Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Maria de Covet

 

Joia de l’art romànic del segle XII, l’església de Santa Maria de Covet, amb el seu trifori únic i excepcional a Catalunya, juntament amb el de la Seu d’Urgell…

 

Capitell decorat del trifori de l'església de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Capitell decorat del trifori de l’església de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANTA MARIA DE COVET

Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE COVET

Santa Maria de Covet, església romànica del segle XII, se situa al poble de Covet, al municipi d’Isona i Conca Dellà. A la cara nord del Montsec de Rúbies, sota la Serra de Comiols.

Va formar part del Priorat de Covet, una canònica agustiniana que depenia d’Àger. Aquest assentament va ser fruit del trasllat d’una comunitat canonical des de Sant Sadurní del Castell de Llordà en no poder mantenir-s’hi per qüestions de senyoriu.

Les antigues rutes de transhumància coincideixen molts cops amb els camins emprats pels antics pelegrins. Prop de Covet hi havia l’antic i conegut Hostal de les Moreres en el camí de Tremp a Coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, que va deixar de funcionar a la dècada del 1950 i posteriorment enderrocat.

En el cas del Montsec les carrerades i cabaneres (denominació donada als camins pròpiament ramaders) principals venen a coincidir amb els trams de traspàs del Montsec.

Un dels camins més importants era el que es dirigia, des de les riberes del riu Segre, a través del port de Comiols, a la Conca Dellà i la Conca de Tremp per Isona, aprofitant una antiga calçada romana, i després continuava fins a Montanyana, pel port de Montllobar.

Sembla que d’aquesta església procedeix el Sant Crist de Conques, talla gòtica cremada l’any 1936 durant els avalots de la guerra civil espanyola i venerada a l’església de Sant Miquel de Conques (a pocs quilòmetres de Covet) on hi ha ara una imatge reproduïda, molt diferent de l’original.

Hi ha una cançó de tradició popular que diu…

 

Sant Crist de Conques

robat a Covet

doneu-nos aigua,

que tenim set

 

L’edifici de l’església de Santa Maria de Covet fou declarat Monument Nacional l’any 1921, i el 13 de juliol de 1986, es constituí l’Associació d’amics de Covet per tal de recuperar, mantenir i potenciar el patrimoni cultural d’aquesta joia del romànic català.

 

 

Absis de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Absis de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE COVET

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

COVET, poblet de la Conca de Tremp, agregat al municipi d’Isona, entre aquesta antiga vila i Benavent.

MENCIONS ANT. 1033, ‘Chouezedo’; 1153, ‘Coueded’; 1126-63, ‘Cubiceto’; 1164, ‘Coueded’; 1165, ‘Couezeto’; 1319, ‘Covet’; 1359, ‘Covit’; etc.

El Sr. Josep Ma. Nogués i Torra (que hi té propietats, i me’n dona erudits informes antroponímics dels segles. XVI-XIX), en carta de 1989 em diu que en els manuscrits medievals ha trobat també ‘Chovezedo’, ‘Cohovet’, i un ‘Cupiceti’, que com el citat ‘Cubiceto’ del segle XII, és degut a una ultracorrecció de curials que l’aproximaven als mots llatins coneguts (‘cubicus’, ‘cupidus’).

ETIM. CODICETUM derivats col·lectius del mateix CODEX, -icis ‘tronc d’arbre’; de nou aquí, un tal col·lectiu suggereix més aviat el sentit d’arbre, que de soca; i també, aquí, com en la grafía ‘Covezenigro’ de Coaner en el segle X, després de perdre’s normalment la intervocàlica -D-, s’hi intercala una -v- epentètica (a la manera de ‘Jovany’, ‘Joval’, ‘jovada’ etc.).

 

Així doncs, segons Joan Coromines, derivaria del llatí ‘codicetum’, derivat col·lectiu de ‘codex’, ‘tronc d’arbre’, fent referència a enormes i frondosos boscos al voltant del lloc on s’ubica Covet.

 

 

L'enorme mole arquitectònica de Santa Maria de Covet sorprèn per la seva envergadura dins d'un poblet tant petit. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

L’enorme mole arquitectònica de Santa Maria de Covet sorprèn per la seva envergadura dins d’un poblet tant petit. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE SANTA MARIA DE COVET

La primera menció al lloc de Covet apareix cap a l’any 1033 en un document on es descriuen les afrontacions del Castell de Llordà on s’indica “a meridie in Chovedo”.

Però la primera menció a l’església de Santa Maria de Covet apareix a l’any 1107, on en un document es feia una donació a “Beate Maria Cubicensi” d’una d’Organyà.

En aquesta església va haver-hi una comunitat de canonges, vinculada a la Canònica de Sant Pere d’Àger. Aquesta comunitat es va traslladar al voltant de l’any 1092 a Covet, des de Sant Sadurní del Castell de Llordà, moment a partir del qual s’hauria començat a aixecar l’església actual.

Va existir un important conflicte entre Canònica de Sant Pere d’Àger i la comunitat de Sant Sadurní del Castell de Llordà, pel control d’aquesta comunitat.

La disputa va acabar amb la intervenció papal de l’any 1092 quan va confirmar la dependència de Sant Sadurní respecte la Canònica de Sant Pere d’Àger.

Per aquest motiu la comunitat de monjos va deixar Llordà i es va traslladar a la propera església de Covet, que estava sota la jurisdicció de la Seu d’Urgell.

No existeix l’acta de consagració, però ha estat datada entre 1150 i 1160. Es creu que fou construïda damunt d’una anterior construcció visigòtica.

No se sap quan es va extingir la canònica però l’any 1315 ja havia desaparegut, quedant  com a simple parròquia i havent desaparegut tot rastre de l’antic cenobi quedant només en peu la pròpia església de Santa Maria de Covet.

 

 

Església de Santa Maria de Covet a l'any 1891, rodejada de camps de conreu i amb un únic caminet d'accés amb un muret de pedra seca. Fotografia de Lluís Marià Vidal. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Església de Santa Maria de Covet a l’any 1891, rodejada de camps de conreu i amb un únic caminet d’accés amb un muret de pedra seca. Fotografia de Lluís Marià Vidal. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


EXTERIOR DE SANTA MARIA DE COVET

L’església de té planta de creu llatina, d’una sola nau, coberta per una volta de canó apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que es recolzen sobre columnes adossades i amb capitells esculpits.

A la capçalera hi trobem tres absis amb finestra de doble esqueixada cadascú decorats al seu interior i també al seu exterior amb mènsules amb diferents motius de caps humans, animals i fantàstics.

És un edifici d’una concepció molt senzilla i comuna en el panorama de l’arquitectura catalana del segle XII. El temple tenia tres portes més, de la que només es conserva una, situada en el mur nord amb un arc irregular i sembla haver estat afegida amb posterioritat.

Les altres dues portes es troben en el braç sud del transsepte. En el seu mur oest s’obria una porta que comunicava amb el claustre desaparegut. En el mur sud i per sobre del nivell del terra trobem una altra porta de mig punt, ara cegada i seria molt probable que comuniqués amb els dormitoris del cenobi.

Adossada al mur nord trobem la torre campanar de planta rectangular que sembla que va quedar a mitges i només es van construir dues alçades, un pis inferior tan alt com la nau i una cobert amb un cúpula, oberta en la seva part central.

El pis superior del campanar està fet d’una fàbrica diferent de carreus més petits i irregulars i té dues finestres en els murs nord i sud, que serveixen per allotjar-hi campanes. En el mur oest s’obre una porta de mig punt per accedir a la teulada.

Cal destacar a més a més la decoració de ferro forjat dels batents de la porta, on es repeteix un motiu geomètric a base de volutes, conservant un forrellat de tradició romànica amb dos tiradors. Les aplicacions de ferro sobre les batents de les portes parteixen d’un eix central horitzontal formant dobles volutes.

