Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Castell i Canònica de Sant Pere d’Àger

 

El Castell i la Canònica de Sant Pere d’Àger presideixen la imponent Vall d’Àger i el Montsec d’Ares, centre d’interès geològic, natural i astronòmic…

Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

CASTELL I CANÒNICA DE SANT PERE D’ÀGER

La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ÀGER

Àger es situa a la comarca de La Noguera, sobre un cim de 618 metres, al centre de la Vall d’Àger.

El seu terme municipal està format per nou nuclis de població habitats presidits per l’imponent Montsec d’Ares, centre d’interès geològic, natural i astronòmic.

Aquesta vall està limitada a l’oest i a l’est per dos congostos: Congost de Terradets i Congost de Mont-Rebei.

Al nord queda limitada pel Montsec d’Ares i al sud per la Serra de Montclús.

Aquesta situació geogràfica ha marcat l’extensa història de la Vall d’Àger, exemples de la qual son la Via Romana d’Àger, sarcòfags romans, torres de defensa medievals, ermites romàniques, etc, fins arribar conjunt monumental de Sant Pere, declarat juntament amb el casc urbà d’Àger i l’església de Sant Vincenç, Patrimoni Arquitectònic Català.

Pocs llocs de ponent tenen un passat tan ric i esclatant com Àger i la seva vall. I no només en l’àmbit històric, sinó també en l’àmbit geològic i paisatgístic.

Arribar a Port d’Àger, per alguns un dels millors miradors del pre-pirineu i observar la vall als peus, és d’una bellesa corprenedora.

 

 

 

 


LA VILA D’ÀGER

La vila d’Àger és una vila monumental amb vestigis que es remunten a una primera ocupació en època ibèrica (son restes descontextualitzades) i que conegué una notable importància en època medieval i moderna, sobretot en base al castell i la col·legiata que coronen la vila.

El poble està presidit pel Castell d’Àger i la Col·legiata de Sant Pere al cim del turó central.

D’aquest complex, en davallen nombrosos carrers i carrerons que articulen el poble, primer vers un doble recinte emmurallat i després vers els diversos ravals que van anar apareixent al llarg del temps.

La zona del castell, amb muralla pròpia, segurament fou el nucli més primitiu de la vila. Era formada pel castell i la canònica de Sant Pere, i per un segon recinte més ampli, a ponent (ara poc poblat), on hi havia la torre major i habitatges, especialment de nobles i cavallers.

 

 

 

 

Un doble recinte emmurallat envoltava el nucli, fora del qual s’anaven formant ravals: el raval de Sant Martí a l’est, el raval de Sant Joan o el barri del Pedró al nord.

El Portal de Sant Martí, per on arribava l’antiga via romana, dóna pas al carrer de Sant Martí que arriba fins la plaça Major. Es tracta d’un carrer vorejat d’edificis de planta baixa i dos pisos, que conserven la tipologia tradicional d’estabulació, habitatges i golfes.

A més, les seves construccions a la banda contrària del carrer dónen sobre un barranc, creant un soterrani assolellat i terrasses amb arcuacions. Hi ha nombrosos portals dovellats, amb escuts i llindes de pedra i, entre d’altres cases, destaca la casa de la família de Gaspar de Portolà, primer governador de Califòrnia, amb dates a la clau de dovella d’entre el 1776 i el 1850.

A la part nord i nord-oest del castell és on es conserven els sectors més antics de muralles, fetes de grans carreus, que alguns autors han proposat de cronologia andalusí.

La canònica de Sant Pere, construïda el segle XI, fou reformada el segle XV. Ara és una ruïna parcialment restaurada, per Francesc Belart, on es portà a terme una intervenció important amb la reconstrucció de la cripta i les cobertes, que pot ser visitada.

 

 

 

 

La zona on s’assenta ara el poble és situada al sud-est del recinte sobirà i és formada per dos sectors articulats per la plaça Major.

Un primer sector, o espai just als peus del turó, és format per dos o tres carrers que enllacen el que resta del portal de Sant Martí i del Portalet de Sant Pere amb el Portal del Pedró.

Al nord i a ponent d’aquest barri queden respectivament dos trams de muralla, que alguns autors pensen que formaven part d’un recinte propi que tancava aquest espai.

 

 

Plànol de la vila d’Àger en època medieval amb indicació del seu perímetre murat i els principals edificis. Francesc Fité, 1994.

Plànol de la vila d’Àger en època medieval amb indicació del seu perímetre murat i els principals edificis. Francesc Fité, 1994.

 

 

Un altre sector és el que correspon a l’anomenat barri de Solsdevila o de Sant Vicenç, al voltant de l’església d’aquest nom. És format bàsicament per dos carrers que van d’est a oest. S’hi conserven edificis o restes d’edificis medievals i moderns.

És gairebé tot envoltat de muralles, probablement gòtiques, amb bestorres i el Portal de Solsdevila, del qual hi ha l’arc desmuntat. Gran part del conjunt de muralles fou refet durant les guerres carlines.

Un dels trets més característics de la vila vella d’Àger és la presència de nombrosos espai emporxats.

En destaquen per sobre de la resta els porxos del carrer Pedró amb la plaça Major i el del carrer de la Penya amb la plaça Gaspar de Portolà, potser el més famós de la vila. Es tracta de porxades relacionades entre sí que es produeixen sovint sota la cruïlla edificada de dos carrers, per tal de combinar-los.

 

 

Part de la muralla de la cara nord del Castell d'Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d'Ares.

Part de la muralla de la cara nord del Castell d’Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 


EL CASTELL D’ÀGER

El primer nucli de població va néixer entorn del castell en època islàmica. Més tard, la vall i el castell van ser conquerits per Arnau Mir de Tost l’any 1034 en una conquesta efímera.

Després, de manera definitiva, quedà conquerit de nou l’any 1047. Arnau Mir de Tost, senyor de la guerra, va convertir Àger en el seu centre polític i residencial.

L’any 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda d’Àger van cedir el castell a l’abadia d’Àger. A partir de la segona meitat del segle XI la vila va viure un impuls constructiu, moment en el que es van edificar les muralles.

 

 

Fotografia colorejada de la Col·legiata i Castell de Sant Pere d'Àger (entre 1890 i 1910). Autor: Juli Soler i Santaló (1865-1914). Fons: Centre Excursionista de Catalunya.

Fotografia colorejada de la Col·legiata i Castell de Sant Pere d’Àger (entre 1890 i 1910). Autor: Juli Soler i Santaló (1865-1914). Fons: Centre Excursionista de Catalunya.

 

 

La part més antiga de la muralla és als sectors nord i nord-est. Al nord s’alcen tres torres, de les quals la central és una bestorre rectangular amb grans carreus a la base.

A la part est, es va aprofitar com a muralla l’absis de l’església, que forma una bestorre circular. A la cara sud s’obre la porta d’entrada al recinte.

La datació de la muralla indica tres etapes: la més antiga, que probablement és d’època islàmica, potser del segle IX, correspon a les torres rectangulars construïdes amb carreus molt grossos.

El segon moment, el representen els murs on hi ha un aparell irregular, i, finalment, el tercer període, datat vers el segle XI, correspon al carreuat rectangular de mida mitjana.

 

 

Castell i Canònica de Sant Pere. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d'Ares.

Castell i Canònica de Sant Pere. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 


CANÒNICA DE SANT PERE D’ÀGER

El fundador va ser Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda d’Àger, i la primera comunitat, potser benedictina, s’hi va establir l’any 1037. Posteriorment, l’any 1048 ja hi consta una comunitat de caràcter canonical, regida per un canonge.

Arnau Mir de Tost, en el seu afany d’independència política i eclesiàstica, aconseguí de la Santa Seu el privilegi d’exempció episcopal: vere nullius.

Aquest privilegi convertí la vila d’Àger en un enclavament religiós i senyorial d’un ampli territori dividit en quatre oficialitats: Àger, Castelló de Farfanya, Montclar i Valldellou.

Al llarg del segle XII, el domini de l’abadia d’Àger va ser cobejat pels bisbes de Lleida. Posteriorment, cap el segle XV els signes de decadència es van fer evidents, fruit del despoblament i les guerres de poder.

L’any 1592, l’abadia va ser secularitzada, i després es va convertir en col·legiata i arxiprestat. Però, va conservar la jurisdicció exempta fins el 1874, any en què es va unir a la diòcesi de Lleida.

 

 

Claustre gòtic (de doble galeria, únic al món) de Sant Pere d'Àger. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d'Ares.

Claustre gòtic (de doble galeria, únic al món) de Sant Pere d’Àger. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 

L’església superior. Les restes, parcialment restaurades, evidencien un magnífic i singular conjunt monumental, que va tenir importants reformes entre els segles XIV i XV.

Es conserva en part l’església canonical i les estructures del seu soterrani, edificades aprofitant el desnivell natural del terreny.

La planta de l’església superior era originàriament, abans de l’ampliació del segle XV, gairebé quadrada, de tipus basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó de perfil semicircular.

Les naus tenen a llevant una capçalera que s’incorpora a las muralla del recinte casteller.

Només l’absis central, més gran, sobresurt a l’exterior, on es veu un fris d’arcuacions llombardes. A l’interior, només es conserven els cinc capitells de l’absis i un dels que s’adossaven als pilars de la nau.

Les portes originals d’accés devien ser a la façana de ponent, però van desaparèixer quan es va allargar el temple cap l’oest, reforma contemporània al claustre gòtic, de doble galeria i únic al món, que devia substituir el romànic, avui totalment desaparegut.

 

 

Cripta de l'església inferior o Santa Maria la Vella. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d'Ares.

Cripta de l’església inferior o Santa Maria la Vella. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 

L’església inferior. La zona inferior del temple, té una planta de tradició preromànica però construïda en plena època romànica, se l’anomena Santa Maria la Vella.

Tres naus totalment separades entre elles. Actualment la nau central consta d’un primer tram descobert i continua un segon tram cobert amb volta de canó.

Aquest espai es comunica amb les naus laterals per dues finestres, una a cada banda. El tercer espai tenia l’estructura típica de les criptes catalanes del segle XI.

A la façana nord de la nau lateral de tramuntana, s’hi obren tres finestres i una porta, d’arc de mig punt, que comunica amb l’exterior, en un sector on hi havia molts vestigis d’estructures coetànies a l’església.

 

 

Nau central de l'església superior. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d'Ares.

Nau central de l’església superior. Àger, La Noguera. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 

La col·legiata d’Àger posseïa un dels conjunts més interessants d’escultura del segle XI a Catalunya, que es repartia per tot el temple.

Encara es pot apreciar parcialment, a l’absis, altres peces (capitells, fragments d’imposta i cimacis, principalment) es troben repartides en diferents indrets, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Diocesà de Lleida (MDL), la casa parroquial d’Àger o fins i tot en balcons de la vila.

Per altra banda cal esmentar, que l’església tenia una decoració pintada, del segle XII, els fragments de la qual es guarden al MNAC.

Es conserven fragments de les pintures de l’absis. El més interessant és el format per una parella d’apòstols (Judes Tadeu i Jaume) vestits a la manera clàssica romana.

 

 


LA LLEGENDA DE LA VALL D’ÀGER I SANT PERE

Diuen que semblar ser que Sant Pere va tenir tanta feina predicant la paraula de Déu a terres catalanes que no va poder passar per aquesta vall.

D’això sempre se’n va doldre i per això sempre va fer propòsit d’anar-hi. Temps després, quan ja era porter celestial, va assabentar-se que a la Vall d’Àger s’havia construït una bella col·legiata en honor seu, i va fer desig, de nou, de conèixer la vall.

Un dia va arribar al cel un jove i li demanà permís per entrar al regne de Déu. Sant Pere li va preguntar d’on venia i el jove, molt devot, li va dir: “Jo sóc un pobre estudiant, que vinc de la Vall d’Àger, i si bé poc he estudiat sempre a vós us he pregat”.

Sant Pere va recordar el seu propòsit, va deixar passar l’estudiant i va demanar a Déu permís d’un parell de dies per recórrer la Vall d’Àger. Se li va concedir el permís a canvi de que fos puntual i no estigués fora més de dos dies seguits.

 

 

Carrer del poble d'Àger amb una dona portant un càntir al cap (any 1890). Autor: Frederic Bordas i Altarriba. Fons: Centre Excursionista de Catalunya.

Carrer del poble d’Àger amb una dona portant un càntir al cap (any 1890). Autor: Frederic Bordas i Altarriba. Fons: Centre Excursionista de Catalunya.

 

 

Sant Pere, baixar a terra i resseguí la vall tan entusiasmat que va visitar Agulló, l’Ermita de la Pertusa (a Corçà), l’Ermita de Pedra, la Règola, Millà, la meravella de Mont-Rebei i el majestuós Montsec… oblidant-se així de tornar a les portes del cel i ja havia passat una setmana.

Finalment, n tornar-hi al cel, Déu no va voler deixar-lo entrar per la seva negligència i desobediència.

Diuen que Sant Pere va respondre: “Senyor, si de tothom és sabut que Vós vau fer el món en sis dies, que dos els vau esmerçar en fer aquesta bonica vall i que el setè, el dia que vau reposar, hi vau anar a descansar, com voleu que jo no m’entretingués contemplant aquesta obra vostra tan perfecta i tan bella?”

Tan afalagat es va sentir Déu que finalment va deixar entrar de nou a Sant Pere a la glòria del cel i ocupar el seu càrrec després de fer realitat el seu somni.

 

 

 

 


EL JOC D’ESCACS D’ARNAU MIR DE TOST

El joc d’escacs es convertí en una de les distraccions més freqüents dins les corts medievals.

A partir de l’any 1100 s’havia estès arreu, especialment entre la noblesa, apareixent-ne les primeres referències al segle XI, concretament a Catalunya.

Cal suposar que el joc d ‘escacs s’introduí al nostre país en el període de contacte intens amb el califat de Còrdova, quan la cultura islàmica influí poderosament el nostre àmbit, i el Monestir de Ripoll es convertí en un dels centres culturals més brillants de l’Europa cristiana.

La primera referència sobre peces d’escacs, existents en el tresor de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger, ens la dóna el pare Jaime de Villanueva en el seu llibre Viaje Literario a a las Iglesias de España, de l’any 1821.

Ens descriu que eren “de diferentes tamaños y hechuras, cuyo uso sería inaveriguable en el día de hoy si no nos conservara noticia el inventario del siglo XVI”, un inventari dels béns de Sant Pere que havia fet escriure l’abat comendatari Juan Sobrino l’any 1547, avui desaparegut.

Malgrat tot, Villanueva, ens transcriu el text referit als escacs “Una caxa de fusta ab quaranta quatre peces de crestall diu-se són escacs. No se cap qui·ls donà i creu-se les dona lo comte d’Urgell”.

Haurem d’esperar fins a final del segle XIX per tornar a trobar notícies de les peces d’escacs. En aquest cas es tracta solament de catorze, les quals es conservaven a la parròquia de Sant Vicenç d’Àger.

La noticia ens la dóna Josep Brunet i Bellet que s’assabenta de llur existència per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques a l’any 1887.

Sembla que sol·licità a Francesc Mora, rector d’Àger, permís per estudiar les peces i fins i tot per adquirir-les.

Josep Brunet i Bellet estava escrivint en aquell moment el llibre El Ajedrez, i li foren deixades les peces per dibuixar-les i estudiar-les, malgrat que no es posaren d’acord en el preu de la venda.

Per aquest motiu mossèn Francesc Mora encarregà a un antiquari de cognom Fontdevila, que vivia a Barcelona però d’Àger, la recerca d’un comprador.

No hi ha documentació exacta del tràmit d’aquesta venda, però se sap que a l’any 1907, formaven part de la col·lecció privada de la comtessa de París Martine-Marie-Pol de Béhague.

 

 

Joc d’escacs de cristall de roca tallat d’origen fatimita, l’únic trobat a Catalunya. Format per 19 peces, és la col·lecció més nombrosa de les altres dues que es conserven a l’Estat espanyol. Actualment forma part de la col·lecció del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Fotografia de Jordi V. Pou i el Museu de Lleida

Joc d’escacs de cristall de roca tallat d’origen fatimita, l’únic trobat a Catalunya. Format per 19 peces, és la col·lecció més nombrosa de les altres dues que es conserven a l’Estat espanyol. Actualment forma part de la col·lecció del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Fotografia de Jordi V. Pou i el Museu de Lleida

 

 

El Joc d’Escacs Islàmic d’Àger està realitzat en cristall de roca, una variant del quars, incolora i transparent, que es caracteritza per presentar un aspecte dens i compacte.

Aquest mineral, en el món antic exercí una gran atracció pel seu valor estètic i per l’atribució d’estranys poders màgics.

La indústria del vidre i dels objectes de cristall de roca, originària de Mesopotàmia i d’Iran, experimentà un gran creixement en l’època dels califes fatimites, una nissaga que desenvolupà la producció d’objectes sumptuosos realitzats amb la tècnica del tallat i polit del cristall de roca anomenada Glíptica Alexandrina.

Aquestes peces de cristall van arribar a mans d’un dels principals actors de la conquesta cristiana de la Catalunya musulmana, Arnau Mir de Tost, el qual les va rebre en custodia de la seva dona Arsenda d’Àger.

Acabat l’esplendor medieval, l’objecte fatimita va romandre en l’oblit durant gairebé 700 anys a la col·legiata de Sant Pere d’Àger.

El conjunt del joc es disseminà i inicià dos camins. Un grup de 14 peces inicià un viatge que el portà a diversos indrets del món fins arribar, l’any 1986, al Museu Nacional de Kuwait.

L’altre grup, més nombrós de peces, 19 en concret, es quedaren a les terres de Lleida i són les que es troben avui a la col·lecció diocesana del Museu de Lleida, on hi ingressaren l’any 1893, any de la fundació del Museu Diocesà.

 

 

Plànol del recinte fortificat de Sant Pere d’Àger. Per Josep M. Vila.

Plànol del recinte fortificat del Castell i Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Per Josep M. Vila, 2005.

 

 

VISITAR LA COL·LEGIATA DE SANT PERE D’ÀGER

 

Visites Guiades. Des de Març fins l’Octubre es poden fer visites guiades els dissabtes. Els diumenges i festius, també podeu fer visites guiades de Març a Desembre. La resta de l’any es poden concertar visites de grups amb l’Ajuntament d’Àger (T. 973 455 004).

 

Visites Guiades a la Col·legiata de Sant Pere d'Àger. La Noguera, Lledia. Catalunya. Montsec d'Ares.

Visites Guiades a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. La Noguera, Lledia. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

Col·legiata d’Àger:

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Núm. de Registre/Catàleg: 252-MH
  • Data Declaració: 25/05/1998

Casc Històric d’Àger:

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Núm. de Registre/Catàleg: 252-MH
  • Data Declaració: 25/05/1998

 

FONTS

 

  • VIDAL-VILASECA. El Romànic de La Noguera.
  • BELLMUNT I FIGUERAS. Fets, Costums i Llegendes. La Noguera. Pagès Editors
  • VV.AA.Catalunya Romànica. Pòrtic.
  • Patrimoni.Gencat: http://patrimoni.gencat.cat/
  • FITÉ I LLEVOT, F. El lot de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de Llleida, procedents del tresor de la Col·legiata d’Ager (s. XII).

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


SerradelMontsec.cat


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!