Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera.

 

D’una meravellosa solitud i bellesa corprenedora, a Tragó de Noguera, a la vora del Pantà de Santa Anna, es conserven les restes de Santa Maria de Vallverd…

Restes de l'antic monestir de Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera. Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

SANTA MARIA DE VALLVERD

Tragó de Noguera. La Noguera, Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.


 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SANTA MARIA DE VALLVERD


D’una meravellosa solitud i bellesa corprenedora, vora el pantà de Santa Anna, hi havia l’antic conjunt monacal, del qual només es conserva la capçalera de l’església, de Santa Maria de Vallverd.

Aquest antic monestir cistercenc femení era conegut a la zona com el Convent del Pla o Convent de les Bernardes.

Està situat al costat esquerre del riu Noguera Ribagorçana a 3 quilòmetres al sud de l’Estret de Tragó i el Congost del Pas de la Sabina a 1,5 quilòmetres del despoblat de Tragó de Noguera, en part desaparegut des de l’any 1964 sota l’aigua.

S’ha pogut constatar que l’àrea de Tragó de Noguera i el monestir de Santa Maria de Vallverd han estat habitats des de temps immemorials.

A la partida on es troba el monestir, partida del Pla, i algunes de les partides veïnes com La Cantarella s’han trobat restes de ceràmica romana. Així mateix, riu avall a la partida de Palous, alguns interpreten el topònim com lloc de “petits palaus” fent referència a antigues vil·les romanes.

El pla on s’assenta Santa Maria de Valleverd és a mig camí entre Tragó de Noguera i Alberola, la vila poblada més propera a la qual s’accedeix per l’impressionant pel Pas del Llop.

El poble de Tragó va començar a desaparèixer el 1959 quan es va decidir que els llocs de Tragó, Blancafort i Canelles serien sacrificats pels avenços de la tècnica i les necessitats econòmiques.

La presa que havia de contenir el pantà de Santa Anna, construït per ENHER, va afectar la part baixa del poble, que va quedar negada per les aigües. El poble va ser abandonat totalment a la primavera del 1962.

L’immoble és propietat de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Tanmateix, el 10 de maig de 2013 aquesta entitat va concedir-lo a l’ajuntament d’Os de Balaguer, juntament amb 100 metres al voltant de la capçalera de l’església, amb la finalitat expressa de “proteger, conservar y valorizar el monasterio de Santa María de Vallverd”.

Vista de Tragó de Noguera des de la riba dreta del riu Noguera Ribagorçana. Fotografia de Lluís Mariano Vidal. Any 1889. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Vista de Tragó de Noguera des de la riba dreta del riu Noguera Ribagorçana. Fotografia de Lluís Mariano Vidal. Any 1889. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE TRAGÓ


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que en mencions antigues i anteriors, Tragó de Noguera apareix amb els noms de Drogon (1063 i 1094), Trogoné (1162), Trasgon (1279), Drago (1279 i 1280), Trago (1359), etc.

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Ara queda assegurada la que ja vaig publicar en el DCEC i E.T.C., s. v. ‘tragar’ […] lligant-lo amb els orígens del verb castellà ‘tragar’, i el menys freqüent català ‘dragar’ ‘engolir’ […] Els engolidors i avencs que perillaven l’embassament de Sta Anna […], em feren compendre que podia venir de l’ètimon del verb ‘tragar / dragar’. El verb és un derivat del llatí DRACO, -ONIS ‘dragó’, ‘gran serpent’ que ho devora tot, amb DR- canviat en TR-, com s’esdevé sovint en les llegües romàniques […].

Altres factors fonètics alteraren en part la vocal de la síl·laba inicial, de vegades en ‘e’ (Tregó), més encara en ‘o’ (assimilació) com ho veiem ja en formes molt antigues…

Els engolidors que xuclaven les aigües de la Noguera Ribagorçana, arran del poble de ‘Tragó’ causaren la comparació metafòrica amb un drac ocult, subterrani, engolidor que les tragava o dragava, i podem estar segurs que no faltaven engolidors o xucladors a la vora, tots ells en terra fragosa plena de balmes i cavitats…

 

A Tragó de Noguera hi havia un punt on el corrent del riu Noguera Ribagorçana que es dirigia contra una roca i formava una mena d’engolidor. Concretament, això tenia lloc en l’anomenada Cova de l’Estret (o de l’Estretet, o també dita Cova de Miquel), la qual quedava parcialment sota l’aigua al costat dret del riu, molt a prop del pont colgant i en front del molí de l’Estretet.

A Tragó també trobem el Congost del Forat, amb un nom que podria tenir a veure amb l’etimologia descrita per Joan Coromines. Un altre candidat seria el Congost del Pas de la Sabina, que vist des de la Presa de Canelles pot donar la falsa sensació d’un mur de roca que s’empassa les aigües de la Noguera Ribagorçana.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE SANTA MARIA DE VALLVERD


El lloc de Tragó de Noguera, d’origen islàmic (s’hi han trobat restes a l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau II Ponç de Cabrera, vescomte de Girona i primer vescomte d’Àger, l’any 1090, quan el lloc era anomenat Castrum Dracone.