 

 

 

 


EL TRIFORI DE SANTA MARIA DE COVET

L’església de Santa Maria de Covet té un tret que la diferència especialment, una galeria amb arcs de mig punt oberta al mur interior de la façana i a la que es pot accedir per unes escales de cargol obertes en uns cossos que flanquegen aquesta façana.

Rere la rosassa de la façana hi ha aquesta galeria interior, oberta parcialment al mur de ponent, que està formada per quatre arcs sostinguts per columnes i capitells de gran volum.

Crida l’atenció aquesta  galeria elevada que trobem en el mur oest ja que en el seu moment constructiu no existeixen triforis en els temples catalans, a diferència del que ja començava a succeir en la resta d’Europa.

Això fa que aquesta galeria, juntament amb la de la Seu d’Urgell, siguin dos elements únics i excepcionals a Catalunya. Totalment recomanable pujar fins aquest espai per poder veure amb tot detall les figures esculpides en els capitells que recolzen les columnes d’aquest trifori.

Començant per la part nord, en el primer capitell es pot observar un au que picoteja una planta, mentre que en la cara frontal veiem un simi ajupit. En la cara oriental d’aquest capitell hi ha una bèstia i un home.

En el segon capitell trobem dos lleons afrontats compartint el cap i apressant un home. En les altres cares s’han esculpit motius vegetals i petits caps humans que surten entre les fulles.

En el tercer capitell es troben fruits i pinyes en caras sense massa decoració i en una altre cara una figura humana vestida amb túnica agafant pels cabells a una altre figura humana, mentre a l’altre mà manté un garrot.

El quart capitell té esculpides fulles d’acant i dos ocells enfrontats i que es mengen una planta que creix entre tots dos.

 

 

 

 


EL MITE DE PROSERPINA DE SANTA MARIA DE COVET

En el quart capitell del trifori (o galeria elevada) de Santa Maria de Covet, es veu representat una figura humana vestida amb túnica agafant pels cabells a una altre figura humana, mentre a l’altre mà manté un garrot.

En aquesta misteriosa representació alguns han vist representat el cíclic pas de les estacions escenografiat amb el mític Rapte de Prosèrpina. Si fos així, aquesta semblaria ser l’única representació del Mite de Prosèrpina en el romànic peninsular documentat i quedaria fora de l’ortodòxia catòlica.

El mite de Prosèrpina explica que Venus (deessa de l’amor), per tal de què Plutó (sobrenom del deu dels inferns, es a dir Hades) tingués amor, va enviar el seu fill Cupido a disparar-li una de les seves fletxes per fer-lo enamorar de la primera noia que veiés.

Prosèrpina estava en un llac de la illa de Sicília, on es banyava i jugava amb les nimfes i en aquell moment, Plutó va sortir del volcà Etna i la primera dona que va veure va ser Prosèrpina. En veure-la va raptar-la per voler casar-s’hi i viure junts a l’inframon i els inferns. Així doncs, sense voler-ho, Prosèrpina va esdevenir la deesa dels Inferns.

Ceres, la seva mare i deessa dels cereals o de la Terra, en veure que Prosèrpina havia desaparegut, va marxar a buscar-la per tots els racons del món. Desesperada i enfurismada en no trobar-la per enlloc, va aturar el creixement de les plantes i anava convertint en sorra tot allò que trepitjava.

Júpiter, déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp i pare de Prosèrpina, va manar a Plutó que la alliberés. Ell el va obeir, però abans que marxés va demanar a Prosèrpina que mengés sis llavors de magrana (símbol de fidelitat en el matrimoni). Una vegada menjada la magrana, Prosèrpina hauria passar obligatòriament sis mesos amb ell a l’inframón, i sis mesos, la resta de l’any, amb la seva mare Ceres.

