Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal.


Assolir el puig on s’assenta Santa Margarida de Privà, a Vilanova de la Sal, i gaudir de la tranquil·litat i misteri que l’envolta és d’una meravella inquietant…

Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. Aspres del Montsec. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ

Vilanova de la Sal, La Noguera. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ


A Santa Margarida de Privà s’arriba des de Vilanova de la Sal, en 30 minuts caminant, seguint el camí cap a l’ermita de Montalegre i el cim de la Serra del Mont-Roig.

A mig camí surt un desviament a l’esquerra que porta a les restes de l’església de Santa Margarida.

Sobre el Puig de Privà, al costat del Barranc de la Ribera, apareixen les úniques restes, dempeus encara, de l’antic poble i castell de Privà.

El passeig és sensacional, està ben senyalitzat i una vegada arribats a lloc, la sensació de tranquil·litat i misteri que envolta aquest turó és inquietant.

Les marques dels picapedrers i els grafits de la portalada de l’evangeli, deutora de l’anomenada Escola de Lleida, amb arquivoltes de dibuixos geomètrics amb curiosos relleus de castells i flors de lis, fan engrandir aquest misteri.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE PRIVÀ


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Nom antic de Vilanova de la Sal, poblet agregat a les Avellanes, a La Noguera…

MENCIONS ANTERIOS. 1085: «podio de Privazano» prop, de Santa Linya (lleg. a l’arx. de Sols); 1093: «castrum de Privazano» (ibid. cit. junt amb ‘La Vansa’); 1166: Privada (Rocafort, BCEC\ p. 258); 1180: ‘Privadan’ (Kehr, Papsturk, 498); 1281: ‘Privà’ (CCandi, Mi.Hi.Ca II, 118); 1295-9 «Lo Castel de Priva, qui és el terme de Sancta Linia» (doc. de Camarasa, CCandi, o. c. II, 161 i 178); 1305: «termina de Privano» (Serra V., o.c p. 22); 1359: «Loch de Priva» (CodoACA xii, 17).

ETIMOLOGIA: Nom de predi romà en -IANUM, (PRIVATIANUM) derivat del nom propi PRIVATUS, cognom que ja consta en un inscripció pagana de Tarragona; també es troba ‘Privatius’ (CIL HI, 5684).

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE PRIVÀ


La població de Vilanova de la Sal, antigament Vilanova de Privà, i abans Privà, consta ja a l’any 1036 com a fita meridional dels termes del castell de Santa Linya.

Aquesta fita meridional del castell de Santa Linya, pres l’any 1035 per Arnau Mir de Tost, era nomenada Monte Salabro, que s’identifica amb una muntanya de sal i molt a prop de la Font d’Almahaleve (actual font de Privà, també anomenada de Font de Masaleu). El nom de Font de Masaleu deriva de l’àrab ‘maHlab’ (cirerer), però una etimologia popular a pseudo-corregit ‘ma(h/f)leb/u’ com mas+aleu.

La sal, producte importantíssim al llarg de tota la història, degut a les seves propietats conservants d’aliments, ha estat un punt de referència geogràfic durant tota la història de la humanitat.

De l’extens territori  que dominava el castell de Santa Linya, cap a l’any 1085 fou retallat el castell de Privà, els límits meridionals del qual eren la Serra de Mont-Roig, el coll de Llorenç (damunt del mas de Rúbies) i el Monte Salabro com diuen els documents antics.

La primera notícia que es coneix del castell de Privà és de l’any 1085, en què el comte Ermengol IV cedeix als esposos Brocard Guillem i Caritat el puig de Privà, reservant-se part del delme per a obres del castell.

 

 

SALINES DE VILANOVA DE LA SAL


De les salines de Vilanova de la Sal se n’extragueren entre 60 i 100 tones de sal l’any, i s’explotaren des de la prehistòria fins al 1989. A l’actualitat s’estan començant a explotar de nou com a reclam turístic i formatiu…

Ruta Panoràmica pels Aspres del Montsec. Les Salines de Vilanova de la Sal. Les Avellanes i Santa Linya. La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

CASTELL DE PRIVÀ


Les restes del castell i l’església de Santa Margarida de Privà es troben sobre el Puig de Privà, dominant el Barranc de la Ribera, única via de comunicació, transitable per vehicles entre el riu Noguera Pallaresa i Vilanova de la Sal.

Es conserven escasses restes visibles del castell de Privà, a causa principalment de l’espessa vegetació de la zona que fa difícil distingir els elements constructius, i de l’acció humana que ha saquejat els murs i ha reaprofitat els carreus.

Es conserven restes de muralla a la cara oest fins a una alçada d’entre 1,20 i 1,60 metres, feta de maçoneria irregular de pedra calcària i argamassa de guix i calç.

Sembla que es pot afirmar l’existència d’habitacions rectangulars adossades a la muralla de la cara oest i el material ceràmic que s’ha trobat fins ara per tota la superfície indica una ocupació feudal durant els segles XIII i XIV.

La primera notícia que es coneix del castell de Privà és de l’any 1085, quan el comte Ermengol IV d’Urgell cedeix als esposos Guillem Brocard Guillem i Caritat, el puig de Privà, reservant-se part del delme per a obres del castell.

L’any 1093 el comte Ermengol V féu donació a la catedral de Solsona de l’església de Privà. El mateix any Guillem Brocard cedia, també a la catedral de Solsona, el castell de Privà.

L’any 1155 consta que el castell es troba sota la guarda de castlans de la canònica de Solsona. Posteriorment, al segle XIV el castell de Privà es va incorporar al Marquesat de Camarasa.

 

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ


L’església de Santa Margarida de Privà és un bell exemplar del darrer romànic, de transició al gòtic i totes les solucions arquitectòniques adoptades indiquen una datació de ben avançat el segle XIII.

Santa Margarida de Privà passà a ser sufragània de la propera parròquia de Santa Maria de Santa Linya i per aquest motiu, tot i ser patrimoni de la catedral de Solsona, no apareix en les butlles de l’any 1151 ni en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l’any 1163.

La vinculació de Privà a la parròquia de Santa Linya és coherent amb el fet que al segle XI el castell de Privà apareix integrat al terme de Santa Linya.

L’església es de planta rectangular amb una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular del qual només es conserva l’arrencada de l’angle nord-est.

La nau presenta una volta de canó apuntada, pràcticament ensorrada però encara aguanta alguna part, que carrega directament sobre els murs laterals, molt gruixuts, i que era reforçada per dos arcs torals, l’un situat al punt de carregament de l’ absis amb la nau i l’altre al punt central de la nau.

De les dues capelles laterals obertes prop de l’ absis, només se’n conserva la capella del mur septentrional, amb arc apuntat adovellat.

A la nau resten tres columnes adossades, de les quals la columna central del mur nord està decorat amb dents de serra. La porta d’accés al temple s’obre a l’extrem oest del mur septentrional.

 

 

Capella lateral de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Capella lateral de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

L’edifici és situat en pendent, el nivell de la zona nord i est és més alt que el de l’oest, i per tant es van adoptar mesures per salvar aquesta diferència amb graons d’accés sobretot, al mur meridional, on a l’angle se disposen de quatre a sis podis esglaonats.

És en aquest angle on es troba el campanar avui parcialment enderrocat i del qual sols es conserva l’escala de cargol per a accedir-hi.

De planta rectangular, sobresurt del mur de l’església, però en canvi disposa d’una bona fonamentació esglaonada adaptada a la topografia.

Al campanar es pot veure l’escala de cargol desplaçada de l’eix central i l’estreta porta d’ingrés, que no conserva la forma original.

A la part superior del mur meridional, prop del campanar i a l’exterior, es conserven sis de les mènsules que formaven la cornisa exterior. Totes sense decoració.

L’aparell constructiu és molt acurat, fet a base de carreus rectangulars ben escairats de pedra calcària blanca tant a la cara interior com a l’exterior.