Per aquestes dates també s’incloïen com a donació a Sant Pere d’Àger, les esglésies de Valldellou, Camporrells, Natjà i La Baells.

Posteriorment, el castell de Tragó de Noguera, va ser reconquerit pels àrabs i, finalment, cap l’any 1098 ja va tornar a estar en poder cristià de nou tota la zona al voltant de on posteriorment s’assentaria el Monestir de Vallverd.

Antoni Pladevall relaciona el monestir de Santa Maria de Vallverd amb el priorat benedictí de Sant Climent de Tragó.

Seguint aquest autor, se sap que des de mitjans segle XI els abats del Monestir d’Alaó (a Sopeira) tenien propietats a Tragó de Noguera i que l’any 984 hi havia una cel·la de Sant Climent regida pel un prior anomenat Cometal.

A començaments del segle XI, un grup de laics (fratres et sorores) sembla que es van instal.lar a les muntanyes que envolten aquesta plana. Era, i encara ho és, un lloc aïllat, feréstec, aspre i ple de coves perfectes per ser utilitzades com eremitoris.

L’any 1192 es documenta per primer cop l’església de Santa Maria de Tragó. En aquell moment ja sembla ser que existia una comunitat de germans i germanes.

A partir de 1172 (any 1171 de l’Encarnació) queda documentat un clergue que aglutinava una comunitat així com també donacions de famílies poderoses que trien enterrar-s’hi aquí.

Sembla que l’església a la que fan referència els documents s’anomenava, ja existent, era Santa Maria del Pla i el clergue associat era un tal Bernat, el qual tenia la obligació de pregar en vida per Arnau d’Anglesola i la seva esposa Ermessenda d’Àger, donants d’una part de dels delmes i collites.

El monestir anomenat aleshores com Monasterium de Trogone o Monasterium de Vallis Viridis, no es troba documentat fins l’any 1198, amb una primera abadessa anomenada Petronila que va gobernar el monestir fins l’any 1203.

Sembla ser Ermessenda d’Àger, cap a l’any 1200 hauria ingressat al monestir, ja associat a l’ordre del Cister.

 

 

 

 

A partir de 1230 la denominació apareix en català com Vallverd. Aquest monestir tutelat per la regla i ordre del Cister acabarà pertanyent al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que el convertí en priorat el 1475.

Es creu que durant el segle XIII és quan s’acaba de construir el monestir, com espai tancat, amb edificis d’acord a les normes del Cister i amb les monges en clausura observable.

Durant el segle XIV fou per al monestir de Santa Maria de Vallverd una època de crisi econòmica i greus conflictes, acabant cap a l’any 1452 annexionant-se al monestir de Santa Maria de les Franqueses.

Així, la última abadessa que consta a Santa Maria de Vallverd va ser una tal Elionor durant l’any 1452.

El monestir de Santa Maria de Vallverd fou suprimit l’any 1470 i els seus béns passaren a Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Posteriorment, l’any 1618, consta que es trobava en ruïnes i encara pertanyia al Monestir de Poblet.

Actualment bona part dels seus antics i rics territoris es troben inundats pels pantans de Santa Anna i de Canelles.

La procedència de les antigues religioses professes a Santa Maria de Vallverd tenia una ampla zona d’acció, sobretot a les actuals províncies d’Osca i de Lleida separades, ara, per només el riu Noguera Ribagorçana.

Les vies de comunicació constaven d’un camí longitudinal paral·lel i a l’esquerra del riu, que recorria des de Blancafort (avui despoblat) fins a la vila de Boix (avui també despoblada), passant pel Congost de Blancafort i el Pas de la Sabina, i perpendicular a aquest hi havia camins transversals, uns dels quals travessava el riu per un pont del qual es tenen notícies des de l’any 1156.

 

 

Restes de l'antic monestir de Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera. Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Restes de l’antic monestir de Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera. Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLVERD


Del monestir, en resta la capçalera i el transsepte de l’església, de factura cistercenca, del segle XIII. Actualment es conserva un grup tallat en fusta, policromat: El Calvari de Tragó.

De l’edifici original de l’antic cenobi resta avui encara, però en ruïnes, l’església de Santa Maria, coneguda a la comarca com la Mare de Déu del Pla.

La capçalera arruïnada, té tres absis semicirculars i un fals transsepte. La majoria de les obertures que en l’origen s’obrien a la capçalera estan desfigurades per complet, atès que han estat arrencades dels seus emmarcaments.

La capçalera té set finestres: tres a l’absis central, una a cadascun dels absis laterals i una al mur de ponent de cadascuna de les naus laterals. Totes les finestres són de doble esqueixada llevat de la finestra absidial central, que és més elaborada.

Diversos elements d’aquesta finestra absidial central indiquen a la seva cara exterior hauria comptat amb dues petites columnes ornamentals, les quals haurien estat coronades per sengles capitells i una arquivolta, Aquests elements decoratius podrien tenir a veure amb els “capiteles de los ventanales” que havien estat comprats per un antiquari abans del 1955.

La reconstrucció del conjunt permet definir una església de nau única amb el claustre adossat al mur meridional, del qual encara romanen alguns vestigis.

El temple és d’un estil de transició entre el romànic i el gòtic, del típic romànic tardà de l’àmbit de ponent influït pels corrents austers de l’ordre del Cister.

Del claustre se n’ha trobat traces d’uns fonaments que indiquen que la galeria tindria una amplada de 2,60 m. Malauradament, en la part més propera a la capçalera
de l’església hi ha evidència de destrucció recent d’aquestes estructures, segurament amb motiu de l’enderroc dels afegits rústics que es va fer vers 1980. També s’han trobat restes dels murs perimetrals de la nau de l’església.

La intervenció arqueològica de l’any 2018 va descobrir un edifici d’època romana i ara sabem que l’església i el claustre del monestir estan construïts sobre un edifici d’època romana que podria ser una vil·la romana.

 

 

Absis central de la capçalera de l'església del monestir de Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Absis central de la capçalera de l’església del monestir de Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

LES XANES I LES MONGES BERNARDES


Certament aquestes ribes del riu Noguera Ribagorçana son màgiques, i qui hagi rondat per aquí ho haurà pogut copsar sense cap dubte.

Diu una llegenda que en Nuberu (senyor de les tempestes) va condemnar a les Xanes, les fades de l’aigua, a teixir vestits amb fil d’or, dia i nit, a la vora del riu Noguera Ribagorçana.

A més a més, va condemnar a les Xanes a no ser vistes mai pels humans excepte durant les nits de Sant Joan.

Amb el temps, en Nuberu agraït pels favors rebuts i el bon comportament de les Xanes, va determinar que les alliberaria del càstig quan algú encertés de travessar el riu Noguera Ribagorçana sense estripar cap vestit, sense trencar el fil d’or que unia tots els vestits, i sobretot sense mullar-se!

Passaren molts anys i quan algú ensopegava amb les fades i aquestes demanaven ajuda per alliberar-se del càstig, la gent les tractaven de boges i ningú en feia cas.

Sortosament a començament del segle XI, un grup d’eremites, format per homes i dones, s’establí a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana.

Temps després s’hi bastí el Monestir de Santa Maria Vallverd, on va prosperar una comunitat important de monges bernardes.

Precisament a les monges bernardes s’atribueix el trencament del malefici de les Xanes quan les fades van demanar ajuda.

La solució que van adoptar les monges va ser molt ràpida: construir un pont. L’aixecaren durant anys, a les nits solsticials d’estiu.

Les monges es van guanyar l’amistat de les fades i, gràcies al pont, també van guanyar un bon grapat de possessions a l’altre banda del riu Noguera Ribagorçana.

Així va quedar l’assumpte: regalades, les unes, i comprades, les altres.

El pont, famós, fou batejat amb el nom de “Pont de les Monges” i no morí fins a l’inici del segle XX. El que quedava de les seves restes fou engolit per les aigües del pantà de Santa Anna.

 

 

Restes del castell de Tragó i de l'església de Santa Maria del Castell de Tragó (o Mare de Déu del Castell), situats en el cim i en el cantó de llevant d'un tossal agut que domina el marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana. Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Restes del castell de Tragó i de l’església de Santa Maria del Castell de Tragó (o Mare de Déu del Castell), situats en el cim i en el cantó de llevant d’un tossal agut que domina el marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana. Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

LA DESAPARICIÓ DE TRAGÓ DE NOGUERA


Cada diumenge després de Sant Jordi, els antics habitants de Tragó de Noguera, així com els fills, hereus i amics, avui residents arreu menys al propi Tragó, obviament, es troben al pla del monestir per celebrar un dia de festivitat.

És un dia de retrobament, recordant amb nostàlgia com era la vida al poble que van haver d’abandonar a causa de la construcció de l’embassament de Santa Anna.

Com a curiositat, a l’avui desaparegut poble de Blancafort, a poca distància de Tragó de Noguera, nasqué Rosa Mateu Gesé (1910), besàvia del jugador de futbol Leo Messi.

Aquest article del diari ‘El País’ s’entrevista a Josep Prats a l’any 2012. Un veí de Tragó de Noguera que va haver d’abandonar el poble quan va quedar sota les aigües del Pantà de Santa Anna.

Val la pena llegir-lo i poder imaginar-se el què va significar des de tots els punts de vista. A més a més es documenta amb un fotografies molt interessants:

 

Josep Prats, amb la seva filla Glòria, a les ruïnes de Tragó de Noguera. Font de l'article i foto: cat.elpais.com

Josep Prats, amb la seva filla Glòria, a les ruïnes de Tragó de Noguera. Font de l’article i foto: cat.elpais.com

 

 


ESPAI D’INTERÈS NATURAL DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA


Aquesta zona es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA , dins la comarca de La Noguera.

I també es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 dins de l’àrea dels Vessants de la Noguera Ribagorçana.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

Restes de l'antic monestir de Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera. Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Restes de l’antic monestir de Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera. Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

PROTECCIÓ


  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Classificació: Monestir
  • Número de Registre: 11323-I
  • Data de Publicació: 26/02/2018

 

FONTS


 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com