 

 

Capitell del trifori que representa el mite del rapte de Prosèrpina. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Capitell del trifori que representa el mite del rapte de Prosèrpina. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Aquest mite explica el fenomen de la primavera: quan Prosèrpina roman amb la seva mare Ceres, decoren juntes la terra amb flors de benvinguda i fan créixer les plantes i les collites, però quan a la tardor marxa a l’inframón amb Plutó, es perden els colors de la natura ja que Prosèrpina deixa d’estar amb la seva mare Ceres només es dedica únicament a buscar la seva filla.

En dues de les cares del capitell apareixen esculpits els protagonistes en l’escena culminant d’aquest mite: Prosèrpina, amb espigues de blat (que representen a la seva mare Ceres, deessa de l’agricultura, les collites i la fecunditat) a la mà esquerra, és arrossegada dels cabells per Plutó, a fi de ser portada a regnar el món dels morts.

En la resta de cares del capitell apareixen definides les flors representatives de les estacions de primavera i estiu quan Prosèrpina i la seva mare Ceres regnen a la terra, mentre que a les cares corresponents a les estacions on res germina (la tardor i l’hivern), es mostra amb la manca de elements ornamentals amb només la magrana ingerida per Prosèrpina recordant que és fruit sagrat de la tardor i del inici del gèlid hivern.

Resultat d’aquest mite, antigament va existir la creença sobre que els aliments vermells només es podien oferir als morts, i se suposava que la magrana, un fruit de l’inframón.

 

 

 

 


PORTALADA DE SANTA MARIA DE COVET

Un altre element a destacar és la seva portalada, que estilísticament es podria datar al voltant dels anys 1150 i 1160. El seu programa iconogràfic és força ampli.

Trobem un conjunt escultòric força original dins el romànic català, amb figures de l’Antic i del Nou Testament i d’altres que estan fora de l’ortodòxia catòlica, com els motius de la dualitat de Gèminis, que es repeteixen a l’ornamentació.

Aquesta portalada es compon de quatre arquivoltes en degradació que emmarquen un timpà presidit per una Maiestas Domini dins d’una màndorla sostinguda per un querubí i un serafí. Al costat d’ells apareixen les figures dels evangelistes Mateu i Joan. Marc i Lluc es localitzen fora d’aquest marc.

 

 

Portalada de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Portalada de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

L’arquivolta exterior consta de dotze dovelles. La clau central està presidida pel Pecat Original, situant-se Adam i Eva a banda i banda de l’Arbre del Bé i del Mal. La particularitat d’aquest episodi rau en la gestualització de tots dos personatges. Si amb la mà dreta oculten la seva nuesa, l’esquerra se situa al voltant del seu coll.

En l’arbre veiem a la serp enroscada que mira cap Eva i tant ella com Adam tenen al seu costat el fruit prohibit.

Pel que fa als temes que acompanyen el Pecat Original, d’esquerra a dreta, l’estrany personatge contigu està dotat de dos troncs i els seus corresponents caps. Se l’ha relacionat amb el signe de Bessons, el sisè signe zodiacal que aquí ocupa la sisena dovella.

Aquesta singular figura es recolza en una altra de caràcter demoníac. Es tracta d’un bust nu del qual sorgeixen dues enormes orelles. No és el típic ésser maligne romànic però, a partir dels seus trets, les seves connotacions negatives són evidents. Bessons es recolza en ell, no l’aixafa.

La dovella oposada a Bessons l’ocupen dos saltimbanquis, un de peu i l’altre cap per avall, executant una estranya contorsió. És sabut que aquests personatges no estaven ben vistos per l’Església i aquest detall no és secundari.

La figura masculina que es troba a l’esquerra de Gèminis tira dels seus llargs cabells, un gest que cal llegir com a signe de desesperació. La següent arquivolta presentava tres figures, una d’elles perduda des d’antic.

Es va identificar a Noè, a qui es atribueix haver realitzat un sacrifici, després del Diluvi. També a Daniel a la fossa dels lleons. El tercer personatge corresponia a Abraham preparant-se per sacrificar a Isaac.

Un dibuix de la portalada realitzat a la fi del segle XVIII, abans que es destruís aquest element, revela la naturalesa d’aquest assumpte iconogràfic perdut.

Aquestes figures encarnen el camí cap a la salvació que culmina en la visió apocalíptica que presideix el timpà. Per contra, l’arquivolta exterior amb el Pecat Original i les figures negatives que flanquegen als seus protagonistes, expressen la Caiguda i els efectes del mal en el món.

 

 

 

 


ABSIS EXTERIOR DE SANTA MARIA DE COVET

A l’exterior, l’absis central presenta decoració recolzada en mènsules esculpides. Trobem figures humanes en accions quotidianes.

La seva factura, és simple, com la de la imposta de l’interior, el que fa pensar que van ser fetes pel mateix taller.

Es poden trobar caps d’animals treient la llengua, caps humans fent ganyotes i altres expressions, bèsties devorant animals, homes tocant instruments de vent, caps oposats en forma de mitja lluna, caps tricèfals, éssers demoníacs amb actitud burlesca, contorsionistes, cares humanes amb altres cares, o altres parts del cos, sortint de les galtes o del front

Malauradament, de l’antic cenobi només s’ha conservat l’església. Dins el temple es troben dues làpides romanes i una reproducció de la talla policromada de la Mare de Déu, l’original de la qual, del segle XII, s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

 

Mènsules esculpides de l'absis de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Mènsules esculpides de l’absis de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


TALLA DE LA MARE DE DÉU DE COVET

La imatge original de la Mare de Déu de Covet fou (afortunadament) venuda a un marxant d’obres d’art antic, a l’any 1924 i, potser, pel mateix enigmàtic Mr. Dupont que intervingué a l’espoli del frontal de l’altar de Benavent de la Conca.

Aquest frontal, finalment va ser adquirit pel coŀleccionista d’art català Lluís Plandiura i Pou. Més tard, aquest ven tota la seva coŀlecció a la Junta de Museus de Barcelona per set milions de pessetes de l’any 1932.

La imatge de la Mare de Déu de Covet és una talla policromada amb el dors buidat parcialment, datada al segle XII- XIII i de fusta d’àlber.

És una Mare de Déu amb Nen i Santa Maria es troba asseguda al tron decorat amb dibuixos geomètrics sobre fons blau. Porta una magrana a la mà dreta (no pas la bola del món, ja que no creien que aquest fos rodó) i amb l’esquerra suporta el Nen damunt del seu genoll.

Duu una túnica i mantell amb vel blanc guarnit amb ratlles, fulles blanques i està coronada. Descansa els peus damunt d’un doble sòcol.

El Nen, coronat també, beneeix amb la mà dreta i porta un llibre a l’esquerra. El daurat de les corones fou renovat modernament. Hi manca la part inferior dels costats del tron.

La talla romànica original de la marededéu es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona. El 26 d’agost de 1989 l’Associació d’Amics de Covet lliurà a la parròquia de Covet una rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, per al seu dipòsit dins de l’església.

Una primera ullada al conjunt ens pot donar la impressió que es tracta d’una obra d’un artesà popular. Com destaquen alguns estudiosos, la corona és massa gran per la mida del cap i tapa un vel senzill. La decoració alegre i cridanera del tron contrasta amb la extremada senzillesa de la túnica de la mare.

 

 

Talla romànica de la imatge de la Mare de Déu de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Talla romànica de la imatge de la Mare de Déu de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

VISITAR SANTA MARIA DE COVET

 

Malauradament les visites a l’església de Santa Maria de Covet són molt restringides.

Des del 2015 se celebra un aplec al mes de maig per tal de potenciar i donar a conèixer aquest indret. Sigui estiu o hivern s’ha de concertar visita amb dies d’antelació.

 

 

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument Històric
  • Número de Registre: 141-MH
  • Data de Publicació: 15/01/1921

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!