Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal.

 

Després d’un passeig sensacional, la tranquil·litat i misteri que envolta el turó on hi ha les restes de Santa Margarida de Privà, a Vilanova de la Sal, és d’una meravella inquietant…

Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ

Vilanova de la Sal, La Noguera. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ

A Santa Margarida de Privà s’arriba des de Vilanova de la Sal, en 30 minuts caminant, seguint el camí cap a l’ermita de Montalegre i el cim de la Serra del Mont-Roig.

A mig camí surt un desviament a l’esquerra que porta a les restes de l’església de Santa Margarida.

Sobre un turó al costat del Barranc de la Ribera, apareixen les úniques restes, dempeus encara, de l’antic poble i castell de Privà.

El passeig és sensacional, està ben senyalitzat i una vegada arribats a lloc, la sensació de tranquil·litat i misteri que envolta aquest turó és inquietant.

Les marques dels picapedrers i els grafits de la portalada de l’evangeli, deutora de l’anomenada Escola de Lleida, amb arquivoltes de dibuixos geomètrics amb curiosos relleus de castells i flors de lis, fan engrandir aquest misteri.

 

 


ORIGEN DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ

Vilanova de la Sal, o Vilanova de les Avellanes, és un poble del municipi de Les Avellanes i Santa Linya, comarca de La Noguera, entre l’Aiguabarreig del Segre – Noguera Pallaresa i la Serra del Montsec d’Ares.

L’actual Vilanova de la Sal, s’originà a Privà, un poble medieval fundat a mig segle XII pel comte d’Urgell.

A mitjans del segle XIV, la població començà a establir-se en terres més senzilles de cultivar, creant el nucli de Vilanova de Privà.

De l’antic poble de Privà només se’n conserven les restes de l’església de Santa Margarida i consta, l’any 1036, com a fita meridional del terme del castell de Santa Linya.

Aquesta fita meridional del castell de Santa Linya, pres el 1035 per Arnau Mir de Tost, era nomenada monte Salabro, identificada amb una muntanya de sal.

 

 

SALINES DE VILANOVA DE LA SAL

 

De les salines de Vilanova de la Sal se n’extragueren entre 60 i 100 tones de sal l’any, i s’explotaren des de la prehistòria fins al 1989.

A l’actualitat s’estan començant a explotar de nou com a reclam turístic i formatiu… Per saber-ne més: Salines de Vilanova de la Sal.

 

Salines de Vilanova de la Sal.

Salines de Vilanova de la Sal.

 

 


CASTELL DE PRIVÀ

Les restes del castell i l’església de Santa Margarida de Privà es troben en un turó, dominant el barranc de la Ribera, única via de comunicació entre el riu Noguera Pallaresa i Vilanova de la Sal.

Es conserven escasses restes visibles del castell de Privà, a causa principalment de l’espessa vegetació de la zona que fa difícil distingir els elements constructius i de l’acció humana que ha saquejat els murs i ha reaprofitat els carreus.

Es conserven restes de muralla a la cara oest fins a una alçada d’entre 1,20 i 1,60 metres, feta de maçoneria irregular de pedra calcària i argamassa de guix i calç.

Sembla que es pot afirmar l’existència d’habitacions rectangulars adossades a la muralla de la cara oest i el material ceràmic que s’ha trobat fins ara per tota la superfície indica una ocupació feudal durant els segles XIII i XIV.

La primera notícia que es coneix del castell de Privà és de l’any 1085, quan el comte Ermengol IV cedeix als esposos Brocard Guillem i Caritat el puig de Privà, reservant-se part del delme per a obres del castell.

El 1093 el comte Ermengol V féu donació a Santa Maria de Solsona de l’església de Privà. El mateix any Guillem Brocard cedia a l’esmentada canònica el castell de Privà.

El 1155 el castell consta que es troba sota la guarda de castlans de la canònica de Solsona. Posteriorment, al segle XIV el castell de Privà es va incorporar al Marquesat de Camarasa.

 

 

 

 

 


ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ

L’església de Santa Margarida de Privà és un bell exemplar del darrer romànic, de transició al gòtic i totes les solucions arquitectòniques adoptades indiquen una datació de ben avançat el segle XIII.

L’església de Privà passà a ser sufragània de la propera parròquia de Santa Maria de Santa Linya i per aquest motiu, tot i ser patrimoni de la canònica solsonina, no apareix en les butlles de l’any 1151 ni en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l’any 1163.

La vinculació de Privà a la parròquia de Santa Linya és coherent amb el fet que al segle XI el castell de Privà apareix integrat al terme de Santa Linya.

L’església es de planta rectangular amb una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular del qual només es conserva l’arrencada de l’angle nord-est.

La nau presenta una volta de canó apuntada, pràcticament ensorrada (sembla mentida que encara aguanti), que carrega directament sobre els murs laterals, molt gruixuts, i que era reforçada per dos arcs torals, l’un situat al punt de carregament de l’ absis amb la nau i l’altre al punt central de la nau.

 

 

Capella lateral de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Capella lateral de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

De les dues capelles laterals obertes prop de l’ absis, només se’n conserva la capella del mur septentrional, amb arc apuntat adovellat.

A la nau resten tres columnes adossades, de les quals la columna central del mur nord està decorat amb dents de serra.

La porta d’accés al temple s’obre a l’extrem oest del mur septentrional.

