Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Ermita de Santa Quitèria. Montfalcó.

 

Santa Quitèria de Montfalcó té l’aire popular, inaccessible i encisador dels llocs amagats del Montsec. Com la bessona de la Pertusa, però a 200 m més d’alçada…

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci de Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d'Osca. Aragó, Montsec d'Estall.

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci de Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d’Osca. Aragó, Montsec d’Estall.

 

ERMITA DE SANTA QUITÈRIA

Montfalcó, Viacamp. Ribagorça d’Osca. Aragó, Montsec de l’Estall.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE SANTA QUITÈRIA I SANT BONIFÀS

L’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifàs (o Bonifaci) està situada al nucli deshabitat de Montfalcó, al municipi de Viacamp i Lliterà a la Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Domina, des d’un empinat penyal, l’actual Pantà de Canelles sobre el riu Noguera Ribagorçana i per arribar-hi, des de Viacamp, s’ha de prendre una pista forestal de 17 Km. 

El Noguera Ribagorçana, arriba aquí des del Congost de Mont-Rebei i el Congost del Seguer, que trencant la Serra del Montsec la divideix en el Montsec de l’Estall i el Montsec d’Ares, eixamplant-se pel seu embassament en el Pantà de Canelles.

La localitat de Montfalcó es va abandonar durant la dècada de 1960, igual que la resta de pobles del voltant amb motiu de la construcció del Pantà de Canelles.

Contava amb 56 habitants que van deixar per a sempre, i de cop i volta, aquestes terres.

Aquesta zona del Montsec ha quedat sola i aïllada, a conseqüència de l’important èxode que va tenir a la dècada de 1960, a causa de la política hidràulica, que va distanciar els habitants de les seves arrels, tot negant les terres productives i les vies de comunicació cap a la Vall d’Àger.

Com a curiositat, es diu que el polític Josep Piqué té els seus orígens paterns en aquesta vila de Montfalcó.

 

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MONTFALCÓ

Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirmaría que l’etimologia de Montfalcó seria la barreja, a partir de l’arrel llatina, del mot montem (muntanya) i l’antopònim germànic Falcó una vegada llatinitzat, del nom germànic Falcon.

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

En el cas dels indrets enlairats, els caps i les puntes, etc., és evident que es tracta del llatí tardà FALCO, -ONIS > en català ‘falcó’, ocell de presa de la família dels falcònids…

Tanmateix, com a nom de castell o mas, ‘Falcó’ deu venir més aviat del nom propi germànic FALCO, -ÓN…

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE MONTFALCÓ

Les referències, tant de la vila de Montfalcó com de l’ermita de Santa Quitèria, són escasses. La primera referència és de l’any 1090.

Les notícies documentals que fan referència, remuntant-se les més antigues a la segona meitat del segle XI, apareixen sempre sota la tinença dels Comtes d’Urgell i dels Comtes de Barcelona, senyors de bona part de l’anomenada Baixa Ribagorça.

Durant tota l’Edat Mitjana, Montfalcó apareix vinculat al vescomtat d’Àger, sent probable que, una vegada superades tot tipus d’amenaces, entorn d’una possible i desapareguda fortalesa sorgís un primer caseriu que adaptaria el seu oratori com parròquia o, almenys, com petit lloc de culte o romeria.

Amb el pas dels segles, els obsolets equipaments defensius anirien desapareixent i el caseriu, ja lliure de perills, aniria a poc a poc desplaçant-se a un emplaçament més accessible i habitable, quedant l’església -avui ermita- de Santa Quitèria i Sant Bonifaci l’últim testimoni del passat alt medieval de Montfalcó.

El màxim de població de Montfalcó mai sobrepassar els 70 habitants i els noms de les cases més importants eren Mauri, Macià, Panyello, Francisca, Gasparó i Batlle.

Actualment la única casa dempeus es Casa Batlle, perquè va ser durant uns quants anys per agents forestals, la resta de cases i l’església només son runes.

 

 

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci de Montfalcó. Amb el riu Noguera Ribagorçana i el Pantà de Canelles. Viacamp, Ribagorça d'Osca. Aragó, Montsec d'Estall.

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci de Montfalcó. Amb el riu Noguera Ribagorçana i el Pantà de Canelles. Viacamp, Ribagorça d’Osca. Aragó, Montsec d’Estall.

 

 

ALBERG CASA BATLLE DE MONTFALCÓ

 

Casa Batlle. Situada a Montfalcó, al que s’accedeix des de Viacamp prenent una pista forestal de 17 Km, actualment és un alberg públic.

