Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Maria de Gualter. La Baronia de Rialb.

 

Santa Maria de Gualter, a la Baronia de Rialb, va saltar pels aires quan l’exercit republicà va fer explosionar el polvorí que allotjava dins, durant la Guerra Civil Espanyola…

Part del claustre, encara dempeus, del Monestir de Santa Maria de Gualter. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Part del claustre, encara dempeus, del Monestir de Santa Maria de Gualter. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANTA MARIA DE GUALTER

La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANTA MARIA DE GUALTER

L’antic monestir de Santa Maria de Gualter queda situat molt a prop de Ponts, però a la dreta del riu Segre, tot i que pertany al municipi de la Baronia de Rialb, un municipi que engloba l’anomenada Vall del riu Rialb. 

L’hidrònim de Rialb té un origen llatí, rivus albus, riu Alb, albí, riu blanc degut a la tonalitat blanquinosa de la llera, pel seu caràcter calcari.

Aquesta peculiaritat de la roca calcària, que li dona una tonalitat turquesa a l’aigua, dona cognom a la majoria de llocs del municipi de Baronia de Rialb: La Torre de Rialb, Palau de Rialb, Pantà de Rialb, Puig de Rialb, etc…

Aquesta vall ha estat sempre un refugi formidable, especialment a la seva part més alta, solcada per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables.

Al costat dret del riu Segre, davant del monestir de Santa Maria de Gualter, existia una bifurcació del camí ral, que anava cap a la Seu d’Urgell, que derivava cap a Tremp.

I sembla que una creu de pedra ho va assenyalar des del final del segle XVIII, amb la inscripció: “Por orden del Rey estoy aquí, para guiar a los viajantes, 17982”. Cadascun dels braços assenyalava a cadascuna de les direccions cardinals.

 

 

Creu a prop del Monestir de Gualter: en el braç esquerre indicava 'Camino de Tremp' i en el braç dret 'Camino de la Seo'. Al pal vertical constava la data 1782 i la llegenda 'Por orden del rey estoy aquí para guia de los viajantes'. Foto colorejada de 1913 del Fons Josep Salvany. Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Creu a prop del Monestir de Gualter: en el braç esquerre indicava ‘Camino de Tremp’ i en el braç dret ‘Camino de la Seo’. Al pal vertical constava la data 1782 i la llegenda ‘Por orden del rey estoy aquí para guia de los viajantes’. Foto colorejada de 1913 del Fons Josep Salvany. Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Les principals rutes que conluïen a l’àrea Ponts – Gualter durant l’època moderna eren:

  • El camí reial de Lleida a Ponts, per Agramunt (camí carreter o de rodes): Lleida, Sidamon, Bellvís, Castellserà, Agramunt, Oliola i Ponts (segons un mapa de 1705).
  • El camí reial de Ponts a Balaguer, o camí del Segre (camí de ferradura pel marge del riu): Ponts, Castellnou del Cós (Algós), Seró, Collderrat, Vilves, el Pont d’Alentorn, Baldomar, Alòs de Balaguer, Camarasa i Balaguer (segons un mapa de 1715).
  • El camí reial de Ponts a la Coma d’Orcau, carní de ferradura: Ponts, Torrent dels Fons, el pont o la barca de Gualter, Gualter, els Solans de Gualter, Sant Joan de Torreblanca, Montmagastre, casa de la Santa Creu, Folquer, Comiols, Benavent de la Conca, Orcau (d’un capbreu del monestir de Gualter de l’any 1643).
  • El camí vell de Solsona (carmí de ferradura): Ponts, mas d’en Torres, les Santes Creus de Bordell, Sant Climenç i Solsona (segons un mapa de 1705).
  • El camí de ferradura o bast de Ponts a Calaf: per Sanaüja, Biosca, Tora, Castellfollit i Calaf. Des d’aquí es podia seguir una ruta cap a Barcelona, que passava per Monistrol de Montserrat, Esparreguera i Martorell (segona metitat del segle XVIII).

 

 

Dibuix de la creu indicadora dels antics camins de la Conca Dellà i de la Seu d'Urgell a Gualter (1782). Al pal vertical s'hi llegeix "Por orden del Rey (Carles III) estoy aquí para guía de los viajantes". Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Dibuix de la creu indicadora dels antics camins de la Conca Dellà i de la Seu d’Urgell a Gualter (1782). Al pal vertical s’hi llegeix “Por orden del Rey (Carles III) estoy aquí para guía de los viajantes”. Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

EL MEANDRE DEL SEGRE A GUALTER

El Monestir de Santa Maria de Gualter es troba a la sortida del meandre del riu Segre, localitzat escassos metres aigües avall de la resclosa del nou embassament del Pantà de Rialb.