L’edifici és situat en pendent, el nivell de la zona nord i est és més alt que el de l’oest, i per tant es van adoptar mesures per salvar aquesta diferència amb graons d’accés sobretot, al mur meridional, on a l’angle se disposen de quatre a sis podis esglaonats.

És en aquest angle on es troba el campanar avui parcialment enderrocat i del qual sols es conserva l’escala de cargol per a accedir-hi.

De planta rectangular, sobresurt del mur de l’església, però en canvi disposa d’una bona fonamentació esglaonada adaptada a la topografia.

 

 

 

View this post on Instagram

 

En primer terme, restes de Santa Margarida de #Privà i, al fons, l’ermita de #Montalegre. #VilanovadelaSal #LaNoguera #Montsec

A post shared by SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) on

 

 

Al campanar es pot veure l’escala de cargol desplaçada de l’eix central i l’estreta porta d’ingrés, que no conserva la forma original.

A la part superior del mur meridional, prop del campanar i a l’exterior, es conserven sis de les mènsules que formaven la cornisa exterior. Totes sense decoració.

L’aparell constructiu és molt acurat, fet a base de carreus rectangulars ben escairats de pedra calcària blanca tant a la cara interior com a l’exterior.

Tot i que una observació atenta del parament sud del temple revela un canvi en la qualitat de la talla i acabat i es veuen carreus discordants.

L’inici de la nau el construeixen uns picapedrers que marquen amb una “V” i una “L” tombada, tallen molt fi i ajunten els carreus. A partir de cert moment el tallat és més bast i no es rejunta.

Les marques canvien per a cada mur. Al sud un marca amb una “A” basca, un altre amb una creu grega i un tercer amb una fletxa de punta oberta. Són també els que tallen el campanar.

Pràcticament tots els carreus tenen marca de picapedrer, de les quals se n’han identificades fins a tretze de diferents.

 

 

S'han contabilitzat fins a 13 marques de picapedrer diferents als carreus de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

S’han identificat fins a 13 marques de picapedrer diferents als carreus de Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 


PORTA DE L’EVANGELI DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ

Aquesta portada, que ja es pot considerar d’estil gòtic, presenta quatre arcs de mig punt lleugerament apuntat en gradació interior.

La porta d’accés al temple, anomenada porta de l’evangeli, s’obre a l’extrem oest del mur septentrional.

És una portalada magnífica, molt maca, plena de símbols gravats als carreus que la fan molt especial.

A la comarca de La Noguera hi ha dos exemples (Sant Miquel de Castelló de Farfanya i Santa Margarida de Privà) amb arcades similars: quatre arcs en degradació, motllures amb dents de serra, fretes gòtiques, dovelles planes, bossells i cavets.

Aquesta porta, sent del gòtic primitiu (absis rodó i volta apuntada), barreja arcs de mig punt amb d’altres apuntats.

L’arc de l’intradós i el de les fretes són clarament apuntats, i per la resta l’apuntament és tan lleuger que el de l’extradós és pràcticament de mig punt.

 

 

Porta de l'evangeli a l'extrem oest del mur septentrional plena de símbols gravats als carreus que la fan molt especial. Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Porta de l’evangeli a l’extrem oest del mur septentrional plena de símbols gravats als carreus que la fan molt especial. Santa Margarida de Privà, Vilanova de la Sal. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

Té quatre arcs en degradació. De fora a dins trobem una motllura, un bossell i una cinta de dents de serra fent ribets l’arc exterior de dovelles planes amb marques de picapedrer.

Un segon arc, en degradació, està format per bossells i cavets.

Al tercer és on hi ha les fretes formades per arcuacions apuntades sobre bossell. A més hi ha rústecs dibuixos representant un ocell, una fruita, un peix, una papallona i una flor de sis pètals inscrita en un cercle.

El quart i últim arc és de dovelles planes decorades amb un cercle cadascuna. De la decoració dels cercles sols es conserva la de la tercera dovella, començant per l’esquerra, amb tres flors de lliri.

 

 

Decoració dels muntants del quart arc de la porta de l'Evangeli de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares..

Decoració dels muntants del quart arc de la porta de l’Evangeli de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

 

Els muntants són profusament decorats.

De dalt a baix, el muntant de la dreta té un rombe incís, un disseny esborrat, un escut amb un castell de dues torres, un altre escut d’armes esborrades flanquejat pel sol i la lluna, un escut amb cinc rodelles i l’últim carreu té dibuixos tectiformes.

Els muntants de l’esquerra, de dalt a baix, té un àguila coronada, amb les ales esteses i dues cues formant una aspa.

Segueix un carreu amb una inscripció on es llegeix a la primera línia “PAX VOBIS” (salutació per donar la benvinguda als fidels) i a la segona línia alguna cosa semblant a “EUM PAT”, però no queda clar.

Segueix un relleu amb un escut d’armes esborrades, un curiós disseny d’un cercle amb entrellaçats, que podrien figurar un ull amb la seva nineta, i acaba amb un escut de tres pals capçat per una creu patent (o creu pàtea com es la denomina de vegades, és aquella creu en què els braços s’estrenyen en arribar al centre i s’eixamplen en els extrems).

 

 

Planta de l'església de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d'Ares.

Planta de l’església de Santa Margarida de Privà. Vilanova de la Sal. La Noguera. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

FONTS:

 

  • Un recorregut per les fronteres dels comtats catalans a l’època del Comte Ramon Berenguer I.. Enric Vilalta Serra. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
  • El romànic de La Noguera. Vidal – Vilaseca. Barcelona, 1984.
  • Viquipèdia.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca