Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Sant Martí de les Tombetes. Moror.

 

El jaciment de Sant Martí de les Tombetes, a la vessant meridional del Montsec d’Ares, és un despoblat desaparegut possiblement a finals de l’edat mitjana…

Sant Martí de les Tombetes, Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Sant Martí de les Tombetes, Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

SANT MARTÍ DE LES TOMBETES

Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANT MARTÍ DE LES TOMBETES

El jaciment de Sant Martí de les Tombetes, despoblat proper al poble de Moror, dins el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, és un despoblat desaparegut possiblement a finals de l’edat mitjana.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta (la Vella) i arribant fins el despoblat de Montgai.

Tota aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la Vella) i Montgai.

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE SANT MARTÍ DE LES TOMBETES

El jaciment de Sant Martí de les Tombetes, conserva un interessant conjunt d’estructures de poblament i de fortificació que semblen remuntar-se al període iberoromà, si bé són especialment destacables la necròpolis tardoromana, datada als voltants del segle V, i les estructures d’hàbitat associades.

La gran quantitat d’elements arquitectònics del jaciment que conformen evidències arqueològiques “negatives” (tals com encaixos de suports de fusta o forats de les bigues dels forjats, entre d’altres) ha limitat notablement la possibilitat d’extreure’n conclusions.

Se’n desconeix el nom d’origen, atès que Les Tombetes és el nom popular, donat per l’existència de la necròpolis amb tombes excavades a la roca.

S’ignora també si l’advocació donada a la capella de Sant Martí que se li atribueix és l’original. S’ha especulat sobre l’origen romànic, imaginant que podria tractar-se d’un poblat d’origen franc per l’origen de l’advocació, però es va descobrir que es tractava d’una construcció posterior a l’època medieval.

Malgrat això, la necròpolis i el poblament d’aquest indret es tardoromà, constatat entre d’altres evidències per la troballa d’una moneda romana de l’emperador Maximilià, encunyada a la Gal·lia, en una seca de Lió, i un denari del període de l’emperador Trajà, encunyat a la seca de Roma.

 

 

 

 

Situat a la vessant meridional de la Serra del Montsec d’Ares, el jaciment se situa en una carena, al llarg d’uns 80 metres i amb una amplada oscil·lant entre els 10 i els 20 metres.

A l’extrem de ponent hi ha un vall que talla el camí, ample, d’uns 2 metres de fondària. Al costat hi ha les restes d’una muralla. Una obra defensiva per a barrar el pas d’accés al poblat. Hi ha vestigis d’una torre arrodonida, per reforçar aquest accés amb murs d’uns 70 cm.

El jaciment s’ubica en un meandre del Torrent de Sant Esteve de la Sarga, i ocupa el cim d’un turó d’uns 770 m d’altitud. Les restes arqueològiques s’estenen per uns 200 metres de llargària per uns 80 metres d’amplada.

L’accés més practicable es realitza a través d’un corriol en part empedrat i en part excavat a la roca. Lo Castellot (854 m), muntanya encinglerada on podia haver-hi hagut un enclavament iber, vigila el jaciment dia i nit.

A ran de cingle, al costat sud, es poden veure els encaixos de la paret perimetral del recinte. A l’altre costat s’ha conservat un tros de mur, d’uns 6 metres de llarg, fet amb carreus grossos i ben escairats.

Anant cap a llevant es troben restes de construccions, així com un gran clot i una sitja. A continuació, més a llevant, hi ha un grup d’unes 10-12 tombes excavades a la roca.

A continuació, unes filades de pedra permeten veure la planta del que fou l’església. A la punta del serrat, damunt la cinglera, més a llevant de l’església, hi degué haver algunes cases, orientades a migjorn.

 

 

 

 


NECRÒPOLIS DE SANT MARTÍ DE LES TOMBETES

Les restes de la necròpolis eren ja visibles des d’antic, tal i com ho indica el fet que la seva existència formi part del mateix topònim de l’emplaçament.

Les tombes van ser espoliades en un moment indeterminat que els experts situen al voltant del primer terç del segle XX, segons la informació oral que proporcionen els habitants de la zona.

Totes les tombes de la necròpolis estan orientades a l’est i excavades a la roca presentant formes trapezoïdals (amb la capçalera sensiblement més ample que els peus), malgrat que alguna presenta forma rectangular.

A les últimes intervencions, apart de la necròpolis on ja eren conegudes 10 tombes, s’ha localitzat una més la qual tot i que mostrava símptomes d’espoli, va proporcionar abundant material ceràmic, ossos de més d’un individu i restes de fauna.

 

 

Necròpolis i restes de l'església de Sant Martí de les Tombetes, Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Necròpolis i restes de l’església de Sant Martí de les Tombetes, Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 


ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LES TOMBETES

A l’est de la necròpolis es situen les restes d’una petita esglesiola, presumiblement consagrada a Sant Martí. De dimensions molt reduïdes (uns 25 metres a la capçalera i uns 6 metres de longitud) i d’una sola nau té un absis semicircular orientat a l’est.

A l’interior de la petita capella va aparèixer una nova tomba, i restes d’enderroc. Això podria demostrar que l’església es va aixecar en data posterior a la necròpolis. Aquesta església també va patir espoli en el seu moment, especialment a la capçalera.

L’anàlisi de la tècnica constructiva de la estructura de la capella, així com els carreus i el disseny (amb la porta d’accés situada en el mur que delimita els peus de la capella) no corresponen a l’època alt medieval.

Podria deduir-se que la construcció de la petita capella (de pedra seca sense morter), construïda en part sobre la necròpolis de Sant Martí de les Tombetes, reaprofitant material més antics, pot correspondre a una època més recent, entre els segles XVIII i XIX.

 

 

 

 

COM ARRIBAR A SANT MARTÍ DE LES TOMBETES

 

El jaciment és patrimoni cultural i forma part de projectes de recerca històrica de la Universitat de Barcelona. Gaudiu-lo i conserveu-lo amb cura.

Acostar-se a la cinglera on es troba Sant Martí de les Tombetes és una bonica excursió que paga la pena fer. El paisatge que s’observa és realment espectacular.

  • Accés: Des del poble de Moror, a la sortida del poble (venint de Guàrdia de Noguera) i a tocar de la barraca de Carri, a mà esquerra surt una pista cap avall.
  • Horari total: 3 hores (anar i tornar).
  • Pujada acumulada: 320 metres.
  • Alçada màxima: 765 metres.
  • Ruta: Moror (814m) – barranc del bosc (660m) – Sant Martí de les Tombetes (765m) – barranc del bosc (660m) – Moror (814m).

 

 

 

VISITES GUIADES A SANT MARTÍ DE LES TOMBETES

 

Durant tot l’any podeu reservar la vostra visita guiada. Una forma diferent de conèixer el patrimoni del Pallars des de l’arqueologia! Podeu reservar la vostra visita a la pàgina de Facebook d’ArqueoMontsec o per email (arqueomontsec@gmail.com).

Les visites són els caps de setmana i la política de preus és de taquilla inversa.

Visites Guiades a Sant Martí de les Tombetes. Moror, Pallars Jussà, Montsec d'Ares.

Visites Guiades a Sant Martí de les Tombetes. Moror, Pallars Jussà, Montsec d’Ares.

 

 

 

 

 

FONTS

 

  • NOLASCO AZUAGA, N. Sant Martí de les Tombetes. Memòria arqueològica.
  • Cul d’Angúnies Blog. Sant Martí de les Tombetes..
  • Viquipèdia.
  • SANCHO, M; ALEGRÍA, W. Els Altimiris enllaços i confluències entre la Tardoantiguitat i l’Alta Edat Mitjana.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!