Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Maria de Mur. Guàrdia de Noguera.

 

Santa Maria de Mur, vora del Castell de Mur, constitueix un dels exemples més interessants d’arquitectura canonical, tant per les dimensions constructives de l’església com pel claustre i el…

Claustre de Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Claustre de Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

SANTA MARIA DE MUR

Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANTA MARIA DE MUR

L’antic monestir de canonges augustinians de Santa Maria de Mur es troba a la comarca del Pallars Jussà, dins del terme municipal de Castell de Murnom aplicat des del 1972 per a denominar la unió dels antics municipis de Guàrdia de Noguera i de Mur.

Va ser construït a la segona meitat del segle XI, pels comtes de Pallars Jussà, Ramon V de Pallars Jussà i Valença de Tost.

Associada al Castell de Mur, resta situada a un lloc de frontera quan la Serra del Montsec i la Vall d’Àger feien frontera geogràfica entre cristians i musulmans durant els segles X i XI.

Guàrdia de Noguera és una vila, cap del municipi de Castell de Mur, i deu el seu origen a la posició defensiva del Castell de Guàrdia, esmentat per primera vegada l’any 1051, situat al nord de la vila, dalt d’un promontori que domina l’entrada nord del Congost de Terradets i els passos elevats del Pas de l’Osca i Portella Blanca.

 

 

Mapa dels limits territorials del Castell de Mur amb els principals castells (s.XI)

Mapa dels límits territorials del Castell de Mur amb els principals castells (s.XI)

 

 

Des del nucli de Guàrdia de Noguera, seguint la carretera LV-9124 en direcció sud hi ha un trencall que ens portarà al petit nucli de Collmorter, a tocar del conjunt format per l’església de Santa Maria i el Castell de Mur.

La plataforma sobre la qual es basteix el Castell de Mur i la seva silueta conforma una fita del paisatge i referent visual emblemàtic del Prepirineu que sempre s’ha considerat la frontera simbòlica entre la Catalunya musulmana del Montsec i la cristiana de la Conca de Tremp.

El mirador de la torre de l’homenatge del Castell de Mur, corona el cim d’un turó de 800 metres a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de Cellers.

 

 

ORIGEN DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE MUR

Des de el punt de vista etimològic, Mur, prové del llatí MURU “mur, muralla”. Els orígens del Castell de Mur no es coneixen i no estan tant clars, tot i que sembla que podria ser d’origen àrab.

La primera menció de la fortalesa la trobem l’any 966, on es menciona la venda d’una terra a un lloc anomenat Sub Murum i, més tard, un altre document de 969 esmenta l’església de Sant Fruitós del Castell de Mur a l’interior del recinte emmurallat.

D’aquesta església no se n’han trobat les restes, potser degut a que el castell va patir reformes i ampliacions a mida que avançava el temps.

Això voldria dir que a mitjans del segle X, existeix una població estable, i amb propietats, que viu entorn una comunitat.

 

 

LA CANÒNICA DE SANTA MARIA DE MUR

A ponent de l’església, amb categoria de col·legiata, i bastant desplaçat de l’eix de la nau central, trobem el claustre, del segle XII, amb les dependències monàstiques de la Col·legiata de Santa Maria de Mur.

Aquesta ubicació és atípica, ja que normalment el claustre es troba al costat sud de l’església, però el tossal del Castell de Mur està marcat per la roca, i és també per aquest motiu que no té fossa.

L’església és d’estil romànic llombard, amb tres naus cobertes amb volta de canó, separades per pilars i arcs torals, i amb dos absis semicirculars. Aquesta disposició s’anomena de planta basilical.

No té transsepte, nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l’edifici, i la nau col·lateral nord és caiguda, ja de molt antic. En el seu lloc es troben tres capelles gòtiques.

L’església, fou una canònica augustiniana que arribà a posseir més de 15 esglésies dels entorns.

 

 

Planta de Santa Maria de Mur. Castell de Mur, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Planta de Santa Maria de Mur. Castell de Mur, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

EL CLAUSTRE DE SANTA MARIA DE MUR

De forma rectangular, però irregular, ja que cap de les seves ales disposa del mateix nombre de columnes i arcades, aquest claustre del segle XII, ha estat restaurat, després d’haver sofert anys passats, una gran espoliació.

Consta d’unes galeries cobertes amb bigam de fusta i sostingudes per columnes amb capitells disposats amb una sola filera i amb pilars rectangulars als cantons.

La seva decoració està bastant deteriorada, però encara es reconeixen alguns ornaments geomètrics, vegetals i humans.

A l’entorn del claustre i a continuació seva pel costat de ponent, l’oposat a l’església, hi ha un conjunt de dependències monacals, en part conservades.

A nivell arquitectònic, constitueix un dels exemples més interessants d’arquitectura canonical, tant per les dimensions constructives de l’església com pel claustre i el complex d’instal·lacions que l’envolta.

Així doncs, se’n conserva l’edifici de l’església, del segle XI, i el magnífic claustre, del XII. Des de l’any 2008 aquestes dependències acullen una exposició permanent sobre la història del Castell de Mur i de la pròpia canònica de Santa Maria.

 

 

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

ORIGEN DE SANTA MARIA DE MUR

Ramon V de Pallars Jussà i Valença de Tost van començar, l’any 1057, la construcció de l’església i el monestir de Santa Maria de Mur. La seva intenció era construir un monestir familiar, un lloc on poder ser enterrats, tant ells con els seus descendents, tal i com va succeir.

És possible que la construcció del castell de Mur es realitzés conjuntament amb la del monestir. La zona havia estat reconquerida als sarraïns, i per tant calia reforçar el lloc militar i espiritualment.

Es consagrà l’any 1069 per Guillem Arnau, bisbe d’Urgell i el títol sencer del monestir era de Santa Maria, Sant Pere i Sant Esteve de Mur.

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Àngels en un dels capitells del costat oest del claustre de la canònica de Santa Maria de Mur. #GuàrdiadeNoguera #CastelldeMur #PallarsJussà #Montsec d’Ares

Una publicación compartida de SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) el

 

 

SANTA MARIA DE MUR, SEU DE PABORDIA

Governada per un prepòsit elegit en un primer moment pel capítol de canonges de la regla de Sant Agustí, a meitat del segle XIV passà a ser nomenat directament pel Papa, i a meitat del XV fou donat en comanda.

Per concessió reial, es constituí en pabordia, i obtingué jurisdicció civil i eclesiàstica sobre diferents pobles de l’entorn.

Això suposava que cap bisbe, nunci o qualsevol altra dignitat eclesiàstica o laica no podria intervenir en el govern del monestir, ni exigir serveis, submissió, ni fulminar interdictes contra la comunitat, ni censures, ni condemnes.

Aquesta pabordia està documentada des de l’any 1069 (Galindo en fou el primer paborde documentat) fins al 1836 (Josep Ramon Coll i Amill en fou el darrer).

Fins l’any 1596 els pabordes foren canonges augustinians. A partir d’aquell any, la Pabordia fou exercida per capellans seculars (sacerdots de parròquia).

 

 

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

No fou mai una comunitat gaire nombrosa, però, en canvi, tingué una enorme influència per tot el Pallars Jussà. Sembla que en els moments de màxima esplendor foren uns 10 els canonges de Santa Maria de Mur.

Mentre que en els darrers temps baixà fins a 5 i 3, fins l’any 1592 en que el papa Climent VIII la va secularitzar, posant-hi al capdavant un clergue regular que mantenia, això sí, tots els drets, privilegis i possessions de l’antiga canònica augustiniana.

L’any 1873, en aplicació d’un concordat, fou convertida en parròquia rural, de la qual continuaven depenent les esglésies que havien depès de la pabordia. Quedà anul·lat aquest títol i els seus privilegis, i els edificis de Santa Maria de Mur foren abandonats.

 

 

LES PINTURES ROMÀNIQUES DE SANTA MARIA DE MUR

Aprofitant aquest abandonament, l’any 1919 un grup de tècnics italians arrencà els frescos romànics, que foren venuts i traslladats als Estats Units d’Amèrica.

L’ajuntament del poble va vendre les pintures al col·leccionista i empresari del ram del sucre, Lluís Plandiura, que fou a més polític monàrquic, diputat del Partit Liberal (espanyol) l’any 1923 durant el règim de la restauració borbònica, un personatge franquista durant i després de la guerra civil.

Sembla que l’Ajuntament, mancat de diners, optà per la venda d’aquesta joia de la pintura gòtica, davant la necessitat de restauració del campanar després que un llamp el deixés en mal estat.

Les pintures murals van ser adquirides al capellà del poble, amb el permís tàcit del bisbat, a preu de saldo per Lluís Plandiura, i amb l’ajut de l’antiquari Ignacio Pollak, les va fer arrencar per tècnics italians, i van acabar venudes al Museum of Fine Arts de Boston, als Estats Units d’Amèrica sense el coneixement de les llavors migrades institucions catalanes.

La Junta de Museus de Catalunya, llavors en mans de la Mancomunitat, va iniciar una lluita legal per tal de recuperar aquesta i d’altres col·leccions, sense cap suport estatal, i va haver d’acabar negociant amb els mateixos traficants, però no es va poder evitar la marxa de les pintures.

Va ser el primer arrencament de pintura mural que es produïa a Catalunya i aquest fet provocà la reacció de la Junta de Museus de Barcelona, en defensa de la resta de frescos catalans existents.

Fruit d’aquesta reacció fou el trasllat a Barcelona de la major part dels frescos romànics, amb la creació del Museu Nacional d’Art de Catalunya per a acollir-los.

 

 

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

Unes obres de millora a la col·legiata de Santa Maria de Mur han permès recuperar restes de pintura gòtica. Es tracta d’elements decoratius situats a l’arc triomfal.

Aquestes sanefes s’han descobert en repicar el guix que hi havia als arcs. Paral·lelament, s’ha treballat en una capella lateral, on han quedat al descobert restes de pintura barroca i renaixentista.

El responsable de pintura mural del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Pere Rovira, constata que la troballa permet fer un repàs per diferents èpoques de la història de l’art.

Les sanefes de l’arc triomfal s’han recuperat gràcies a una actuació finançada per la Diputació de Lleida, que ha consistit en retirar el guix que hi havia a sobre.

Aquest guix va salvar aquestes pintures de ser arrencades l’any 1918, tal i com va passar amb les de l’absis central, que es troben actualment al Museum of Fine Arts de Boston.

 

 

COM ES VAREN ARRENCAR LES PINTURES MURALS DE SANTA MARIA DE MUR

 

El 22 De Maig de 2020 es va fer la conferència on line Com es varen arrencar les pintures murals de Mur per poder ser exposades en un Museu a Boston a càrrec de Pere Rovira, tècnic del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Podeu recuperar la xerrada en el següent enllaç:

 

 

 

VISITAR SANTA MARIA DE MUR

 

La visita a l’interior del Castell de Mur i del Monestir de Santa Maria de Mur es realitza només amb visita guiada. La visita exterior es lliure. Les visites guiades es realitzen:

  • Caps de setmana: Tots els caps de setmana a les 11:30 i a les 13:00. Durant la temporada alta, poden allargar els horaris dels caps de setmana amb visites per la tarda.
  • Entre setmana: No hi ha visites programades a excepció que sigui festiu o bé sigui Setmana Santa o sigui els mesos de Juliol i Agost.
  • Resta de l’any: Es poden concertar visites programades i reservades amb anterioritat.

 

Atenció! Aquests horaris poden variar i per tant us recomanem que truqueu i consulteu abans amb la oficina d’atenció:

Mail: castellmur@gmail.com

Web: Castellmur.cat

T: 677 701 820

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 97-MH
  • Data de Publicació: 04/08/1920

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!