Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera.

 

D’una meravellosa solitud i bellesa corprenedora, a Tragó de Noguera, a la vora del Pantà de Santa Anna, es conserven les restes de Santa Maria de Vallverd…

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

 

SANTA MARIA DE VALLVERD

Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANTA MARIA DE VALLVERD

D’una meravellosa solitud i bellesa corprenedora, vora el pantà de Santa Anna, hi havia l’antic conjunt monacal, del qual només es conserva la capçalera de l’església, de Santa Maria de Vallverd.

Aquest antic monestir cistercenc femení era conegut a la zona com el Convent del Pla o Convent de les Bernardes.

Està situat al costat esquerre del riu Noguera Ribagorçana a dos quilòmetres al sud de l’Estret de Tragó i a un quilòmetres del despoblat de Tragó de Noguera, en part desaparegut l’any 1964 sota l’aigua.

 

 

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE SANTA MARIA DE VALLVER

El lloc de Tragó de Noguera, d’origen islàmic (s’hi han trobat restes a l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera, primer vescomte d’Àger, l’any 1091, quan el lloc era anomenat Castrum Dracone.

Posteriorment va ser reconquerit pels àrabs i, finalment, cap l’any 1104 ja va tornar a estar en poder cristià de nou.

El pla on s’assenta Santa Maria de Valleverd és a mig camí entre Tragó de Noguera i Alberola, la vila poblada més propera a la qual s’accedeix per l’impressionant pel Pas del Llop.

Antoni Pladevall relaciona el monestir de Santa Maria de Vallverd amb el priorat benedictí de Sant Climent de Tragó.

Seguint aquest autor, se sap que des de mitjans segle XI els abats del Monestir d’Alaó (a Sopeira) tenien propietats a Tragó de Noguera i que l’any 984 hi havia una cel·la de Sant Climent regida pel un prior anomenat Cometal.

A començaments del segle XI, un grup de laics (fratres et sorores) sembla que es van instal.lar a les muntanyes que envolten aquesta plana. Era, i encara ho és, un lloc aïllat, feréstec, aspre i ple de coves perfectes per ser utilitzades com eremitoris.

L’any 1092 es documenta per primer cop l’església de Santa Maria de Tragó. En aquell moment ja sembla ser que existia una comunitat de germans i germanes.

A partir de 1171 queda documentat un clergue que aglutinava una comunitat així com també donacions de famílies poderoses que trien enterrar-s’hi aquí.

El monestir anomenat aleshores com Monasterium de Trogone o Monasterium de Vallis Viridis, no es troba documentat fins l’any 1196.

A partir de 1230 la denominació apareix en català com Vallverd. Aquest monestir tutelat per la regla i ordre del Cister acabarà pertanyent al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que el convertí en priorat el 1475.

Es creu que durant el segle XIII és quan s’acaba de construir el monestir, com espai tancat, amb edificis d’acord a les normes del Cister i amb les monges en clausura observable.

Durant el segle XIV fou per al monestir de Santa Maria de Vallverd una època de crisi i greus conflictes, acabant cap a l’any 1452 annexionant-se al monestir de Santa Maria de les Franqueses.

El monestir de Santa Maria de Vallverd fou suprimit l’any 1470 i els seus béns passaren a Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Posteriorment, l’any 1618, consta que es trobava en ruïnes i encara pertanyia al Monestir de Poblet.

Actualment bona part dels seus antics i rics territoris es troben inundats pels pantans de Santa Anna i de Canelles.

La procedència de les antigues religioses professes a Santa Maria de Vallverd tenia una ampla zona d’acció, sobretot a les actuals províncies d’Osca i de Lleida separades, ara, per només el riu Noguera Ribagorçana.

Les vies de comunicació constaven d’un camí longitudinal paral·lel i a l’esquerra del riu, que recorria des de Blancafort (avui despoblat) fins a la vila de Boix (avui també despoblada)  i perpendicular a aquest hi havia camins transversals, uns dels quals travessava el riu per un pont del qual es tenen notícies l’any 1156.

 

 

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

 

 


MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLVERD

Del monestir, en resta la capçalera i el transsepte de l’església, de factura cistercenca, del segle XIII. Actualment es conserva un grup tallat en fusta, policromat: El Calvari de Tragó.

De l’edifici original de l’antic cenobi resta avui encara, però en ruïnes, l’església de Santa Maria, coneguda a la comarca com la Mare de Déu del Pla.

La capçalera arruïnada, té tres absis semicirculars i un fals transsepte. La majoria de les obertures que en l’origen s’obrien a la capçalera estan desfigurades per complet, atès que han estat arrencades dels seus emmarcaments.

La reconstrucció del conjunt permet definir una església de nau única amb el claustre adossat al mur meridional, del qual encara romanen alguns vestigis.

El temple és d’un estil de transició entre el romànic i el gòtic, del típic romànic tardà de l’àmbit de ponent influït pels corrents austers de l’ordre del Cister.

 

 


LES XANES I LES MONGES BERNARDES

Certament aquestes ribes del riu Noguera Ribagorçana son màgiques, i qui hagi rondat per aquí ho haurà pogut copsar sense cap dubte.

Diu una llegenda que en Nuberu (senyor de les tempestes) va condemnar a les Xanes, unes fades, a teixir vestits amb fil d’or, dia i nit, a la vora del riu Noguera Ribagorçana.

A més a més, les va condemnar a no ser vistes pels humans més que durant les nits de Sant Joan.

Amb el temps, en Nuberu agraït pels favors rebuts i el bon comportament de les Xanes, va determinar que les alliberaria del càstig quan algú encertés de travessar el riu Noguera Ribagorçana sense estripar cap vestit, sense trencar el fil d’or que els unia, i sobretot sense mullar-se!

Passaren molts anys i quan algú ensopegava amb les fades i aquestes demanaven ajuda per alliberar-se del càstig, les tractaven de boges i ningú en feia cas.

Sortosament a començament del segle XI, un grup d’eremites, format per homes i dones, s’establí a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana.

Temps després s’hi bastí el Monestir de Santa Maria Vallverd, on va prosperar una comunitat important de monges bernardes.

Precisament a les monges bernardes s’atribueix el trencament del malefici de les Xanes quan les fades van demanar ajuda.

La solució que van adoptar les monges va ser molt ràpida: construir un pont. L’aixecaren durant anys, a les nits solsticials d’estiu.

Les monges es van guanyar l’amistat de les fades i, gràcies al pont, també van guanyar un bon grapat de possessions a l’altre banda del riu Noguera Ribagorçana.

Així va quedar l’assumpte: regalades, les unes, i comprades, les altres.

El pont, famós, fou batejat amb el nom de “Pont de les Monges” i no morí fins a l’inici del segle XX. El que quedava de les seves restes fou engolit per les aigües del pantà de Santa Anna.

 

 

Fotografia del anys 40 de l'antic poble de Tragó de Noguera, avui sota les aigües. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Fotografia del anys 40 de l’antic poble de Tragó de Noguera, avui sota les aigües. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 


LA DESAPARICIÓ DE TRAGÓ DE NOGUERA

El diumenge després de Sant Jordi, la gent de Tragó de Noguera, avui residents arreu menys a Tragó, es troben a la plana del monestir per celebrar un dia de fetivitat.

Un dia de retrobament, recordant amb nostàlgia com era la vida al poble que van haver d’abandonar a causa de la construcció de l’embassament de Santa Anna.

Com a curiositat, a l’avui desaparegut poble de Blancafort, a poca distància de Tragó de Noguera, nasqué Rosa Mateu Gesé (1910), besàvia del jugador de futbol Leo Messi.

 

 

“El pueblo no era nada del otro mundo, pero era el mío”

 

Entrevista a Josep Prats, l’any 2012, un veí de Tragó de Noguera que va haver d’abandonar el poble quan va quedar sota les aigües del Pantà de Santa Anna.

Josep Prats, amb la seva filla Glòria, a les ruïnes de Tragó de Noguera. Font de l'article i foto: cat.elpais.com

Josep Prats, amb la seva filla Glòria, a les ruïnes de Tragó de Noguera. Font de l’article i foto: cat.elpais.com

 

 

ESPAI NATURAL PROTEGIT DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA

 

Santa Maria de Vallverd se situa al sud de la Serra de Montdeví, cap a ponent, a l’altre costat de les aigües, tenim la Serra dels Monts de Tragó, i cap al sud ens queda la Serra de Sant Miquel, amb Los Picons com a indret més característic.

Aquest és un Espai Natural Protegit i una Zona Especial de Conservació (ZEC) anomenada Vessants de la Noguera Ribagorçana que ocupa una gran àrea seguint el pas de la Noguera Ribagorçana, des del Pantà de Canelles, travessant el de Santa Anna fins a Ivars de Noguera.

Constitueix una important àrea de nidificació i campeig de l’àliga cuabarrada.

A més inclou una bona representació d’hàbitats rupícoles (cingleres i roquissars), fluvials i mediterranis (boixedes, pinedes, rouredes seques i alzinars).

Els municipis inclosos dins d’aquesta ZEC, són Àger, Os de Balaguer, Ivars de Noguera i Algerri.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 

box type=”bio”]

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Classificació: Monestir
  • Número de Registre: 11323-I
  • Data de Publicació: 26/02/2018

[/box]

 

FONTS

 

  • COTS, J.M. Santa Maria de Vallverd.
  • VIVES i GORGIUES, R.Costumari de Castellonroi. Instituto de Estudios Aragoneses. 2001.
  • Monestirs de Catalunya.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!