Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santa Maria de Mur. Guàrdia de Tremp.

 

A nivell arquitectònic, Santa Maria de Mur, a la vora del Castell de Mur, constitueix un dels exemples més interessants d’arquitectura canonical, tant per les dimensions constructives de l’església com pel claustre i el complex d’instal·lacions que l’envolta…

Claustre de Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Claustre de Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

SANTA MARIA DE MUR

Guàrdia de Tremp, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Origen del Monestir de Santa Maria de Mur

Des de el punt de vista etimològic, Mur, prové del llatí MURU “mur, muralla”. Els orígens del Castell de Mur no es coneixen i no estan tant clars, tot i que sembla que podria ser d’origen àrab.

La primera menció de la fortalesa la trobem l’any 966, on es menciona la venda d’una terra a un lloc anomenat Sub Murum i, més tard, un altre document de 969 esmenta l’església de Sant Fruitós del Castell de Mur a l’interior del recinte emmurallat.

D’aquesta església no se n’han trobat les restes, potser degut a que el castell va patir reformes i ampliacions a mida que avançava el temps. Això vol dir que a mitjans del segle X, existeix una població estable i amb propietats que viu entorn una comunitat.

 

 

Aproximació Geogràfica a Santa Maria de Mur

L’antic monestir de canonges augustinians de Santa Maria de Mur es troba a la comarca del Pallars Jussà, dins del terme municipal de Castell de Mur, nom aplicat des del 1972 per a denominar la unió dels antics municipis de Guàrdia de Tremp i de Mur.

Va ser construït a la segona meitat del segle XI, pels comtes de Pallars Jussà, Ramon V de Pallars Jussà i Valença de Pallars Jussà.

És al costat de llevant, a poca distància, del castell de Mur. Associada al Castell de Mur, està situada a un lloc de frontera de quan la Serra del Montsec i la Vall d’Àger feien frontera geogràfica entre cristians i musulmans durant els segles X i XI.

Guàrdia de Tremp és una vila, cap del municipi de Castell de Mur, i deu el seu origen a la posició defensiva del Castell de Guàrdia, esmentat per primera vegada el 1051, situat al nord del poble dalt d’un promontori que domina l’entrada nord del Congost de Terradets i els passos elevats del Pas de l’Osca i Portella Blanca.

 

 

Mapa dels limits territorials del Castell de Mur amb els principals castells (s.XI)

Mapa dels límits territorials del Castell de Mur amb els principals castells (s.XI)

 

 

Des del nucli de Guàrdia de Tremp, seguint la carretera LV-9124 en direcció sud hi ha un trencall que ens portarà al petit nucli de Collmorter, a tocar del conjunt format per l’església de Santa Maria i el Castell de Mur, declarat Monument Històric-Artístic d’Interès Nacional.

La plataforma sobre la qual es basteix el Castell de Mur i la seva silueta conforma una fites del paisatge i referent visual emblemàtic del Prepirineu que sempre s’ha considerat la frontera simbòlica entre la Catalunya musulmana del Montsec i la cristiana de la Conca de Tremp.

El mirador de la torre de l’homenatge del Castell de Mur, com és coneix aquest punt d’observació aixecat en la roca, corona el cim d’un turó de 800 metres a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de Cellers.

 

 

La Col·legiata de Santa Maria de Mur

A ponent de l’església, amb categoria de col·legiata, i bastant desplaçat de l’eix de la nau central, trobem el claustre, del segle XII, amb les dependències monàstiques de la Col·legiata de Santa Maria de Mur.

Aquesta ubicació és atípica, ja que normalment el claustre es troba al costat sud de l’església, però el tossal del Castell de Mur està marcat per la roca, i és també per aquest motiu que no té fossa.

L’església és d’estil romànic llombard, amb tres naus cobertes amb volta de canó, separades per pilars i arcs torals, i amb dos absis semicirculars. Aquesta disposició s’anomena de planta basilical.

No té transsepte, nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l’edifici, i la nau col·lateral nord és caiguda, ja de molt antic. En el seu lloc es troben tres capelles gòtiques.

L’església, amb categoria de col·legiata, fou una canònica augustiniana que arribà a posseir més de 15 esglésies dels entorns.

 

 

Planta de Santa Maria de Mur. Castell de Mur, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Planta de Santa Maria de Mur. Castell de Mur, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El Claustre de Santa Maria de Mur

De forma rectangular, però irregular, ja que cap de les seves ales disposa del mateix nombre de columnes i arcades, el claustre del segle XII, ha estat restaurat, després d’haver sofert anys passats, una gran espoliació.

Consta d’unes galeries cobertes amb bigam de fusta i sostingudes per columnes amb capitells disposats amb una sola filera i amb pilars rectangulars als cantons.

La seva decoració està bastant deteriorada, però encara es reconeixen alguns ornaments geomètrics, vegetals i humans.

A l’entorn del claustre i a continuació seva pel costat de ponent, l’oposat a l’església, hi ha un bon conjunt de dependències monacals, en part conservades.

A nivell arquitectònic, constitueix un dels exemples més interessants d’arquitectura canonical, tant per les dimensions constructives de l’església com pel claustre i el complex d’instal·lacions que l’envolta.

Així doncs, se’n conserva l’edifici de l’església, del segle XI, i el magnífic claustre, del XIII. Des de l’any 2008 aquestes dependències acullen una exposició permanent sobre la història del Castell de Mur i de la pròpia canònica de Santa Maria.

 

 

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

Història de Santa Maria de Mur

Ramon V de Pallars Jussà i Valença de Pallars Jussà van començar, l’any 1057, la construcció de l’església i el monestir de Santa Maria de Mur.

La seva intenció era construir un monestir familiar, un lloc on poder ser enterrats, tant ells con els seus descendents, tal i com va succeir.

És possible que la construcció del castell de Mur es realitzés conjuntament amb la del monestir. La zona havia estat reconquerida als sarraïns, i per tant calia reforçar el lloc militar i espiritualment.

Es consagrà l’any 1069 per Guillem Arnau, bisbe d’Urgell i el títol sencer del monestir era de Santa Maria, Sant Pere i Sant Esteve de Mur.

 

 

Santa Maria de Mur, Seu de Pabordia

Governada per un Prepòsit elegit en un primer moment pel capítol de canonges de la regla de Sant Agustí, a meitat del segle XIV passà a ser nomenat directament pel Papa, i a meitat del XV fou donat en comanda.

Per concessió reial, es constituí en Pabordia, i obtingué jurisdicció civil i eclesiàstica sobre diferents pobles de l’entorn.

Això suposava que cap bisbe, nunci o qualsevol altra dignitat eclesiàstica o laica no podria intervenir en el govern del monestir, ni exigir serveis, submissió, ni fulminar interdictes contra la comunitat, ni censures, ni condemnes.

Aquesta Pabordia està documentada des del 1069 (Galindo en fou el primer paborde documentat) fins al 1836 (Josep Ramon Coll i Amill en fou el darrer). Fins al 1596 els pabordes foren canonges augustinians. A partir d’aquell any, la Pabordia fou exercida per capellans seculars (sacerdots de parròquia).

 

 

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Santa Maria de Mur, Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

No fou mai una comunitat gaire nombrosa, però, en canvi, tingué una enorme influència per tot el Pallars Jussà. Sembla que en els moments de màxima esplendor foren uns 10 els canonges de Santa Maria de Mur.

Mentre que els darrers temps baixà fins a 5 i 3, fins que el 1592 el papa Climent VIII la va secularitzar, posant-hi al capdavant un clergue regular que mantenia, això sí, tots els drets, privilegis i possessions de l’antiga canònica augustiniana.

El 1873, en aplicació d’un Concordat, fou convertida en parròquia rural, de la qual continuaven depenent les esglésies que havien depès de la Pabordia. Quedà anul·lat aquest títol i els seus privilegis, i els edificis de Santa Maria de Mur foren abandonats.

 

 

Les Pintures Romàniques de Santa Maria de Mur

Aprofitant aquest abandonament, el 1919 un grup de tècnics italians arrencà els frescos romànics, que foren venuts i traslladats als Estats Units. L’ajuntament del poble va vendre les pintures al col·leccionista i empresari del ram del sucre, Lluís Plandiura, que fou a més polític monàrquic, diputat del Partit Liberal (espanyol) al 1923 durant el règim de la restauració borbònica, un personatge franquista durant i després de la guerra civil.

Sembla que l’Ajuntament, mancat de diners, optà per la venda d’aquesta joia de la pintura gòtica, davant la necessitat de restauració del campanar després que un llamp el deixés en mal estat.

Les pintures murals van ser adquirides al capellà del poble, amb el permís tàcit del Bisbat, a preu de saldo per Lluís Plandiura, i amb l’ajut de l’antiquari Ignacio Pollak, les va fer arrencar per tècnics italians, i van acabar venudes al Museum of Fine Arts de Boston, als Estats Units d’Amèrica sense el coneixement de les llavors migrades institucions catalanes.

La Junta de Museus de Catalunya, llavors en mans de la Mancomunitat, va iniciar una lluita legal per tal de recuperar aquesta i d’altres col·leccions, sense cap suport estatal, i va haver d’acabar negociant amb els mateixos traficants, però no es va poder evitar la marxa de les pintures.

Va ser el primer arrencament de pintura mural que es produïa a Catalunya i aquest fet provocà la reacció de la Junta de Museus de Barcelona, en defensa de la resta de frescos catalans existents.

Fruit d’aquesta reacció fou el trasllat a Barcelona de la major part dels frescos romànics, amb la creació del Museu Nacional d’Art de Catalunya per a acollir-los.

 

 

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l'Estall.

Crist en majestat amb símbols dels quatre evangelistes. Santa Maria de Mur. Castell de Mur. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de l’Estall.

 

 

Unes obres de millora a la col·legiata de Santa Maria de Mur han permès recuperar restes de pintura gotica. Es tracta d’elements decoratius situats a l’arc triomfal.

Aquestes sanefes s’han descobert en repicar el guix que hi havia als arcs. Paral·lelament, s’ha treballat en una capella lateral, on han quedat al descobert restes de pintura barroca i renaixentista.

El responsable de pintura mural del centre de restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Pere Rovira, constata que la troballa permet fer un repàs per diferents èpoques de la història de l’art.

Les sanefes de l’arc triomfal s’han recuperat gràcies a una actuació finançada per la Diputació de Lleida, que ha consistit en retirar el guix que hi havia a sobre.

Aquest guix va salvar aquestes pintures de ser arrencades el 1918, tal i com va passar amb les de l’absis central, que es troben actualment al Museu de Boston.

 

 

VISITAR SANTA MARIA DE MUR

 

La visita a l’interior del Castell de Mur i del Monestir de Santa Maria de Mur es realitza només amb visita guiada. La visita exterior es lliure. Les visites guiades es realitzen:

  • Caps de setmana: Tots els caps de setmana a les 11:30 i a les 13:00. Durant la temporada alta, poden allargar els horaris dels caps de setmana amb visites per la tarda.
  • Entre setmana: No hi ha visites programades a excepció que sigui festiu o bé sigui Setmana Santa o sigui els mesos de Juliol i Agost.
  • Resta de l’any: Es poden concertar visites programades i reservades amb anterioritat.

 

Atenció! Aquests horaris poden variar i per tant us recomanem que truqueu i consulteu abans amb la oficina d’atencio:

Mail: castellmur@gmail.com

Web: Castellmur.cat

T: 677 701 820

 

 

Videos de Fotografies del Castell de Mur i Santa Maria de Mur. Castell de Mur, Pallars Jussà. Montsec d’Àres.

 

 

 

Fonts:

  • Castelldemur.com
  • Viquipèdia.
  • Fets, Costum i Llegendes. Bellmunt i Figueras, J. Pagès Editors, 1994.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca