Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santuari de la Mare de Déu del Salgar

 

El Santuari de la Mare de Déu del Salgar se situa en un congost espectacular del riu Segre, ple de coves i balmes, en el meandre que rodeja el Puig d’Antona…

Santuari de la Mare de Déu del Salgar, Montsonís. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL SALGAR

Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL SANTUARI DEL SALGAR


El Santuari de Salgar, a la comarca de La Noguera, resta engorjat entre el puig d’Antona i la Serra del Munt.

En aquest punt el riu Segre travessa engorjat per un congost espectacular ple de coves i balmes, un autèntic paradís natural, probablement un dels indrets més bells de la comarca. Durant la Guerra Civil Espanyola, aquestes coves i balmes van servir de refugi moltes vegades per la gent dels voltants.

Al Puig d’Antona es troben les restes del castell de Malagastre, un antic poblat iber i les pintures rupestres d’Antona (declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO).

El Santuari de Salgar se situa actualment al municipi de Foradada, molt a prop del poble de Montsonís. El Santuari de la Mare de Déu del Salgar va ser originariament un santuari marià en el qual es venerava una talla romànica de la Mare de Déu de Salgar que es va perdre l’any 1936.

Per arribar al Salgar partim de la carretera d’Artesa de Segre a Montsonís, i arribem fins la granja de l’Empordanès, on surt un desviament cap a la dreta senyalitzat que porta al camí anomenat camí d’Artesa de Segre fins a Rubió de Sòls.

Si voleu visitar l’interior del Santuari de Salgar, haureu d’acostar-vos fins al poblet de Montsonís i demanar la clau a la Botiga de Montsonís d(només hi ha una) i us la deixaran sense cap problema.

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE SALGAR


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc.

El mot Salgar deriva de la paraula “algar”, mot utilitzat en la toponímia medieval catalana, amb el qual es denominava una “cova” o “concavitat”. De fet, el mot deriva de la paraula àrab al-gâr, que vol dir “cova” i és un topònim molt comú en tota la geografia de parla catalana.

Una llegenda explica que en una de les coves del Salgar, uns pastors hi van trobar una imatge de la Mare de Déu. Després de baixar-la fins a tres vegades, la imatge retornava al seu lloc primitiu sense que ningú la toqués. Finalment van entendre que el missatge amagat que volia transmetre la verge trobada era que volia quedar-se a dalt, i així la van pujar.

Encara avui es pot visitar aquesta cova per dins del santuari accedint a unes coves superposades en diferents nivells a través d’unes escaletes de fusta.

Pujar fins la cova permet gaudir d’unes vistes excepcionals i elevades de la plana d’Artesa de Segre, el Puig d’Antona i el riu Segre.

 

 

Cova de la Mare de Déu del Salgar al Santuari del Salgar amb la boca orientada cap Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cova de la Mare de Déu del Salgar al Santuari del Salgar amb la boca orientada cap Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

EL SANTUARI DEL SALGAR I IGNASI GIRONA TARGA


Ignasi Girona i Targa (Tàrrega, Urgell, 1781 – Barcelona, 1867) va ser el fundador de la Casa Girona, un conjunt d’empreses familiars que van participar en la creació d’entitats bancàries, prospeccions mineres, metal·lúrgia, inversions en assegurances, obres d’infraestructures, etc. Fou també el patriarca d’una centenària saga d’empresaris molt impoortants a l’Espanya del segle XIX.

Aquest magnat va comprar finques possessions que el monestir de Montserrat tenia als termes d’Artesa de Segre, Vilves i Collfred, en la subhasta de les desamortitzacions dels béns eclesiàstics que va sortir publicada al Butlletí Oficial de la Província el 24 d’octubre de 1844.

Des del seu casalot als afores d’Artesa de Segre, conegut com la Granja controlava les finques pròpies que incloïen les que posseïa també a Montsonís i Foradada, a més del molí de Vilves i el convent del Salgar, comprat als carmelites el 1841, arran de la desamortització.

Més endavant, acabaria comprant també el Castell del Remei, des d’on havia d’emprendre l’obra del canal d’Urgell i que convertiria en la seva nova residència estival.

Santuari de la Mare de Déu del Salgar. Montsonís, Foradada. Montsec de Rúbies (o de Meià). La Noguera, Lleida. Catalunya.

Santuari de la Mare de Déu del Salgar. Montsonís, Foradada. Montsec de Rúbies (o de Meià). La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

L’escriptor i periodista Francesc Canosa al seu llibre Aigua a les venes, descriu de manera magistral, com Ignasi Girona faria una caminada-processó per beneir a la Mare de Déu del Salgar des d’Artesa de Segre.

Francesc Canosa i Farran
Francesc Canosa i Farran Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal

Una hora bona de camí a peu des d’Artesa de Segre. Ningú diu res. S’hi va. Cal fer-ho. Processó acceleradament domèstica. Romeria precipitadament casolana. Cap al camí de Montsonís. trenqueu a la dreta. I apareix com un prodigi. Empassat pel tempos des del segle XII. Les dents de pedra del puig d’Antona i la serra del Munt. La mandíbula del Montsec. I sota la mandíbula i les dents bellugadisses d’aigua: el Segre. Santuari engorjat, engargallat, engargamellat. Dins de la boca el reté la natura com un tresor oníric i diví. Verge de Salgar, carmelita del Segre, santíssima Mare de Déu, protegeix aquests homes que volen fer un miracle. Patrona dels portents. Salgar, paraula clau: vol dir ‘cova’. I dins, l’expedició espiritual busca l’aixopluc etern per a la seua obra. El Canal d’Urgell es posa sota l’escut de la Verge del Salgar. Defenseu-nos, reguardeu-nos, empareu-nos… El bisbe la crida. Preguem.

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DEL SANTUARI DE SALGAR


El Salgar ja surt referenciat en la dotació que feren Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda d’Àger i el seu fill Guillem a la canònica de Montmagastre a l’any 1054. Entre les dotacions figuren les esglésies de Malagastre, amb el delme de l’Algar.

L’any 1192 el testament d’Arnau de Ribelles estableix una deixa de 100 morabatins i d’un camp a Santa Maria de Salgar (primera referència a l’església) per tal que s’hi fundi un benefici.

Cap a l’any 1292 sembla que hi havia una capella amb un clergue al seu servei dependent del rector de Sant Urbà de Montsonís.

Aquest clergue no podia admetre a la capella les parteres, ni administrar el sagrament de la penitència, ni celebrar matrimonis sense especial llicència, ni tampoc tenir escola pròpia.

Les restes d’aquesta antiga capella formen part del presbiteri del que avui és el Santuari de Salgar. Era una capella d’estil romànica, de planta quadrada i absis semicircular, amb entrada per la banda de l’evangeli, que correspondria a l’actual porta de la sagristia.

El fet de que hi hagués un capellà destinat, evidència l’existència d’una atracció religiosa important associada a la imatge de Santa Maria.

Ponç de Ribelles, senyor de Montsonís, a causa de l’abandó del lloc, cedí l’indret als carmelites, que hi fundaren un convent i ampliaren l’església romànica.

L’església es convertí en convent de carmelites cap l’any 1404, els quals sembla ser que feien vida a les coves i acollien els qui feien camí, oferint lloc pel descans, als peregrins que anaven a Roma o anaven a Santiago de Compostela, així com els que es trobaven malalts.

 

 

Cova de la Moneda. Santuari de la Mare de Déu del Salgar. Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cova de la Moneda. Santuari de la Mare de Déu del Salgar. Montsonís, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Per aquest motiu el monestir era reconegut com un lloc d’acolliment anomenat Hospital i Albergueria de Sant Jordi, on, a més a més, transcorria l’antic camí per on passaven els pastors i els seus ramats que feien el viatge de Lleida a la Seu d’Urgell.

Per tant, el Salgar s’orientava vers l’atenció dels pobres, malalts, peregrins i viatgers que passaven el riu Segre per aquest lloc a través de la Barca de Vernet (que travessava el riu Segre des de temps immemorials).

Barca que va funcionar fins finals del segle XIX, pagant un peatge d’us o de pas. Encara és possible visitar l’anomenada Cova de la Barca, on és possible veure l’argolla de ferro, penjada al sostre de la cova, on es lligava la barca.

Durant el segle XVI el santuari de Salgar travessa una etapa d’esplendor. Gispert III de Ponts i de Perelló, senyor de Montsonís, va iniciar les obres d’engrandiment del temple del monestir donant suport financer a una part de les obres, tal i com ho prova l’escut esculpit amb les armes dels Ponts i dels Perelló que es troba al portal d’entrada del recinte conventual.

Els carmelites foren exclaustrats l’any 1835 per la llei de desamortització de Mendizábal i des de llavors Santa Maria de Salgar va quedar simplement com a santuari. Curiosament al principi de la desamortització, el santuari va passar desapercebut, ja que era nullius diocesis (no pertanyia a cap bisbat sinó a l’Arxiprestat d’Àger).

 

 

 

 

L’APLEC AL SANTUARI DE SALGAR


El dilluns de Pasqua, des de Montsonís, Artesa de Segre, Rubió, Vernet, Foradada, Oliola i Montclar, es fan peregrinatges parroquials al Santuari de Salgar.

El dia 23 d’abril (diada Sant Jordi) acostumen a fer-ho fan des del poble de Vernet.

Per Sant Marc (25 d’abril) acostumen a fer-ho des de Cubells. Tal com es feia d’antic, es fa una processó amb molts fidels caminant a peu, presidits per  les autoritats i en silenci fins el santuari, uns 8 quilòmetres. En arribar, els membres del consistori acostumaven a entrar descalços, i només acabat l’ofici poden calçar-se de nou.

Els miracles atribuïts a la imatge de la Mare de Déu de Salgar eren molt reconeguts per tota la zona, sobretot quan hi havia manca de pluja, aleshores treien la Mare de Déu per passejar-la en processó.

 

 

 

 


ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


Aquest lloc es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA, a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida de l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

Antic monestir carmelita del Santuari de la Mare de Déu del Salgar i el riu Segre. Montsonís, Foradada. La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

Antic monestir carmelita del Santuari de la Mare de Déu del Salgar i el riu Segre. Montsonís, Foradada. La Noguera. Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs el Santuari de la Mare de Déu del Salgar en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Talla de la Mare de Déu de Salgar, any 1917. Foto d’Eduard Royo i Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Montsonís, Foradada. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 4047-ZA
  • Data de Publicació: 25/06/1985

 

FONTS


 

  • Observatori del Paisatge.
  • Viquipèdia.
  • Pla, Lluïsa. 2014. Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX. Pagès Editors.
  • Canosa, Francesc. 2021. Aigua a les venes. Crònica d’un miracle universal. Editorial Fonoll.

 

 

PROTECCIÓ


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 230-I
  • Data de Publicació: 10/04/2003

 

FONTS


 

  • Bellmunt Figueres, J. Devocions Marianes Populars. Pagès Editors.
  • Fernández Trabal J. i CODERN i BOVÉLL. El Castell de Montsonís. Pagès Editors.
  • Canyelles R. I.Esglésies amb campana d’obús. Salgar. Revista La Palanca.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com