Tot i que una observació atenta del parament sud del temple revela un canvi en la qualitat de la talla i acabat i es veuen carreus discordants.

L’inici de la nau el construeixen uns picapedrers que marquen amb una “V” i una “L” tombada, tallen molt fi i ajunten els carreus. A partir de cert moment el tallat és més bast i no es rejunta.

Les marques canvien per a cada mur. Al sud un marca amb una “A” basca, un altre amb una creu grega i un tercer amb una fletxa de punta oberta. Són també els que tallen el campanar.

Pràcticament tots els carreus tenen marca de picapedrer, de les quals se n’han identificades fins a tretze de diferents.

 

 

S'han contabilitzat fins a 13 marques de picapedrer diferents als carreus de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

S’han identificat fins a 13 marques de picapedrer diferents als carreus de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

PORTA DE L’EVANGELI DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ


Aquesta portada, que ja es pot considerar d’estil gòtic, presenta quatre arcs de mig punt lleugerament apuntat en gradació interior.

És la porta d’accés al temple, anomenada porta de l’evangeli, s’obre a l’extrem oest del mur septentrional. És una portalada magnífica, molt maca, plena de símbols gravats als carreus que la fan molt especial.

A la comarca de La Noguera hi ha un exemple més (Sant Miquel de Castelló de Farfanya) amb arcades similars: quatre arcs en degradació, motllures amb dents de serra, dovelles planes, bossells i cavets.

Aquesta porta, sent del gòtic primitiu (absis rodó i volta apuntada), barreja arcs de mig punt amb d’altres apuntats. L’arc de l’intradós i el de les fretes són clarament apuntats, i per la resta l’apuntament és tan lleuger que el de l’extradós és pràcticament de mig punt.

Té quatre arcs en degradació. De fora a dins trobem una motllura, un bossell i una cinta de dents de serra fent ribets l’arc exterior de dovelles planes amb marques de picapedrer.

 

 

Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. Aspres del Montsec. La Noguera, Lleida. Catalunya.

Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. Aspres del Montsec. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

Un segon arc, en degradació, està format per bossells i cavets.

Al tercer és on hi ha les fretes formades per arcuacions apuntades sobre bossell. A més hi ha rústecs dibuixos representant un ocell, una fruita, un peix, una papallona i una flor de sis pètals inscrita en un cercle.

El quart i últim arc és de dovelles planes decorades amb un cercle cadascuna. De la decoració dels cercles sols es conserva la de la tercera dovella, començant per l’esquerra, amb tres flors de lliri.

Els muntants són profusament decorats.

De dalt a baix, el muntant de la dreta té un rombe incís, un disseny esborrat, un escut amb un castell de dues torres, un altre escut d’armes esborrades flanquejat pel sol i la lluna, un escut amb cinc rodelles i l’últim carreu té dibuixos tectiformes.

Els muntants de l’esquerra, de dalt a baix, té un àguila coronada, amb les ales esteses i dues cues formant una aspa.

Segueix un carreu amb una inscripció on es llegeix a la primera línia “PAX VOBIS” (salutació per donar la benvinguda als fidels) i a la segona línia alguna cosa semblant a “EUM PAT”, però no queda clar.

Segueix un relleu amb un escut d’armes esborrades, un curiós disseny d’un cercle amb entrellaçats, que podrien figurar un ull amb la seva nineta, i acaba amb un escut de tres pals capçat per una creu patent (o creu pàtea com es la denomina de vegades, és aquella creu en què els braços s’estrenyen en arribar al centre i s’eixamplen en els extrems).

 

 

Decoració dels muntants del quart arc de la porta de l'Evangeli de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares..

Decoració dels muntants del quart arc de la porta de l’Evangeli de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Santa Margarida de Privà en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 4047-ZA
  • Data de Publicació: 25/06/1985

 

FONTS:


  • VILALTA SERRA, ENRIC. Un recorregut per les fronteres dels comtats catalans a l’època del Comte Ramon Berenguer I.. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
  • VIDAL-VILASECa. Barcelona, 1984.
  • Viquipèdia.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com