Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera.

 

D’una meravellosa solitud i bellesa corprenedora, a la vora del Pantà de Santa Annahi havia l’antic conjunt monacal, del qual només es conserva la capçalera de l’església, de Santa Maria de Vallverd a Tragó de Noguera.

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

 

SANTA MARIA DE VALLVERD

Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec

 

 


Aproximació Geogràfica a Santa Maria de Vallverd

D’una meravellosa solitud i bellesa corprenedora, a la vora del pantà de Santa Anna, hi havia l’antic conjunt monacal, del qual només es conserva la capçalera de l’església, de Santa Maria de Vallverd.

Aquest antic monestir cistercenc femení era conegut a la zona com el “Convent del Pla” o “Convent de les Bernardes“.

Està situat al costat esquerre del riu Noguera Ribagorçana a un quilòmetre cap al sud de l’estret de Tragó i a dos quilòmetres del despoblat de Tragó de Noguera, desaparegut en part l’any 1964 sota l’aigua.

 

 

ESPAI NATURAL PROTEGIT DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA

 

Santa Maria de Vallverd es situa al sud de la Serra de Montdeví, cap a ponent, a l’altre costat de les aigües, tenim la Serra dels Monts de Tragó, i cap al sud ens queda la Serra de Sant Miquel, amb Los Picons com a indret més característic.

Aquesta és un Espai Natural Protegit i una Zona Especial de Conservació (ZEC) anomenada Vessants de la Noguera Ribagorçana que ocupa una gran àrea seguint el pas de la Noguera Ribagorçana, des del Pantà de Canelles, travessant el de Santa Anna fins a Ivars de Noguera.

Constitueix una important àrea de nidificació i campeig de l’àliga cuabarrada. A més inclou una bona representació d’hàbitats rupícoles (cingleres i roquissars), fluvials i mediterranis (boixedes, pinedes, rouredes seques i alzinars).

Els municipis inclosos dins d’aquesta ZEC, són Àger, Os de Balaguer, Ivars de Noguera i Algerri.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 


Origen Històric de Santa Maria de Vallverd

El lloc de Tragó de Noguera, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, el 1091, quan l’anomenaven “castrum Dracone”. Posteriorment va ser reconquerit pels àrabs i finalment cap el 1104 ja era en poder cristià de nou

Tot plegat, a mig camí entre Tragó de Noguera i Alberola (pel Pas del Llop), Antoni Pladevall relaciona el monestir de Santa Maria de Vallverd amb el priorat benedictí de Sant Climent de Tragó.

Seguint aquest autor, se sap que des de mitjan segle XI els abats d’Alaó (Sopeira) tenien propietats a Tragó i que el 984 hi havia la cel·la de Sant Climent regida pel prior Cometal.

Al començament del segle XI, un grup de laics fratres et sorores es van instal.lar a les muntanyes que envolten aquesta plana de la riba. Era un lloc aïllat, feréstec, aspre i ple de coves perfectes com ermitoris.

L’any 1092 es documenta per primer cop l’església de Santa Maria de Tragó. En aquest moment ja existia una comunitat de germans i germanes. A partir de 1171 comença a documentar-se un clergue que aglutinava una comunitat i donacions de famílies poderoses que trien enterrar-s’hi.

El monestir, Monasterium de Trogone o Monasterium de Vallis Viridis, no es troba documentat fins el 1196. A partir de 1230 la denominació apareix en català com “Vallverd”. Aquest monestir tutelat per la regla del Cister acabarà pertanyent al Monestir de Poblet que el convertí en priorat el 1475.

Es creu que durant el segle XIII és quan s’acaba el monestir, com espai tancat, amb edificis d’acord a les normes del Cister i amb les monges en clausura observable.

Durant el segle XIV fou per al monestir de Santa Maria de Vallverd una època de crisi i greus conflictes acabant cap el 1452 annexionant-se al monestir de Santa Maria de les Franqueses.

El monestir fou suprimit el 1470 i els seus béns passaren a Poblet. El 1618, consta que es trobava en ruïnes i que encara pertanyia al Monestir de Poblet. Actualment bona part dels seus antics territoris es troben inundats pels pantans de Santa Anna i de Canelles.

La procedència de les religioses professes té una ampla zona d’acció, sobretot de les actuals Osca i Lleida separades només pel Noguera Ribagorçana. Les vies de comunicació constaven d’un camí longitudinal paral·lel al riu i perpendicular a aquest hi havia camins transversals, uns dels quals travessava el riu per un pont del qual es tenen notícies el 1156.

 

 

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

 

 


Santa Maria de Vallverd

Del monestir en resta la capçalera i el transsepte de l’església, de factura cistercenca, del segle XIII. Actualment es conserva un grup tallat en fusta, policromat, de la tipologia anomenada dels Calvaris: El Calvari de Tragó.

De l’edifici original de l’antic cenobi resta avui, en ruïnes, l’església de Santa Maria, coneguda a la comarca com la Mare de Déu del Pla.

La capçalera arruïnada, té tres absis semicirculars i fals transsepte. La majoria de les obertures que a l’origen s’obrien a la capçalera estan desfigurades per complet, atès que han estat arrencades dels seus emmarcaments.

La reconstrucció del conjunt permet definir una església de nau única amb el claustre adossat al mur meridional, del qual encara roman algun vestigi.

Aquest temple és d’un estil de transició entre el romànic i el gòtic, del típic romànic tardà de l’àmbit de ponent influït pels corrents austers del cister.

 

 


Les Xanes i les Monges Bernardes

Certament aquest ribes del riu Noguera Ribagorçana son màgiques. Diu una llegenda que en Nuberu (senyor de les tempestes) va condemnar a les Xanes, unes fades, a teixir vestits amb fil d’or, dia i nit, a la vora del Noguera Ribagorçana. A més no serien vistes pels humans més que les nits de Sant Joan.

Amb el temps, en Nuberu agraït pels favors rebuts de les Xanes, va determinar que les alliberaria del càstig quan algú encertés de travessar el riu Noguera Ribagorçana sense estripar cap vestit, sense trencar el fil d’or que els unia, i sobretot sense mullar-se!

Passaren molts anys i quan algú ensopegava amb les fades i aquestes demanaven ajuda per alliberar-se del càstig, les tractaven de boges i ningú en feia cas.

Sortosament a començament del segle XI, un grup d’eremites, format per homes i dones, s’establí a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana. Temps després s’hi bastí el Monestir de Santa Maria Vallverd, on prosperà una comunitat important de monges Bernardes.

Precisament a les monges bernardes s’atribueix el trencament del malefici de les Xanes quan les fades van demanar ajuda. La solució que van adoptar les monges va ser molt ràpida: construir un pont. L’aixecaren durant anys, a les nits solsticials d’estiu.

Les monges es van guanyar l’amistat de les fades i, gràcies al pont, també un bon grapat de possessions a l’altre banda del riu. Regalades, les unes, i comprades, les altres.

El pont, famós, fou batejat amb el nom de “Pont de les Monges” i no morí fins a l’inici del segle XX. El que quedava de les seves restes fou engolit per les aigües del pantà de Santa Anna.

 

 


La Desaparició de Tragó de Noguera

El diumenge després de Sant Jordi la gent de Tragó de Noguera, avui residents arreu, es troben a l’esplanada del monestir per celebrar un dia festiu de retrobament, recordant amb nostàlgia com era la vida al poble que van haver d’abandonar a causa de la construcció de l’embassament de Santa Anna.

Com a curiositat, a l’avui desaparegut poble de Blancafort, a pocs quilòmetres de Tragó de Noguera, nasqué Rosa Mateu Gese (1910), besàvia del jugador de futbol Leo Messi.

 

 

“El pueblo no era nada del otro mundo, pero era el mío”

 

Entrevista a Josep Prats, l’any 2012, un veí de Tragó de Noguera que va haver d’abandonar el poble quan va ser quedar sota les aigües del Pantà de Santa Anna.

Josep Prats, amb la seva filla Glòria, a les ruïnes de Tragó de Noguera. Font de l'article i foto: cat.elpais.com

Josep Prats, amb la seva filla Glòria, a les ruïnes de Tragó de Noguera. Font de l’article i foto: cat.elpais.com

 

 


Vídeo de Fotografies de Santa Maria de VallVerd. Tragó de Noguera

 

 

 

FONTS:

 

  • Santa Maria de Vallverd. Josep Maria Cots.
  • Costumari de Castellonroi. Vives i Gorgues, R. Instituto de Estudios Aragoneses. 2001.
  • Monestirs de Catalunya.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

1 Comment

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca