Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Cecília de Torreblanca

 

Redescoberta per Josep Maria Gavín, aïllada enmig d’uns camps de conreu trobem la capella de Santa Cecília de Torreblanca, edifici molt singular i misteriós de petites dimensions i planta circular…

Capella de Santa Cecília, Torreblanca. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Meià (o de Rúbies).

Capella de Santa Cecília, Torreblanca. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

SANTA CECÍLIA DE TORREBLANCA

Torreblanca. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANTA CECÍLIA DE TORREBLANCA

Santa Cecília de Torreblanca es considerada l’ermita de planta circular més petita de Catalunya. La podeu confondre amb una barraca de pastor o barraca de vinya, però ben al contrari es tracta d’un edifici de culte.

Aïllada enmig d’uns camps de conreu a l’indret de Mas de n’Olives (o Mas d’en Cel), a mig camí entre Anya i Torreblanca, al Sud-est de la Serra del Montsec de Meià (o de Rúbies), al Segre Mitjà, trobem aquest edifici molt singular i misteriós de petites dimensions i planta circular.

La ubicació d’aquest petit temple, al terme municipal de Ponts, es troba assentat en un indret agrícola molt ric i potser per això a més a més hi ha una important concentració de monuments arqueològics.

Màrtir romana del segle III, el culte a Catalunya a Santa Cecília es coneix des de finals de la època visigòtica.

Patrona dels músics, també era invocada contra els mals donats, els embruixaments i contra tota mena de malures donades pel diable i per les bruixes.

En alguns temples on es venerava aquesta santa, acudien corrues de neuròtics i també els que practicaven la devoció de treure els diables del cos.

 

 

ESPAI PROTEGIT DE L’ARENY DEL SEGRE

 

La Capella de Santa Cecília es troba al meandre del Segre, l’Areny del Segre, i queda dins de l’àrea de L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, dins de la comarca de La Noguera.

El meandre del riu Segre a la partida agrícola de l’Areny, és una zona humida producte de la dinàmica fluvial que ocupa unes 10 hectàrees de superfície. En aquesta zona el riu ha anat dipositant materials al·luvials que, juntament amb els braços del riu, es tradueixen en un ventall d’hàbitats que permeten l’establiment d’una variada fauna i flora.

La vegetació dels marges fluvials i de la zona d’inundació del meandre està formada per boscos de ribera.

És un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat.

Consta de Zones Especials de Conservació, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 


CAPELLA DE SANTA CECÍLIA DE TORREBLANCA

El podeu confondre amb una barraca de pastor o barraca de vinya, però ben al contrari es tracta d’un edifici de culte.

Las petites dimensions del temple, sis metres de diàmetre exterior, si arriba, i el seu escàs aforament, fan pensar en celebracions eucarístiques intimes on els oficiants i els feligresos haurien de situar-se a una mateixa distància d’un centre comú.

No es coneixen pas dades històriques d’aquesta capella rústega, sense ornamentació, senzilla i funcional.

Al poble d’Anya es conserva el casal anomenat Castell dels Sants d’Anya, molt reformat però, sembla ser que la família abans conservava la imatge de Santa Cecília.

És bastida per un mur circular, d’una alçada de 3,25 m. amb coberta amb una cúpula de rebla de mitja esfera i la teulada l’han revestit de lloses de pedra o llicorella.

Per al cristianisme primitiu, el cercle és el símbol de l’eternitat de Déu, i amb aquesta significació ha arribat fins els nostres dies.

Durant la reconquesta cristiana es mantingué el lloc com centre religiós i s’aixecà la capella.

És cert que algunes de les poques capelles rodones que es conserven al nostre país poden tenir un origen militar, però aquesta esglesiola de Santa Cecília de Torreblanca no sembla arribar-nos per aquesta via.

Un altre motiu de construcció podia haver estat el funerari però en qualsevol cas cap de les capelles rodones, que podem trobar al nostre país, segueix un estil arquitectònic determinat que podria ajudar a situar-les en el temps i de moltes s’ignora la seva història escrita com en aquest cas.

Davant la porta, coberta amb arc de mig punt i encarada a la banda de migdia, hi ha l’inici de dos gruixuts murs que formaven part d’un primer projecte constructiu que no s’arribà a concretar (potser podrien correspondre a un antic porxo o un atri desaparegut).

 

 

Planta de la capella de Santa Cecília, Torreblanca. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Meià (o de Rúbies).

Planta de la capella de Santa Cecília, Torreblanca. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Meià (o de Rúbies).

 

 


ENTORN DE SANTA CECÍLIA DE TORREBLANCA

A les rodalies s’hi han trobat sarcòfags i petits llençols de mur que situen aquestes construccions a l’època visigòtica i, probablement, fou abandonat l’indret amb l’arribada dels àrabs.

En el proper Mas de n’Olives, una columna romana serveix de peu per una taula i dos sarcòfags visigots apareixen vorejant l’entrada.

Es creu que una possible vila romana es troba als voltants, s’han trobat nombrosos fragments ceràmics i elements esculpits d’època tardoromana i visigòtica (sivelles i fíbules), els quals es conserven al Museu del Montsec, a Artesa de Segre.

També prop del Mas de n’Olives, en el marge dret del riu Segre, hi ha una roca amb Gravats Rupestres Mas de n’Olives, de 9 m en sentit vertical i uns 7,20 m en la seva part més ample, amb 81 figures les quals estan agrupades i representen diverses escenes.

A la masia de Mas de n’Olives hi ha dos sarcòfags de pedra amb coberta monolítica a dos vessants, procedents dels camps de conreu dels voltants, d’època visigòtica.

 

 

 

 


LA REDESCOBERTA D’EN JOSEP MARIA GAVÍN

En aquest vídeo de l’any 2015 en Josep Maria Gavín, creador de l’arxiu particular més important d’Europa, segons la UNESCO, ens explica com va fer la redescoberta de la Capella de Santa Cecília de Torreblanca.

Josep Maria Gavín
Josep Maria Gavín Santa Cecília de Torreblanca
Josep Maria Gavin explicant la redescoberta de Santa Cecília de Torreblanca.

Josep Maria Gavin explicant la redescoberta de Santa Cecília de Torreblanca.

 

 

 

 

FONTS

 

  • VV.AA.Catalunya Romànica.. Pòrtic.
  • BELLMUNT I FIGUERES, J. Fets, Costums i Llegendes de La Noguera. Pagès Editors.
  • SANCHEZ-CID, E.Capelles de Planta Circular.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


SerradelMontsec.cat


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!