Casa Batlle és una edificació amb història, construïda al segle XVII, va ser utilitzada com refugi per als treballadors que en els anys 70 van repoblar aquestes muntanyes.

Convertida en alberg, ofereix vuit habitacions dobles amb bany i quatre habitacions amb capacitat per a vuit i sis persones i banys compartits.

Les habitacions són totes exteriors i la capacitat total és de 44 places. També es dediquen a organitzar activitats com senderisme, caiac, etc.

Web: Casa Batlle de Montfalcó.

 

Fotografia de Casa Batlle d'autor i any desconeguts. Encara es podia veure dempeus, al fons a la dreta, l'espadanya de l'antiga església de Sant Miquel, Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d'Osca. Aragó, Montsec d'Estall.

Fotografia de Casa Batlle d’autor i any desconeguts. Encara es podia veure dempeus, al fons a la dreta, l’espadanya de l’antiga església de Sant Miquel, Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d’Osca. Aragó, Montsec d’Estall..

 

 

 

 


ERMITA DE SANTA QUITÈRIA I SANT BONIFÀS

Datada del segle XI, és d’estil romànic-llombard amb un absis original semicircular que a les restauracions posteriors s’ha deixat rectangular.

L’ermita només és accessible per la porta situada en el mur nord, assolible a través d’una escala de fusta col·locada durant la reforma de 1996. Abans calia grimpar i els altres costats de la construcció cauen sobre el precipici.

Edifici de planta irregular, fruit de la seva adaptació a la roca sobre la qual va ser construïda. Consta de planta rectangular amb dues naus i doble capçalera recta.

La nau menor compte amb un sol tram més el presbiteri i la nau major amb tres. Alguns indicis apareguts en la restauració apunten que aquesta va poder tenir la capçalera semicircular en origen.

L’edifici es cobreix amb volta de canó recolzada en arcs aixecats sobre un banc corregut. L’església incloïa pintures murals que van ser arrencades durant la restauració, intervenció que va suprimir el cor alt situat als peus.

 

 

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifàs, Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d'Osca. Aragó, Montsec de l'Estall.

Esquema de la situació del cap de falcó col.locat a la façana sud de l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifàs, Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d’Osca. Aragó, Montsec de l’Estall.

 

 

Amb la restauració de 1996 l’interior es va recuperar la llum i l’apertura de la finestra geminada que estava tapiada en el mur oest. Encara es poden observar creus de consagració pintades directament en negre.

Amb la restauració també es va deixar a la vista la part del traçat antic de l’absis semicircular. A la façana sud, completament inaccessible, es va col·locar un motiu reflectint en forma de cap de falcó que només es perceptible des de la llunyania com un reflex.

El seu exterior es configura pels murs de maçoneria, en els que tot just no hi ha detalls d’interès llevat de les dues finestres d’arc de mig punt dels dos absis, la del central de doble vessament i la del lateral tot just suggerit aquest.

Així com unes altres de diversa factura i època (medieval i modernes) en el mur del costat sud, aquest que mira i s’aixeca sobre el vertical precipici.

Major interès conté el parament nord, on s’obre (per necessitat d’assentament en tan escabrós terreny), sense respondre a les tipologies habituals que la situen en el costat sud, la porta d’ingrés d’arc de mig punt.

 

 

Planta de l'ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifàs, Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d'Osca. Aragó, Montsec de l'Estall.

Planta de l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifàs, Montfalcó. Viacamp, Ribagorça d’Osca. Aragó, Montsec de l’Estall.

 

 

Així com el de l’oest, en el qual una mica desplaçada de l’eix central (per imperatius també del lloc de construcció) se situa una bella finestra geminada de gust i factura llombarda, composta per dos arcs de mig punt amb un capitell trapezoïdal i, sobre la qual se situa altra obertura en forma d’ull de bou d’era moderna.

L’ermita té l’aire popular i encisador dels indrets amagats de la Serra del Montsec de l’Estall.  És comparable a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, situada a la mateixa alçada, a l’altre costat de la carena, que talla el riu Noguera Ribagorçana, per la banda de Catalunya.

 

 

 

 

VISITAR L’ERMITA DE SANTA QUITÈRIA I SANT BONIFACI

Per visitar l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifàs, la millor manera d’arribar és a través de la pista forestal de 17 km que surt des de Viacamp. Una vegada a Montfalcó, s’ha d’agafar un corriol senyalitzat que en 15 minuts et porta a l’ermita. L’ermita, actualment és de lliure accés.

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 

FONTS

 

  • VV.AA. Catalunya Romànica, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1997
  • IGLESIAS, M; ACIN, J.L. Arquitectura románica del Alto Aragón Oriental. Barcelona 1985.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!