’Orenga.

Assoleix els 1.391 metres d’altitud i s’estén des de ben a prop de la Noguera Pallaresa (pantà de Camarasa i Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa), al poble de Figuerola de Meià, el despoblat de Peralba fins la riba del riu Segre, passant per Alòs de Balaguer, la Coma de Meià i la Vall d’Ariet.

Al cim de Sant Mamet hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya. L’ermita va romandre prop de cent anys pràcticament en ruïnes, fins que l’any 2000 se’n va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs de Balaguer.

L’ermita actua de punt de trobada ancestral dels habitants dels pobles de l’entorn, que hi acudeixen per celebrar-hi un aplec. Sant Mamet és el patró de les dides ja que expliquen que tenia facultats per augmentar el cabal de llet de les mares en període de lactància.

 

 

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

 

 

Excursió a Sant Mamet

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista d’unes quinze mil passes de pagès (unes 4 hores caminant) que ens porta al cim de Sant Mamet. Una pista còmoda i pràctica si hi anem a cavall d’algun giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu.

Molt més gratificant, molt més bella i molt més agraïda es la pujada per la cara nord des del Coll d’Orenga, on deixarem el Tossal de Mirapallars (Montsec de Rúbies) a la nostra esquena. Per accedir pel Coll d’Orenga us haureu d’acostar per la pista que enllaça Figuerola de Meià amb Santa Maria de Meià.

Enfilar aquest costat del dom de Sant Mamet (aproximadament 2 hores de caminada) ens permetrà de conèixer una vessant per a molts inèdita d’aquestes muntanyes, un lloc ple de torres, fortaleses de defensa i de guaita, com el Castell d’Orenga, la Torre de Mataperunya (també coneguda com Rocaspana), la Torre de l’Espinal, etc.

 

 

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. Alòs de Balaguer, Artesa de Segre i Vilanova de Meià. La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

 

 

Devoció a Sant Mamet

La devoció a Sant Mamet ha estat sempre molt present als pobles d’Alòs de Balaguer, Baldomar, Figuerola de Meià, Fontllonga i els “Rubións“.

Cada 11 de Maig se celebra una romeria a l’ermita. Antigament hi acudien 7 processons vingudes de pobles de ben lluny per fer-hi un aplec.

 

És la devoció tanta dels d’Alòs i Baldomar, de Rubió i de Figuerola Fontllonga i de Montclar que us tenen en gran memòria i vos venen a visitar

 

Pujant a l’ermita, a mig camí hi ha un boix, conegut com el Boix de la Creu, on es reposava i s’esmorzava, per tal d’agafar forces i continuar l’ascenció.

Antigament, tothom pujava caminant, menys el capellà que hi pujava a cavall d’un animal. Arribats a dalt es deia la santa missa i es cantaven els goigs, després la gent dinava i feia una mica de gresca, i a continuació començava el rés del rosari, processó i retorns.

Tot baixant es feia nova parada al Boix de la Creu i finalment l’arribada al poble.

Sant Mamet era i és encara molt invocat per les mares en període de lactància perquè tinguessin prou llet per criar fills. No es té constància que aquesta creença sigui habitual d’altres pobles.

Entre nosaltres pren origen de la fonètica del nom, semihomònim del verb mamar. També se’l reclamava perquè fes estroncar la llet acabat el temps de la lactància de l’infant.

 

 

Goigs en alabansa del Glorios Sant Mamet: Bisbe de Viene, que se venera en la Hermita en las montanyas de Alós, y Valdomá. Data de Publicació: 1825. Editorial: Lleyda: Per Bonaventura Corominas. Font: Sol-Torres. Universitat de Lleida.

Goigs en alabansa del Glorios Sant Mamet: Bisbe de Viene, que se venera en la Hermita en las montanyas de Alós, y Valdomá. Data de Publicació: 1825. Editorial: Lleyda: Per Bonaventura Corominas. Font: Sol-Torres. Universitat de Lleida.

 

 

Les mares acudien a Sant Mamet demanant-li:

 

Sant Mamet, feu-me tenir força llet

 

La gent creu que entre aquest dia i el següent acaba l’hivern i el fred, i que Sant Mamet se’ls enduia. Per aquest motiu la veu popular diu:

 

Per Sant Mamet el darrer fred Per Sant Mamet s’acaba el fred

 

A les llars de foc on hi havia escó mòbil, el dia de Sant Mamet era costum treure’l. Abans de desmuntar-lo feien una gran foguera i cremaven un tió ben gros.

D’aquesta acció se’n deia “cremar l’escó” i venia a constituir com un comiat del fred. També hi havia alguns preceptes culinaris en aquests dia, i el refrany és expressiu:

 

Per Sant Mamet ni cargol ni bolet Per Sant Mamet ni pollastre, ni peix, ni bolet

 

Molts anys enrere era típic veure per aquests camins la figura inconfusible de l’ermità de Sant Mamet el qual, amb el seu petit ruc, resseguia les llars habitades d’aquesta terra tot fent plega, de la qual, amb mitja dotzena de gallines que tenia, anava vivint.

Trucava a totes les portes, que sempre se li obrien generosament. Tothom solia ser molt generós amb l’ermità, que havia esdevingut una figura simbòlica i molt estimada en aquesta terra.

 

 

Video de Fotografies del Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet. La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

 

FONTS:

 

  • Bellmunt i Figueras, J. Fets, Costums i Llegendes de la Noguera. Pagès Editors.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca