Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Sant Pere de Ponts i la Necròpolis Medieval

 

Que la necròpolis medieval de Sant Pere de Ponts, situada arran del sector oest del temple, hagi arribat als nostres dies és un fet singular…

Canònica de Sant Pere. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Canònica de Sant Pere. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

SANT PERE DE PONTS I LA NECRÓPOLIS MEDIEVAL

Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANT PERE DE PONTS

La Col·legiata de Sant Pere es troba a la vila de Ponts, comarca de La Noguera. La vila de Ponts és un eix de comunicació realment destacable ja que està situada entre la cruïlla dels rius Segre i Llobregós.

Sant Pere de Ponts es troba dalt del Tossal de les Forques, el qual se situa a un kilòmetres a l’est de la vila de Ponts, turó habitat des de l’època ibèrica per ser un punt defensiu des de la qual es control·laba una gran extensió del territori.

El vilot de Ponts va ser en realitat un oppidum ubicat sota la banda occidental del Tossal de les Forques, format per dues fileres de cases que formaven un únic carrer transversal, amb portes d’accés situades als extrems sur i nord.

 

 

Dibuix de la recreació de la vila emmurallada de Ponts durant l’època medieval. Autor: Manuel Gabriel i Forn.

Dibuix de la recreació de la vila emmurallada de Ponts durant l’època medieval. Autor: Manuel Gabriel i Forn.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE SANT PERE DE PONTS

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

El nom d’aquesta vila no fou mai en plural, sinó el genitiu llati, en l’abreujament de CASTRUM PONTIS o OPPIDUM PONTIS ‘el castell’ o ‘el lloc del pont’ al·ludint al pont de capital importància que ha existit sempre en aquest lloc per passar el Riu Bragós, i l’altre per passar el Segre cap a Gualter per a la gent del monestir de Gualter (tant o més important a l’alta edat mitjana que aqueixa vila). Ponts era cabalment ‘oppidum ponti’.

Quan Coromines diu “riu bragós” es refereix al Riu Llobregós, ja que ‘Bragós’ és el nom originàri d’aquest riu, que al mateix temps deriva del català antic de la paraula brac, que vol dir ‘fang, brutícia, podrimenta…’, o sigui rius que en part dels seus recorreguts acumulen fangs i detritus.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE SANT PERE DE PONTS

Sobre la vila de Ponts, en el turó que presideixen les runes del seu antic castell, s’aixeca l’església de la que fou canònica de Sant Pere de Ponts.

Els primers documents trobats que fan referencia a Sant Pere de Ponts daten de l’any 1024, durant l’època del comte Ermengol II d’Urgell. A l’any 1091 se li concedeixen els drets eclesiàstics, i posteriorment, l’any 1098, es troba documentació dels canonges corresponents de la canònica de Sant Pere de Ponts.

No fou fins al 1143 que el comte Ermengol IV d’Urgell li concedí grans donacions perquè s’hi establís un monestir benedictí, que no s’hi arribà a fundar mai.

En el seu lloc, s’hi establí una canònica agustiniana a partir del 1269, quan el senyor del castell, Pere de Puigverd, donà l’església de Sant Pere al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, mort al Monestir d’Avellanes a l’any 1195.

El dret de ser canònica suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació: un rector, un vicari, etc. Canonge vol dir seguir un cànon de vida, una forma de vida determinada per la seva professió.

Al llarg del temps la canònica (o col·legiata) va ser centre cultural de Ponts, centre d’ensenyament, de còpia de llibres, de notaria, préstec de diners, etc. La seva subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més dels delmes de cereals, llanes, dret de mercat, almoines, funerals, etc.

En anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molt de temps, a favor de l’església de Santa Maria del mateix poble. A l’any 1839 fou cremada i saquejada per les tropes absolutistes de les guerres carlines.

 

 

 

 

EL TEMPLE DE SANT PERE DE PONTS

Sant Pere de Ponts és un edifici d’una nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; l’absis central té, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur.

La nau és coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals i un de triomfal a l’acabament. Damunt del creuer s’ha reconstruït la torre (cimbori octogonal), de la qual només es restaven dues trompes i un fragment de paret.

S’hi han obert dos pisos amb finestres geminades partides per un mainell central. La singularitat del conjunt és remarcable per l’organització externa dels murs, sobretot de la capçalera.

La decoració de tipus llombard es manifesta en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis, les actuacions apareixen espaiades per lesenes, i contenen unes finestres cegues d’arc rodó.

 

 

Reconstrucció hipotètica de Sant Pere de Ponts. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec. Dibuix de Marc-Antoine Sala Fenés.

Reconstrucció hipotètica de Sant Pere de Ponts. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec. Dibuix de Marc-Antoine Sala Fenés.

 

 

RECONSTRUCCIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE PONTS

El total abandonament en què havia quedat el temple des de la seva destrucció l’any 1839 fou pal·liat pel decret del 3 d’abril de 1931 en ser declarat monument nacional.

No obstant això, els temps posteriors i més tard la guerra civil, no van ajudar a la seva reconstrucció. Després d’anys l’espoliació, el temple va fer despertar la consciència dels vilatans de Ponts i va propiciar la creació del grup d’Amics de Sant Pere. Aquest grup d’amics ben organitzats van començar els treballs de neteja i de restauració l’any 1975.

La seva insistència en el treball durant els caps de setmana va fer possible que els estaments oficials s’adonessin de la importància del fet i de l’església.

El seu mestre d’obres, Ermengol Vidal va dirigir sempre els treballs ajudat en tot moment pel seu president Joan Viladot.

Econòmicament l’entitat té socis que col.laboren d’una forma desinteressada en l’esforç de mantenir viu l’esperit que els va fer néixer, a més de les subvenció d’àmbit institucional.

Finalment, per tota la feina feta per l’Associació d’Amics de Sant Pere durant tants anys, a l’any 2000 van rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Façana nord i oest de Sant Pere de Ponts l’any 1909, en un estat molt degradat degut a les guerres carlines. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Façana nord i oest de Sant Pere de Ponts l’any 1909, en un estat molt degradat degut a les guerres carlines. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

NECRÒPOLIS MEDIEVAL DE SANT PERE DE PONTS

Que la necròpolis medieval de Sant Pere de Ponts, situada arran del sector oest del temple, hagi arribat als nostres dies ja és, de per si, un fet singular, perquè normalment a les necròpolis medievals s’hi van sobreposar les modernes fet que va provocar la desaparició de les més antigues.

Aquí, això no va passar perquè en aquest cementiri s’hi van deixar de fer enterraments a principis del segle XV, quan va entrar en funcionament el cementiri parroquial de Santa Maria de Ponts.

Després, el fossar va ser conreat per espai d’uns quants anys i això va destruir o desplaçar gran part del material arqueològic que hi havia a les capes superficials. Aquest conreu de cereals poc després va ser abandonat por ser poc productiu.

Passada aquesta etapa, els enterraments que hi van quedar i dels que ara tenim constància són de dos tipus diferents.

D’una banda trobem les tombes de lloses o caixes de pedra rectangular (del segle XI al XIV) i els enterraments de fossa simple (fins al segle XVI), que eren clots excavats a terra, on els cadàvers eren colgats amb la mateixa terra que s’havia extret.

 

 

 

 

En aquesta necròpolis s’hi han localitzat sis esteles funeràries, de forma rodona, que pertanyien al fossar amb diferents signes. Una d’elles porta esculpida una creu grega que vol ser una evocació còsmica de la mort redemptora de Crist, quan està envoltada per un cercle.

En una altre, s’hi representa una eina de picapedrer, que podria ser una escoda o una buixarda. Les eines de l’ofici són el tret distintiu amb el qual l’artesà difunt volia deixar constància de la seva característica més important com a ésser humà.

Un altre dels dibuixos que trobem en aquestes esteles funeràries de la necròpolis de l’església de Sant Pere, és una muntanyeta en forma de campana amb una flor de lis i envoltada per tres creus gregues en representació del calvari. Això podria significar que el difunt era un noble, possiblement vinculat amb el món eclesiàstic.

Un altre símbol és una creu d’Occitània, que apareix sovint en els enterraments de gascons que van emigrar a Catalunya des del segle XIII en endavant.

A les sis esteles funeràries s’hi han d’afegir les nou làpides sepulcrals allargades que, associades als enterraments de lloses, conformen una col·lecció de peces d’arqueologia funerària medieval força interessant i singular.

Destaquen sobretot les làpides amb signes d’oficis vinculats al món rural i agrari que representen al difunt i a les eines del seu ofici amb la intenció de sacralitzar d’alguna manera el gest de l’artesà i els instruments necessaris per a la seva professió.

 

 

 

 

Una de les làpides més interessants és també una de les més primitives de la necròpolis que ens remuntaria, probablement, al període romànic, i es distingeix de la resta de les seves variants decoratives i per la tècnica d’incisió molt profunda.

S’hi veu una creu llatina i un esquema rectangular en forma de ‘U’ amb un pal implantat, que segons els estudiosos de simbologia, podria ser la representació abstracta d’un estri professional anomenat ‘agramadora de cànem’, vist de front.

Aquest instrument, ja en desús, era molt habitual a la zona del Segre mitjà (o Mig Segre), on el cultiu i preparació del cànem havia estat una de les bases de l’economia agrària local. Aquesta làpida possiblement pertanyia a una persona que es dedicava a agramar el cànem, és a dir, a batre’l per separar la canya del bri.

Una de les làpides porta el dibuix d’una flor de lis, també coneguda com flor de set pètals, a la qual s’atribueix una significació celestial i astral de creença en la immortalitat i l’eternitat. Es diu que porta bona sort de cara a la vida d’ultratomba.

En una altre làpida trobem una creu llatina i dos parells d’empremtes de peu o soles de calçat, col·locades de manera paral·lela, que poden correspondre a diferents interpretacions.

Tenen un profund significat funerari, perquè simbolitzen les últimes passes del difunt que ha marxat, però també podrien ser el símbol del llinatge Soler o representar l’emblema d’un artesà sabater.

 

 

Interior del temple de Sant Pere de Ponts. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec

Interior del temple de Sant Pere de Ponts. Ponts, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec

 

 

En d’altres, s’hi veu una creu llatina a la part del capçal i un dibuix esquemàtic en forma de rella de llaurar, una eina molt utilitzada en aquells temps i que, subjectada al dental de l’arada, era per obrir solcs a la terra.

Aquest llosa sepulcral recorda a un agricultor. Altres làpides conservades tenen dibuixades una creu grega amb dos punts o vèrtex a cada un dels pals i una creu llatina recreuada per les quatre extremitats, resolta amb tècnica incisa.

Quan es va reconstruir la col·legiata, totes aquestes lloses sepulcrals es van treure del fossar i es van col·locar al terra del davant de l’entrada de l’església, on ara es poden contemplar.

Pel que fa a les esteles funeràries, la majoria són a l’interior del temple que habitualment està tancat.

 

 

VISITAR LA CANÒNICA DE SANT PERE DE PONTS

 

Si voleu visitar el temple, heu de concretar dia i hora a través del telèfon de l’Ajuntament de Ponts:

 

 

 

 

FONTS

 

  • BELLMUNT I FIGUERES, J. Fets, Costums i Llegendes de la Noguera. Pagès Editors.
  • El fil de la memòria. Col·lecció Mor-Mur.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!