Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Necròpolis Medieval i Canònica de Sant Pere de Ponts

 

Sobre la vila de Ponts, en el turó que presideixen les runes del seu antic castell, s’aixeca l’església de la que fou canònica de Sant Pere de Ponts. Que la necròpolis medieval de Sant Pere de Ponts, situada arran del sector oest del temple, hagi arribat als nostres dies ja és, de per si, un fet singular…

Canònica de Sant Pere. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Canònica de Sant Pere. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

NECRÒPOLIS MEDIEVAL I CANÒNICA DE SANT PERE DE PONTS

Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

Història de Sant Pere de Ponts

Sobre la vila de Ponts, en el turó que presideixen les runes del seu antic castell, s’aixeca l’església de la que fou canònica de Sant Pere de Ponts.

Els primers documents trobats que fan referencia a Sant Pere de Ponts daten de l’any 1024, durant l’època del comte Ermengol II d’Urgell. A l’any 1091 se li concedeix els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es troba documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere de Ponts.

No fou fins al 1143 que el comte Ermengol IV d’Urgell li concedí grans donacions perquè s’hi establís un monestir benedictí, que no s’hi arribà a fundar mai. En el seu lloc, s’hi establí una canònica agustiniana a partir del 1269, quan el senyor del castell, Pere de Puigverd, donà l’església de Sant Pere al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens.

El dret de Canònica suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació: un rector, un vicari, etc. Canonge vol dir seguir un cànon de vida, una forma de vida determinada per la seva professió.

Al llarg del temps la Canònica (o col·legiata) va ser centre cultural de Ponts, centre d’ensenyament, de còpia de llibres, de notaria, préstec de diners, etc.

La seva subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més dels delmes de cereals, llanes, dret de mercat, almoines, funerals, etc.

En anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molt de temps, a favor de l’església de Santa Maria del mateix poble. Al 1839 fou cremada i saquejada per les tropes absolutistes de les guerres carlines.

 

 

El Temple de Sant Pere de Ponts

Sant Pere de Ponts és un edifici d’una nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; l’absis central té, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur.

La nau és coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals i un de triomfal a l’acabament. Damunt del creuer s’ha reconstruït la torre (cimbori octogonal), de la qual només es restaven dues trompes i un fragment de paret.

S’hi han obert dos pisos amb finestres geminades partides per un mainell central. La singularitat del conjunt és remarcable per l’organització externa dels murs, sobretot de la capçalera.

La decoració de tipus llombard es manifesta en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis, les actuacions apareixen espaiades per lesenes, i contenen unes finestres cegues d’arc rodó.

 

 

Interior del temple de Sant Pere de Ponts. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec

Interior del temple de Sant Pere de Ponts. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec

 

 

Reconstrucció de l’església de Sant Pere de Ponts

El total abandonament en què havia quedat el temple des de la seva destrucció l’any 1839 fou pal·liat pel decret del 3 d’abril de 1931 en ser declarat monument nacional.

No obstant això, els temps posteriors i més tard la guerra civil, no van ajudar a la seva reconstrucció. Anys després l’espoliació del temple va fer despertar la consciència dels vilatans de Ponts i va propiciar la creació del grup d’Amics de Sant Pere.

Aquest grup d’amics ben organitzats van començar els treballs de neteja i de restauració l’any 1975. La seva insistència en el treball durant els caps de setmana va fer possible que els estaments oficials s’adonessin de la importància del fet.

El seu mestre d’obres, Ermengol Vidal ha dirigit sempre l’organigrama de treball ajudat en tot moment pel president Joan Viladot. Econòmicament l’entitat té socis que col.laboren d’una forma desinteressada en l’esforç de mantenir viu l’esperit que els va fer néixer, a més de les subvenció d’àmbit institucional.

Finalment, per tota la feina feta per l’associació d’Amics de Sant Pere durant molt de temps, a l’any 2000 van rebre la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Necròpolis Medieval de Sant Pere de Ponts

Que la necròpolis medieval de Sant Pere de Ponts, situada arran del sector oest del temple, hagi arribat als nostres dies ja és, de per si, un fet singular, perquè a les necròpolis medievals s’hi van sobreposar les modernes.

Aquí, això no va passar perquè en aquest cementiri s’hi van deixar de fer enterraments a principis del segle XV, quan va entrar en funcionament el cementiri parroquial de Santa Maria de Ponts.

Després, el fossar va ser conreat per espai d’uns quants anys i això va destruir o desplaçar gran part del material arqueològic que hi havia a les capes superficials. Aquest conreu de cereals poc després va ser abandonat por ser poc productiu.

Passada aquesta etapa, els enterraments que hi van quedar i dels que ara es tenen constància són de dos tipus diferents.

D’una banda trobem les tombes de lloses o caixes de pedra rectangular (del segle XI al XIV) i els enterraments de fossa simple (fins al segle XVI), que eren clots excavats a terra, on els cadàvers eren colgats amb la mateixa terra que s’havia extret.

 

 

"Llosa

 

 

En aquesta necròpolis s’hi han localitzat sis esteles funeràries, de forma rodona, que pertanyien al fossar amb diferents signes. Una d’elles porta esculpida una creu grega que vol ser una evocació còsmica de la mort redemptora de Crist, quan està envoltada per un cercle.

En una altre, s’hi representa una eina de picapedrer, que podria ser una escoda o una buixarda. Les eines de l’ofici són el tret distintiu amb el qual l’artesà difunt volia deixar constància de la seva característica més important com a ésser humà.

Un altre dels dibuixos que trobem en aquestes esteles funeràries de la necròpolis de l’església de Sant Pere, és una muntanyeta en forma de campana amb una flor de lis i envoltada per tres creus gregues en representació del calvari.

Això podria significar que el difunt era un noble, possiblement vinculat amb el món eclesiàstic. Un altre símbol és una creu d’Occitània, que apareix sovint en els enterraments de gascons que van emigrar a Catalunya des del segle XIII en endavant.

A les sis esteles funeràries s’hi han d’afegir les nou làpides sepulcrals allargades que, associades als enterraments de lloses, conformen una col·lecció de peces d’arqueologia funerària medieval força interessant i singular.

Destaquen sobretot les làpides amb signes d’oficis vinculats al món rural i agrari que representen al difunt i a les eines del seu ofici amb la intenció de sacralitzar d’alguna manera el gest de l’artesà i els instruments necessaris per a la seva professió.

 

 

Llosa Sepulcral de la necròpolis medieval de Sant Pere de Ponts. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Llosa Sepulcral de la necròpolis medieval de Sant Pere de Ponts. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

Una de les làpides més interessants és també una de les més primitives de la necròpolis que ens remuntaria, probablement, al període romànic, i es distingeix de la resta de les seves variants decoratives i per la tècnica d’incisió molt profunda.

S’hi veu una creu llatina i un esquema rectangular en forma de ‘U’ amb un pal implantat, que segons els estudiosos de simbologia, podria ser la representació abstracta d’un estri professional anomenat “agramadora de cànem”, vist de front.

Aquest instrument, ja en desús, era molt habitual a la zona del Segre mitjà, on el cultiu i preparació del cànem havia estat una de les bases de l’economia agrària local. Aquesta làpida possiblement pertanyia a una persona que es dedicava a agramar el cànem, és a dir, a batre’l per separar la canya del bri.

Una de les làpides porta el dibuix d’una flor de lis, també coneguda com flor de set pètals, a la qual s’atribueix una significació celest i astral de creença en la immortalitat i l’eternitat. Es diu que porta bona sort de cara a la vida d’ultratomba.

En una altre làpida trobem una creu llatina i dos parells d’empremtes de peu o soles de calçat, col·locades de manera paral·lela, que poden correspondre a diferents interpretacions.

Tenen un profund significat funerari, perquè simbolitzen les últimes passes del difunt que ha marxat, però també podrien ser el símbol del llinatge Soler o representar l’emblema d’un artesà sabater.

En d’altres, s’hi veu una creu llatina a la part del capçal i un dibuix esquemàtic en forma de rella de llaurar, una eina molt utilitzada en aquells temps i que, subjectada al dental de l’arada, era per obrir solcs a la terra.

Aquest llosa sepulcral recorda a un agricultor. Altres làpides conservades tenen dibuixades una creu grega amb dos punts o vèrtex a cada un dels pals i una creu llatina recreuada per les quatre extremitats, resolta amb tècnica incisa.

Quan es va reconstruir la col·legiata, totes aquestes lloses sepulcrals es van treure del fossar i es van col·locar al terra del davant de l’entrada de l’església, on ara es poden contemplar. Pel que fa a les esteles funeràries, la majoria són a l’interior del temple que habitualment està tancat.

 

Visitar la Canònica de Sant Pere de Ponts

 

Si voleu visitar el temple, heu de concretar dia i hora a través del telèfon de l’Ajuntament de Ponts:

 

 

Video de Fotografies Canònica de Sant Pere i Necròpolis Medieval de Ponts.

 

 

FONTS:

 

  • Joan Bellmunt Figueres. Fets, Costums i Llegendes de la Noguera. Pagès Editors.
  • El fil de la memòria. Col·lecció Mor-Mur.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

1 Comment

  1. He leido Canònica de Sant Pere i Necròpolis Medieval. Ponts, La Noguera | Serra del Montsec con mucho interes y me ha parecido ameno ademas de bien redactado. No dejeis de cuidar este blog es bueno.

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca