Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Ermita de Sant Miquel. Alòs de Balaguer.

 

Va ser l’any 2002 quan es va restaurar l’ermita de Sant Miquel d’Alòs de Balaguer per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo…

Ermita de Sant Miquel. Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

ERMITA DE SANT MIQUEL D’ALÒS DE BALAGUER

Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ALÒS DE BALAGUER


Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb desembocadura sobre riu Segre, a la comarca de La Noguera.

El seu castell i recinte fortificat de la Mare de Déu de la Torre, va ser un dels més grans i complexos sent una construcció coneguda per la seva quasi inaccessibilitat.

Des de dalt es pot observar el curs del riu Segre, la Serra de Sant Mamet, el castell de Rubió de Sòls i la Serra del Mont-roig.

El dom de Sant Mamet, a les vessants del qual es troba Alòs de Balaguer, constitueix un paisatge litològic de calcàries i conglomerats, terciaris residuals, que donen lloc a uns relleus de formes abruptes i escarpades per l’encaix del curs del riu Segre.

En aquesta zona, el riu Segre abandona la direcció nord – sud  per prendre la direcció est – oest, travessant les serralades marginals del Prepirineu, abans de reprendre de nou, a l’Aiguabarreig amb el Nogera Pallaresa, la direcció nord – sud, que es dirigeix vers la gran plana del Segrià.

Alòs de Balaguer és el cul de sac d’una vall, travessada pel Segre, que finalitza a l’anomenat Congost del Mu, un congost verge i espectacular que uneix Alòs de Balaguer i Camarasa.

 

 

CASTELL DE LA MARE DE DÉU DE LA TORRE


La vista des del serrat on s’assenta el castell d’Alòs de Balaguer és vertiginosa i permet observar com era un dels més grans i complexos castells que hi havia en aquesta zona del Montsec…

Castell de la Mare de Déu de la Torre (conegut popularment com ‘la Carlana’). Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC D’ALÒS DE BALAGUER


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

‘Alós’ i ‘Alòs’ semblen formar sèrie amb ‘Aler’ (poble de la Baixa Ribagorça, a l’Oest de Benavarri) i ‘Alerre’ (poble 5 k. al Nord d’Osca). La base ‘Al-‘ que tots quatre comparteixen deu estar emparentada amb el basc ‘alha’ ‘pasto’, biscaí ‘ale’ ‘alimento, en su sentido amplio de pábulo o pasto’ (Azkue, s. v. Ale). En l’article dedicat a ‘Aler’ posem ja en relació aquest topònim amb el dret de pasturatge anomenat ‘alera’ o ‘alera foral’, ben conegut a l’Alt Aragó…

La necessitat de la denominació ‘Alós d’Isil’ enfront d”Alòs de Balaguer’ només es justifica si pensem que els qui varen fer els primers nomenclàtors eren gent poc atenta a la pronunciació dels noms de lloc. Però ningú nascut a la Vall d’Àneu pronunciarà mai ‘Alós’ amb ‘o’ oberta i a la zona del Meià mai oírem ‘Alòs’ pronunciat amb ‘o’ tancada. En català, on la diferència entre els dos tipus de ‘o’ en posició tònica té caràcter fonològic, no hi ha raó per a confondre els dos topònims. No es tracta de dos exemplars del mateix nom, ens trobem enfront de dos exemplars del mateix nom, ens trobem enfront de dos topònims diferents.

[…] Hem ja indicat que ‘Al-‘ pot relligar-se amb el basc ‘alha’ ‘pasto’. ‘Alòs’ és ja en la zona on els topònims bascoides o basco-ibèrics comencen a ser freqüents.

I ningú […] podrà trobar estrany que vulguem relacionar ‘Alòs’ amb l’antiga terminologia pastoral. Pel que fa al sufix ‘-òs’ ja hem assenyalat també el seu caràcter pre-romà.

Per a molts noms de lloc en ‘-òs’ no trobem una arrel cèltica ni tampoc llatina ni romànica […]

Però a fi de comptes, i amb totes les salvetats que la prudència imposa, creiem que és en el proto-basc on s’haurà de cercar la solució del problema. Si també en alguns topònims cèltics apareix aquest sufix potser caldrà pensar en la prolongada etapa de simbiosi lingüística celto-basca que degué precedir a la romanització i que pogué crear el que podem anomenar aquitànic.

 

 

 

 

ERMITA DE SANT MIQUEL D’ALOS DE BALAGUER


L’ermita de Sant Miquel, situada fora del nucli d’Alòs de Balaguer, se situa a uns 800 metres de la riba del riu Segre i va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles i ramaders que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura.

Va ser l’any 2002 quan es va restaurar per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. Una restauració que va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del segle XI immediatament posterior a la conquesta d’Alòs de Balaguer, que almenys ja s’havia produït l’any 1024.

És una església d’una nau coberta amb volta de canó i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidial de mig punt.

Dos arcs torals lliures i un d’adossat al frontis, amb tres arcs laterals al costat de l’evangeli i dos al de l’epístola (el tercer està ocupat per la porta), tots de mig punt i adovellats.

El parament de filades es de pedres treballades a cops de maceta unides amb fang i s’hi troben forats de bastida en una renglera a l’exterior de la nau.

L’absis decorat amb arcuacions llombardes de pedra tosca formant arcs de mig punt adovellats, amb la peça semicircular sota cada un d’ells i amb alguna de triangular al carcanyol.

 

 

 

 

Hi ha una finestra al mig de l’absis, una al frontis damunt la porta i dues, una per banda, sota els arcs laterals propers a l’absis. Les quatre de dues esqueixades i arc de mig punt adovellat. La finestra del mur de l’evangeli ha desaparegut en part en obrir-hi una porta.

A l’interior de l’església encara resten alguns fragments de pintura mural, localitzats principalment a la banda sur de l’intradós de l’arc preabsial i, en menor proporció, en un arc faixó adossat al mur de ponent i en el darrer tram de volta.

L’estat de conservació de les pintures és molt precari, ja que el mur es presenta repicat per tal d’ésser enguixat de nou.

S’ha perdut pràcticament tota la gamma de colors i només resta el color vermell emprat per al dibuix i per definir la forma de les figures, i en alguns punts tota la decoració.

Hi ha un altre fragment de pintura conservat en aquest mateix arc, localitzat en una zona més baixa, correspon a dos rostres humans que s’ajunten.

La seva proximitat i el fet que molt probablement siguin figures femenines i que duguin nimbe fan que s’hagin de identificar amb l’escena de la Visitació.

Aquestes restes pictòriques haurien de ser datades després de mitjan segle XII.

 

 

 

 

APLEC DE SANT MIQUEL D’ALÒS DE BALAGUER


La pagesia de les contrades d’Alòs de Balaguer venera Sant Miquel i a ell se li encomana que faci ploure amb mesura i que guardi d’inundacions i dels estralls de l’aigua.

Sant Miquel marca el pas cap als freds i, entre la gent del camp, a partir d’aquest dia es comencen les feines i conreus propis de la tardor.

Per Sant Miquel, dia 29 de Setembre, la gent del poble d’Alòs de Balaguer va en romeria a l’ermita.

 

 

Absis de l'ermita de Sant Miquel d'Alòs de Balaguer abans de la seva restauració. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Absis de l’ermita de Sant Miquel d’Alòs de Balaguer abans de la seva restauració. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Alòs de Balaguer en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: No consta
  • Classificació: No consta
  • Número de Registre: No consta
  • Data de Publicació: No consta

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com