Se situa entre la resclosa del Pantà de Rialb i el pont de la carretera C-1412b. En aquesta zona neix un canal que transcorre pel marge esquerre del Segre i dóna lloc a la Sèquia de Ponts.

És una zona humida, de 10,80 Ha, formada per un conjunt d’illes fluvials colonitzades per un bosc de ribera, amb abundants salzes blancs, saulics, pollancres, verns, oms i freixes .

Resseguint els marges de les ribes fluvials, hi ha cinyells de canyissar amb bogues i una petita franja de bosc de ribera, molt estreta degut a l’orografia del terreny i a les ocupacions que s’ha fet de les terrasses fluvials més properes al riu.

Apareix vegetació submersa o parcialment flotant, vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils, gespes nitròfiles orlades d’àlbers i salzes, herbassars higròfils de marges i vorades…

Pel que fa a la fauna, les illes fluvials són un punt de nidificació del corriol petit (Charadrius dubius) i un punt d’acollida de limícoles a l’hivern i en migració.

La regulació hidrològica realitzada a través de la resclosa del Pantà de Rialb ha modificat totalment la dinàmica fluvial d’aquest espai. D’altra banda, la construcció del pantà ha afavorit la realització de moviments de terres, esplanacions i activitats extractives en aquesta zona, que han malmès sectors importants de les terrasses fluvials.

Hi ha una bassa de decantació de llots i una planta de tractament d’àrids molt propera a l’espai, que pot originar l’enterboliment de les aigües a vegades i la degradació dels hàbitats propers amb pols, soroll, etc.

Aquesta zona humida queda situada dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

 

 

La barca de Gualter que mitjançant una sirga permetia passar a l'altre costat del riu Segre. Fotografia colorejada d'abans de 1920 d'autor desconegut. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

La barca de Gualter que mitjançant una sirga permetia passar a l’altre costat del riu Segre. Fotografia colorejada d’abans de 1920 d’autor desconegut. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

LA BARCA DE GUALTER

El control dels camins principals també correspongué, per donació senyorial, als monestirs, com era el cas del de Santa Maria de Gualter, que mantenia un pont sobre el Segre i, conjuntament amb el Comú de la vila de Ponts, gaudia dels drets de pontatge.

La primera noticia d’un pont a Gualter és de l’any 1302, quan el comte Ermengol X d’Urgell i les autoritats de Ponts ratificaren la franquícia de passatge a través del pont al prior, a la comunitat i als vassalls del monestir de Santa Maria de Gualter.

Un altre document, datat l’any 1328, ens mostra la iniciativa dels habitants de Ponts per construir un nou pont sobre el Segre, per la destrucció del pont anterior a causa d’una riuada, amb l’extrem dret a l’anomenat Cogolí de Gualter.

L’any 1619, aquest pont va desaparèixer, engolit per una de les periòdiques riuades del Segre, i el van substituir per una barca de sirga, construïda per un fuster de ribera d’origen lleidatà anomenat Pere Font.

Segons una concòrdia signada el dia 22 de juny de l’any 1619, les despeses de construcció, manteniment i explotació de la barca anirien a càrrec de la paeria de Ponts. Alhora, es concertava l’afranquiment del pas per als habitants de Gualter, a canvi del dret de fermar un dels caps de la sirga o maroma dins del terme del monestir i de l’arranjament del tram de camí que menava a l’embarcador.

A mitjan segle XIX, els drets d’explotació de la barca eren propietat de l’ajuntament de la Baronia de Rialb, el qual cedia l’arrendament als veïns de Gualter. Cap a 1910, el dret de pas era de 6 cèntims de pesseta per persona o animal i els veïns de Gualter n’eren exempts de pagament, a canvi d’ajudar el barquer en l’arranjament de la barca i al manteniment del camí que duia a l’embarcador. Els facultatius de Ponts metges i veterinaris també eren exempts de pagament.

Abans que es construís l’actual pont hi va haver una barca enganxada a una sirga, un mitjà de creuar el riu.

La barca de Gualter era gran i hi cabia força gent. Francesc Gurri i Serra al llibre Pobles de Catalunya, de l’any 1992, explica una anècdota amb la barca, la sirga, una orquestra i una festa major de no se sap quin any:

Es veu que la barca que transportava l’orquestra a la festa major de Gualter es va encallar i els músics van quedar atrapats dins la barca. El temps passava i la gent s’impacientava a la plaça esperant els músics, fins que algú va tenir la idea de traslladar el ball a la vora del riu i l’orquestra va poder tocar des de la barca.

Més tard, la barca va ser substituïda per un pont modern inaugurat a finals de la dècada de 1920, però va durar ben poc ja que va ser volat per les tropes republicanes en retirada. Després de la guerra es va habilitar una palanca provisional, fins que anys després es va reconstruir.

 

 

Antic claustre del monestir de Santa Maria de Gualter. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

Antic claustre del monestir de Santa Maria de Gualter. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya Montsec de Rúbies.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE GUALTER

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc.

Fins a la construcció del pont que unia la vila de Ponts amb la carretera que menava fins el llogarret de Folquer, al municipi d’Artesa de Segere, una barcassa transportava passatgers i mercaderies a banda i banda del riu Segre.

Probablement, en els primers segles, el propi monestir devia controlar aquest pas, i algú podria pensar que l’origen del nom de Gualter, derivaria del mot “Gual”, es a dir un lloc de pas fàcil cap a l’altre costat del riu Segre.

Però el filòleg Joan Coromines afirma que l’origen del nom de la vila de Gualter, deriva d’un nom propi germànic “WALTHER”, d’època visigòtica. Això voldria dir que ja de molt antic aquesta zona era senyorejada per un tal Walther o bé pels seus hereus.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE SANTA MARIA DE GUALTER

És molt probable que Guifré el Pilós, en algun moment de la llarga lluita que l’enfrontava amb el Banú Qassi, en àrabبنو قاسي, Banū Qāsī, literalment ‘descendents de Cassi’, estengués els dominis del Comtat d’Urgell fins a la cruïlla de Gualter i Ponts, ni que fos momentàniament, cap a l’any 890.

Guifré el Pilós cedí al Monestir de Ripoll l’església de Santa Maria de Ponts, que després fou anomenada de Santa Maria de Gualter, perquè hi establís un priorat benedictí. Aquesta donació resultà inútil durant molt de temps.

L’ocupació d’aquesta cruïlla de camins amb el riu Segre i la vall del riu Llobregós era un fita estratègica de primera magnitud pel comtat d’Urgell que també governava els comtats d’Osona i de Barcelona.

La seva mort a l’any 897 va malmetre el projecte d’ocupació d’aquesta zona, que trigaria gairebé un segle en tornar a restar sota el domini urgellenc.

Posteriorment, el comte Borrell I de Barcelona (i II d’Urgell) reprengué la política d’expansió i la frontera sud del comtat degué arribar de nou fins a Montmagastre, la Vall de Rialb i Ponts. Però no va ser fins temps després que es va poder reforçar la presència i la repoblació.

L’any 1006 una darrera ràtzia cordovesa fou derrotada prop de Torà per una coalició de forces dels comtes d’Urgell, de Barcelona i de Cerdanya i Besalú. Aquesta victòria va permetre consolidar la línia del Llobregós, Ponts, Gualter i Montmagastre.

A partir del segle XI, es repoblà de forma abundant la Vall del Riu Rialb, fins el punt que arribà saturar-se d’habitants, com bé ho demostra l’existència de prop de 25 esglésies i capelles romàniques dins de la demarcació del municipi.

Amb el temps, aquest repoblament medieval tendiria a descongestionar-se per mitjà de l’expansió militar, empresa pels mateixos comtes d’Urgell, cap a ponent, a l’àrea de la Conca de Dellà i la Conca de Tremp, i cap al sud per la vall del riu Segre, el Segre Mitjà (o Mig Segre) i la vall del riu Llobregós, una zona també anomenada antigament Pla de Mascançà.

La primitiva església de Gualter no seria apta per al culte o litúrgia pròpia d’un monestir de benedictins i es fundà una confraria per ajudar a la construcció del monestir.

Vers el 1118, amb la constitució d’una confraria de clergues i laics per dur a terme les obres, la primitiva església existent fou renovada per una altra, enllestida i consagrada el 1207.

 

 

El Monestir de Gualter l'any 1931. Foto de Terrats i Pere Guitart. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

El Monestir de Gualter l’any 1931. Foto de Terrats i Pere Guitart. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

El Priorat de Gualter va esdevenir un centre important de vida religiosa i comunitària. Això quedà reflectiti per les contínues donacions, per l’activitat contractual i per la intervenció dels legats papals a favor del monestir.

El monestir s’autoabastia de quasi totes les necessitats, tant espirituals com temporals, fet que implicava una reglamentació, uns habitacles i uns mitjans de treball.

El refectori estava situat a l’ala oposada a l’església, el celler a la banda d’occident i els dormitoris a la banda d’orient.

Tots els grans monestirs medievals de la Catalunya Vella seguien bastant fidelment aquest esquema de distribució.

L’any 1593, el papa Climent VIII suprimí el cenobi i l’edifici passà a ser una simple església parroquial. El conjunt monàstic entrà aleshores en un estat d’abandó progressiu.

 

 

Estat d'abandonament en que es trobava Santa Maria de Gualter a l'any 1913. Se'n desconeix l'autor. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Estat d’abandonament en que es trobava Santa Maria de Gualter a l’any 1913. Se’n desconeix l’autor. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

TEMPLE DE SANTA MARIA DE GUALTER

Actualment, el monestir de Santa Maria de Gualter està restaurat en part, ja que a causa de l’explosió d’un polvorí que hi havia al seu interior (provocada per l’exèrcit republicà) que tingué lloc durant la darrera Guerra Civil, el 1939, el conjunt va ser destruït.

El temple és un edifici de tres naus, amb un gran absis major i dues absidioles laterals. L’església, de planta basilical i de dimensions desmesurades pel cens d’aquells pobles (32 metres de llarg per 18 d’ample), es componia de tres naus, amb creuer i cimbori al centre.

La nau central era de canó seguit i apuntat, i a les laterals la volta era completament semicircular.

Hi ha constituït el Patronat d’Amics i Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter, el qual, amb l’ajut institucional de l’Ajuntament de la Baronia de Rialb, té cura de la rehabilitació d’aquest antic conjunt monàstic.

Al costat sud de l’església, entorn del pati claustral, es disposen les dependències monàstiques, actualment molt transformades. Del claustre original romànic, avui només es manté alçada la galeria sud.

És una estructura del segle XII amb coberta de fusta i amb uns arcs de mig punt, sostinguts per unes curtes columnes rematades per uns capitells esculpits amb temes vegetals.

Era un claustre senzill, que palesava l’austeritat característica de la darreria del segle XII i la primeria del segle XIII, constituït per columnes alternades amb pilars. També eren molt interessants dos sarcòfags decorats amb rústics motius romàntics.

 

 

 

 

El lloc va arribar a un punt d’abandó total. L’any 1979 es va dur a terme una campanya de restauració, durant la qual s’hi van fer un seguit d’obres de consolidació de les restes de l’estructura i de neteja de l’interior.

Una nova campanya es va endegar el 1985, quan es va restaurar íntegrament l’ala del claustre de la banda del migdia.

L’any 1999, gràcies a subvencions rebudes de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya, s’inaugura el nou Ajuntament de la Baronia de Rialb, instal·lat a les dependències del Monestir de Gualter i es donà vida a l’edifici.

Finalment l’any 2004 es fa una nova actuació consolidant els murs de l’església i construint uns passadissos superiors, adequats per contemplar la construcció arquitectònica.

S’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl·liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura.

 

 

 

 

RETAULE GÒTIC DE SANT ESTEVE DE GUALTER

Aquest retaule gòtic del segle XIV havia format part del patrimoni artístic del monestir de Santa Maria de Gualter i ocupava un dels altars laterals de la capçalera de l’església basilical.

El retaule és un conjunt pictòric realitzat amb la tècnica del tremp sobre fusta i estructurat en tres taules unides verticalment (tríptic) i dividides en compartiments quadrangulars separats per sanefes de brodadura picada.

Les escenes o seqüències superiors estan rematades per arcs lleugerament apuntats i coronats per uns elegants florons i cresteries.

Els bastiments externs i interns que emmarquen les taules són ornamentals a base d’estilitzades sanefes daurades i rematats amb agulles perlejades. Fa 186 x 185 cm i, tot i que li manca el bancal inferior, es conserva en bon estat a la secció d’art gòtic del Museu d’Art de Catalunya, on ingressà a mitjan anys vint del segle actual.

 

 

Cos principal d'un retaule (Manquen la predel·la i el guardapols) del monestir de Santa Maria de Gualter, La Baronia de Rialb. La Noguera, Catalunya. Lleida, Montsec de Rúbies (o de Meià). Jaume Serra, segle XIV. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Cos principal d’un retaule (Manquen la predel·la i el guardapols) del monestir de Santa Maria de Gualter, La Baronia de Rialb. La Noguera, Catalunya. Lleida, Montsec de Rúbies (o de Meià). Jaume Serra, segle XIV. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

 

VISITAR SANTA MARIA DE GUALTER

 

OFICINA de TURISME de la BARONIA de RIALB

  • Monestir de Santa Maria de Gualter
  • Monestir, 1; Gualter; 25747 La Baronia de Rialb
  • Tel. 973 460 234
  • turisme@baroniarialb.cat
  • www.baroniarialb.cat

 

 

Planta central de l'església de Santa Maria de Gualter. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Planta central de l’església de Santa Maria de Gualter. La Baronia de Rialb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument Històric
  • Número de Registre: 75-MH-EN
  • Data de Publicació: 04/06/1931/span>

 

FONTS

 

  • Gabriel i Forn, M. Tots els camins duen a Ponts. Publicació ‘Ponts: Portaveu del Segre Mitjà’. 2007
  • Pujades Rúbies, R. Els ponts del Segre
  • Viquipèdia.
  • Gurri i Serra, F. Pobles de Catalunya. 1992.
  • Bolòs i Masclans, J; Hurtado i Cuevas, V. Atles del Comtat d’Urgell2006.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!