Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Maria de Salgar. Montsonís.

 

Santa Maria de Salgar, al peu de la Serra del Munt, vora el meandre del Segre que volta el Puig d’Antona, se situa en un congost espectacular ple de coves i balmes…

Santuari de la Mare de Déu del Salgar, Montsonís. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Santuari de la Mare de Déu del Salgar, Montsonís. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANTA MARIA DE SALGAR

Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL SANTUARI DE SALGAR

El Santuari de Salgar, a la comarca de La Noguera, resta engorjat entre el puig d’Antona, on es troben les restes del castell de Malagastre, un antic poblat ibèric i les pintures rupestres d’Antona (declarees patrimoni de la humanitat per la UNESCO) i la Serra de Salgar.

En aquest punt el riu Segre travessa engorjat per un congost espectacular ple de coves i balmes, un paradís natural, probablement un dels indrets més bells de la comarca.

Totes aquestes coves i balmes, durant la Guerra Civil Espanyola, van servir de refugi moltes vegades per la gent dels voltants. El Santuari de Salgar se situa actualment al municipi de Foradada, molt a prop del poble de Montsonís.

 

 

Talla de la Mare de Déu de Salgar, any 1917. Foto d’Eduard Royo i Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Montsonís, Foradada. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

El Santuari en un inici era un santuari marià en el qual es venerava una talla romànica de la Mare de Déu de Salgar que es va perdre l’any 1936.

Per arribar al Salgar, partim de la carretera d’Artesa de Segre a Montsonís, ia rribem fins la granja de l’Empordanès, on surt un desviament cap a la dreta senyalitzat que porta al camí d’Artesa de Segre fins a Rubió de Sòls.

Si voleu visitar l’interior del Santuari de Salgar, haureu d’acostar-vos fins a Montsonís i demanar la clau a la Botiga de Montsonís (només hi ha una) i us la deixaran sense cap problema.

 

 

Santuari de la Mare de Déu de Salgar des del castell de Malagastre. Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Santuari de la Mare de Déu de Salgar des del castell de Malagastre. Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE SALGAR

El mot Salgar deriva de la paraula “algar”, mot utilitzat en la toponímia medieval catalana, amb el qual es denominava “cova” o “concavitat”. De fet, el mot deriva de la paraula àrab al-gâr, que vol dir “cova” i és un topònim molt comú en tota la geografia de parla catalana.

Es coneix una llegenda que associa l’origen del de Salgar al nom d’un cavaller que duia aquest nom i que ocupava un castell proper que defensava dels musulmans.

Una altre llegenda proposa que en una de les coves de el Salgar, uns pastors hi van trobar una imatge de la Mare de Déu, es pot accedir a aquesta cova per la cova principal a través d’unes escaletes de fusta dins el santuari.

Després de baixar-la fins a tres vegades, la imatge retornava al seu lloc primitiu sense que ningú la toqués, llavors van entendre que el missatge amagat que volia transmetre la verge trobada era que volia quedar-se a dalt, i així la van pujar.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DEL SANTUARI DE SALGAR

El Salgar ja surt referenciat en la dotació que feren Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda d’Àger i el seu fill Guillem (mort de jove) a la canònica de Montmagastre a l’any 1054. Entre les dotacions figuren les esglésies de Malagastre, amb el delme de l’Algar.

L’any 1192 el testament d’Arnau de Ribelles estableix una deixa de 100 morabatins i d’un camp a Santa Maria de Salgar (primera referència a l’esglèsia) per tal que s’hi fundi un benefici.

Cap a l’any 1292 sembla que hi havia una capella amb un clergue al seu servei dependent del rector de Sant Urbà de Montsonís.

Aquest clergue no podia admetre a la capella les parteres, ni administrar el sagrament de la penitència, ni celebrar matrimonis sense especial llicència, ni tampoc tenir escola pròpia.

Les restes d’aquesta antiga capella formen part del presbiteri de la que avui és el Santuari de Salgar. Era una capella d’estil romànica, de planta quadrada i absis semicircular, amb entrada per la banda de l’evangeli, que correspondria a l’actual porta de la sagristia.

El fet de hi hagués un capellà destinat, evidència l’existència d’una atracció religiosa important com probablement assocaiada a la imatge de Santa Maria.

Ponç de Ribelles, senyor de Montsonís, a causa de l’abandó del lloc, cedí l’indret als carmelites, que hi fundaren un convent i ampliaren l’església romànica.

L’església es convertí en convent de carmelites cap l’any 1404, els quals sembla ser que feien vida a les coves i acollien els qui feien camí, oferint-los descans, els pelegrins que anaven a Roma o Santiago de Compostela, així com els que es trobaven malalts.

 

 

Cova de la Moneda, on suposadament es guardava la barca que s'utilitzava per travessar el riu Segre (Encara es pot trobar l'anella on es lligava). Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cova de la Moneda, on suposadament es guardava la barca que s’utilitzava per travessar el riu Segre (Encara es pot trobar l’anella on es lligava). Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Per aquest motiu el monestir era reconegut com un lloc d’acolliment anomenat Hospital i Albergueria de Sant Jordi, on, a més a més, transcorria l’antic camí per on passaven els pastors i els seus ramats que feien el viatge de Lleida a la Seu d’Urgell.

Per tant, el Salgar s’orientava vers l’atenció dels pobres, malalts, pelegrins i viatgers que passaven el riu Segre per aquest lloc a través de la Barca de Vernet (que travessava el riu Segre des de temps immemorials). Barca que va funcionar fins finals del segle XIX, pagant un peatge d’us o de pas.

Durant el segle XVI, el Santuari de Salgar travessa una etapa d’esplendor. Gispert III de Ponts i de Perelló, senyor de Montsonís, va iniciar les obres d’engrandiment del temple del monestir donant suport financer a una part de les obres, tal i com ho prova l’escut esculpit amb les armes dels Ponts i dels Perelló que es troba al portal d’entrada del recinte conventual.

 

 

 

 

Els carmelites foren exclaustrats l’any 835 per la llei de desamortització de Mendizábal i des de llavors Santa Maria de Salgar va quedar simplement com a santuari. Curiosament al principi de la desamortització, el santuari va passar desapercebut, ja que era nullius diocesis (no pertanyia a cap bisbat sinó a l’Arxiprestat d’Àger).

 

 

L’APLEC AL SANTUARI DE SALGAR

El dilluns de Pasqua, des de Montsonís, Artesa de Segre, Rubió, Vernet, Foradada, Oliola i Montclar, es fan pelegrinatges parroquials al Santuari de Salgar. El dia 23 d’abril (diada Sant Jordi) ho fan des de Vernet.

Per Sant Marc (25 d’abril) des de Cubells, tal com es feia d’antic, es fa una processó amb molts fidels caminant a peu, presidits per  les autoritats i en silenci fins el santuari, uns 8 quilòmetres. En arribar, els membres del consistori acostumaven a entrar descalços, i només acabat l’ofici poden calçar-se de nou.

Els miracles atribuïts a la imatge de la Mare de Déu de Salgar eren molt reconeguts per tota la zona, sobretot quan hi havia manca de pluja, aleshores treien la Mare de Déu per passejar-la en processó.

 

 

 

 

ESPAI PROTEGIT DEL SANTUARI DE SANTA MARIA DE SALGAR

 

El Santuari de Santa Maria de Salgar es troba a l’àrea de L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, dins de la comarca de La Noguera.

És un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat.

Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 230-I
  • Data de Publicació: 10/04/2003

 

FONTS

 

  • BELLMUNT FIGUERES, J. Devocions Marianes Populars. Pagès Editors.
  • FERNÁNDEZ TRABAL J. i CODERN i BOVÉLL. El Castell de Montsonís. Pagès Editors.
  • CANYELLES R. Esglésies amb campana d’obús. Salgar. Revista La Palanca.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!