Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santa Maria de Covet. Isona i Conca Dellà.

 

Joia de l’art romànic del segle XII, Santa Maria de Covet se situa al poble homònim, al municipi d’Isona i Conca Dellà. A la Conca de Tremp, a la cara nord del Montsec de Rúbies, sota la Serra de Comiols…

Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANTA MARIA DE COVET

Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE COVET

Santa Maria de Covet, església romànica del segle XII, se situa al poble de Covet, al municipi d’Isona i Conca Dellà. A la Conca de Tremp, a la cara nord del Montsec de Rúbies, sota la Serra de Comiols.

Va formar part del Priorat de Covet, una canònica agustiniana que depenia d’Àger. Aquest asentament va ser fruit del trasllat des de Sant Sadurní del Castell de Llordà d’una comunitat canonical en no poder mantenir-s’hi per qüestions de senyoriu.

Sembla que d’aquesta església procedeix el Sant Crist de Conques, talla gòtica cremada el 1936 durant els avalots de la guerra civil espanyola i venerada a l’església de Sant Miquel de Conques on hi ha ara una imatge reproduïda, molt diferent de l’original. Diu la tradició:

 

Sant Crist de Conques
robat a Covet
doneu-nos aigua,
que tenim set

 

L’edifici de l’església de Santa Maria de Covet fou declarat Monument Nacional per Reial Ordre de l’11 de gener del 1921. El 13 de juliol de 1986, es constituí l’Associació d’amics de Covet per tal de recuperar, mantenir i potenciar el patrimoni cultural d’aquesta joia del romànic català.

 

 


INTERIOR DE SANTA MARIA DE COVET

És un edifici de nau única encapçalada per un absis semicircular amb transsepte, en els braços del qual s’obren dues absidioles més.

L’edifici té un tret que el caracteritza, una galeria amb arcs de mig punt oberta al mur interior de la façana i a la que es pot accedir per unes escales de cargol obertes en uns cossos que flanquegen aquesta façana.

Rere la rosassa de la façana hi ha una galeria interior, oberta parcialment al mur de ponent, que està formada per quatre arcs sostinguts per columnes de gran volum. S’hi pot accedir a través d’unes escales de cargol als flancs de la façana.

L’absis central trobem una imposta bellament decorada amb elements vegetals, animals, geomètrics i també algun cap humà. En la part central trobem animals fantàstics, petits cercles on es van esculpir diversos motius, algun cap humà, una flors de sis pètals, un palmell de la mà estès (la mà de Déu), etc.

 

 

 

 

A l’interior del temple, els arcs doblers es recolzen en semicolumnes adossades a pilastres rectangulars. Aquestes tenen els seus capitells esculpits amb fulles d’acant, animals afrontats, personatges agafats, volutes amb figures humanes, etc.

Però sens dubte, el que més ens crida l’atenció del seu interior és la galeria elevada que trobem en el mur oest. En aquest moment constructiu no existeixen triforis en els temples catalans, a diferència del que ja començava a succeir en la resta d’Europa.

Això fa que aquesta galeria, juntament amb la de la Seu d’Urgell, siguin dos elements únics i excepcionals a Catalunya. Totalment recomanable pujar fins aquest espai per poder veure amb tot detall les figures esculpides en els capitells que recolzen les columnes d’aquesta galeria elevada.

Començant per la part nord, en el primer capitell es poden observar, un au que picoteja una planta, mentre que en la cara frontal veiem un simi ajupit. En la cara oriental hi ha una bèstia i un home.

En el segon capitell trobem dos lleons afrontats, que comparteixen el cap i tenen com a presa un home. En les altres cares s’han esculpit motius vegetals i petits caps humans que surten entre les fulles.

En el tercer capitell es troben lleons enfrontats i a la cara més septentrional veiem un home lluitant amb un lleó.

 

EL MITE DE PROSERPINA

 

En el quart capitell, es veu representat el cíclic pas de les estacions sota el mític Rapte de Prosèrpina. Aquesta semblar ser l’única representació del Mite de Prosèrpina en el romànic peninsular.

En dues de les seves cares apareixen esculpits els protagonistes en l’escena culminant del mite. Prosèrpina, amb espigues de blat a la mà esquerra (representen a la seva mare Demèter, deessa de l’agricultura), és arrossegada pels cabells per Hades (déu del món subterrani en la mitologia grega), per ser portada a regnar el món dels morts.

En la resta de cares del capitell apareixen molt ben definides les flors representatives de les estacions d’estiu i primavera quan Prosèrpina i la seva mare Ceres regnen a la terra, mentre que a les cares corresponents a les estacions on res germina, es mostra amb la manca de elements ornamentals, tan sols la magrana que va ser ingerida per Prosèrpina ens recorda que és fruit sagrat del gèlid hivern.

Antigament hi havia la creença sobre que els aliments vermells només es podien oferir als morts, i se suposava que la magrana, un fruit de l’inframón, naixia de la sang d’Adonis.

 

Capitell que representa el mite del rapte de Proserpina. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Capitell que representa el mite del rapte de Proserpina. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

El darrer capitell té esculpides unes fulles d’acant que sembla menjar-ne algunes. També veiem a dos ocells enfrontats i que es mengen una planta que creix entre tots dos.

 

 

 

 


PORTADA DE SANTA MARIA DE COVET

Un altre element a destacar és la seva portalada, que estilísticament es podria datar al voltant dels anys 1150 i 1160. El seu programa iconogràfic és força ampli.

A la portalada principal hi ha un conjunt escultòric, força original dins el romànic català, amb figures de l’Antic i el Nou Testament i d’altres que estan fora de l’ortodòxia catòlica, com els motius de la dualitat de Gèminis, que es repeteixen a l’ornamentació.

Aquesta portada es compon de quatre arquivoltes en degradació que emmarquen un timpà presidit per una Maiestas Domini dins d’una màndorla sostinguda per un querubí i un serafí. Al costat d’ells apareixen les figures dels evangelistes Mateu i Joan. Marc i Lluc es localitzen fora d’aquest marc.

 

 

Portalada de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Portalada de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

L’arquivolta exterior consta de dotze dovelles. La clau central està presidida pel Pecat Original, situant-se Adam i Eva a banda i banda de l’Arbre del Bé i del Mal. La particularitat d’aquest episodi rau en la gestualització de tots dos personatges. Si amb la mà dreta oculten la seva nuesa, l’esquerra se situa al voltant del seu coll.

En l’arbre veiem a la serp enroscada que mira cap Eva. Tant ella com Adam tenen al seu costat el fruit prohibit.

Pel que fa als temes que acompanyen el Pecat Original, d’esquerra a dreta, l’estrany personatge contigu està dotat de dos troncs i els seus corresponents caps. Se l’ha relacionat amb el signe de Bessons, el sisè signe zodiacal que aquí ocupa la sisena dovella.

Aquesta singular figura es recolza en una altra de caràcter demoníac. Es tracta d’un bust nu del qual sorgeixen dues enormes orelles. No és el típic ésser maligne romànic però, a partir dels seus trets, les seves connotacions negatives són evidents. Bessons es recolza en ell, no l’aixafa.

La dovella oposada a Bessons l’ocupen dos saltimbanquis, un de peu i l’altre cap per avall, executant una estranya contorsió. És sabut que aquests personatges no estaven ben vistos per l’Església i aquest detall no és secundari.

La figura masculina que es troba a l’esquerra de Gèminis tira dels seus llargs cabells, un gest que cal llegir com a signe de desesperació. La següent arquivolta presentava tres figures, una d’elles perduda des d’antic.

Es va identificar a Noè, a qui es atribueix haver realitzat un sacrifici, després del Diluvi. També a Daniel a la fossa dels lleons. El tercer personatge corresponia a Abraham preparant-se per sacrificar a Isaac.

Un dibuix de la portada realitzat a la fi del segle XVIII, abans que es destruís aquest element, revela la naturalesa d’aquest assumpte iconogràfic perdut.

Aquestes figures encarnen el camí cap a la salvació que culmina en la visió apocalíptica que presideix el timpà. Per contra, l’arquivolta exterior amb el Pecat Original i les figures negatives que flanquegen als seus protagonistes, expressen la Caiguda i els efectes del mal en el món.

 

 

Detall de la portalada de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Detall de la portalada de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ABSIS EXTERIOR DE SANTA MARIA DE COVET

A l’exterior, l’absis central presenta decoració recolzada en mènsules esculpides. Trobem figures humanes en accions quotidianes.

La seva factura, és simple, com la de la imposta de l’interior, el que fa pensar que van ser fetes pel mateix taller.

Es poden trobar caps d’animals treient la llengua, caps humans fent ganyotes i altres expressions, bèsties devorant animals, homes tocant instruments de vent, caps oposats en forma de mitja lluna, caps tricèfals, éssers demoníacs amb actitud burlesca, contorsionistes, cares humanes amb altres cares, o altres parts del cos, sortint de les galtes o del front

Malauradament, de l’antic cenobi només s’ha conservat l’església. Dins el temple es troben dues làpides romanes i una reproducció de la talla policromada de la Mare de Déu, l’original de la qual, del segle XII, s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

 

Mensules esculpides de l'absis de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Mensules esculpides de l’absis de Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


TALLA DE LA MARE DE DÉU DE COVET

La imatge original de la Mare de Déu de Covet fou (afortunadament) venuda a un marxant d’obres d’art antic, al 1924 i, potser, pel mateix enigmàtic Mr. Dupont que intervingué a l’espoli del frontal de l’altar de Benavent de la Conca.

Aquest frontal, finalment va ser adquirit pel coŀleccionista d’art català Lluís Plandiura i Pou. Més tard, aquest ven tota la seva coŀlecció a la Junta de Museus de Barcelona per set milions de pessetes de l’any 1932.

 

 

Mare de Déu de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Mare de Déu de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

La imatge de la Mare de Déu de Covet és una talla policromada amb el dors buidat parcialment, datada al segle XII- XIII i de fusta d’àlber.

És una Mare de Déu amb Nen i Santa Maria es troba asseguda al tron decorat amb dibuixos geomètrics sobre fons blau. Porta una magrana a la mà dreta (no pas la bola del món, ja que no creien que aquest fos rodó) i amb l’esquerra suporta el Nen damunt del seu genoll.

Duu una túnica i mantell amb vel blanc guarnit amb ratlles, fulles blanques i està coronada. Descansa els peus damunt d’un doble sòcol.

El Nen, coronat també, beneeix amb la mà dreta i porta un llibre a l’esquerra. El daurat de les corones fou renovat modernament.

Hi manca la part inferior dels costats del tron. Aquesta imatge formà part d’un grup d’escultures que, potser, sortiren plegades d’un mateix taller i que (d’un aspecte més rústic) són conservades al magatzem Museu Diocesà de Lleida.

La talla romànica original de la marededéu es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona. El 26 d’agost de 1989 l’Associació d’Amics de Covet lliurà a la parròquia de Covet una rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, per al seu dipòsit dins de l’església.

Una primera ullada al conjunt ens pot donar la impressió que es tracta d’una obra d’un artesà popular. Com destaquen alguns estudiosos, remarcarem que la corona és massa gran per la mida del cap i tapa un vel senzill. La decoració alegre i cridanera del tron contrasta amb la extremada senzillesa de la túnica de la mare.

 

 

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Home sent devorat per una fera. Antic carcanyol avui desaparegut. Foto: Gonzalo Reparaz (1930). Institut Cartogràfic de Catalunya. Santa Maria de Covet, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

VISITAR SANTA MARIA DE COVET

 

Malauradament les visites a l’església de Santa Maria de Covet són molt restringides.

Des del 2015 se celebra un aplec al mes de maig per tal de potenciar i donar a conèixer aquest indret. Sigui estiu o hivern s’ha de concertar visita amb dies d’antelació.

 

 


VÍDEO DE FOTOS DE SANTA MARIA DE COVET

 

 

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca