Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santuari del Puig de Meià. Vilanova de Meià.

 

A molts indrets del pla del Puig de Meià, a Vilanova de Meià, hi queden les restes de l’antiga població i encara es conserven una part dels murs de ca la Carlana, del castell (segles X i XI), de panys de muralla i d’algunes torres que la defensaven…

Ermita de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANTUARI DEL PUIG DE MEIÀ

Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


Aproximació Geogràfica al Puig de Meià

El municipi de Vilanova de Meià, limita a tramuntana, amb la  serra del Montsec de Rúbies (o de Meià), amb el despoblat de Rúbies (ja dins del terme de Camarasa) i amb els municipis de la comarca del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca, ja a la cara nord del Montsec de Rúbies (o de Meià).

A ponent confronta en algún punt amb Àger (pel riu de la Noguera Pallaresa) i a migdia un altre cop amb Camarasa (per la banda de Figuerola de Meià), amb Alòs de Balaguer (des de l’ermita i puig de Sant Mamet), i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant.

Al Puig de Meià queda just a sobre del poble de Vilanova de Meià, talment com si fos un balcó que s’aboca a tota la Coma de Meià. Es pot arribar per un corriol que puja ràpidament des del centre del poble en uns 30 minuts. L’altre alternativa és agafar la carretera de l’antic camí de l’Escala del Pas Nou, fins el km 3, per acabar agafant, a l’esquerra, la pista de muntanya anomenada Camí de la Serra de Paús.

 

 


Origen Etimològic de ‘Meià’

L’origen històric de poblament d’aquesta zona va començar, molt probablement, com un oppidum ibèric que més tard es va romanitzar. El romanista Paul Aebischer, assenyala que el nom prové de Medianus, derivat del nom de persona llatí Medius, segurament propietari d’aquelles terres.

Un cop transformat a ‘Meià’, ha donat nom al turó, a l’antiga vila, al castell i a totes les poblacions que depenien d’aquest terme. No se sap l’època exacta en què al vessant sud del Puig de Meià es va fundar el poble de Vilanova, encara que es creu que va ser a principis del segle XII, per l’existència d’un document de l’any 1125 on es cita.

També ho demostren alguns elements romànics força primitius de l’església parroquial. A finals del segle XIV, tota la coma de Meià va ser arrasada pel comte Mateu de Foix i l’antic poble de Meià va ser completament destruït.

Els seus habitants van baixar a viure a Vilanova i a partir d’allà es va convertir en la població més important. A molts indrets del pla del Puig de Meià hi queden les restes de les cases de l’antiga població i encara es conserven una part dels murs de ca la Carlana, del castell (segles X i XI), de panys de muralla i d’algunes torres que la defensaven.

 

 

Vistes de la Roca Alta i Roca dels Arços que es descobreixen des del Puig de Meià Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Vistes de la Roca Alta i Roca dels Arços que es descobreixen des del Puig de Meià Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


Història de l’Ermita del Puig de Meià

Les primeres notícies de l’església de l’ermita de la  Mare de Déu de Meià (antigament Sant Cristòfol del Castel de Meià) són molt antigues, en el cas de ser certa la inscripció que Roig i Jalpí assegura haver vist en una làpida que encara es conserva en l’actualitat a mà esquerra sobre el portal d’entrada i que segons ell deia: “Any del Senyor 815. En nom de Crist la present església fou feta”. La resta del text, aclareix, no es pot llegir perquè està desgastada pel salnitre.

Aquest primer temple degué resultar molt malmès l’any 1003, quan un general d’Abd al-Malik féu una incursió fins al castell de Meià i el conquerí. Això motivà que es construís un nou temple, segurament molt més gran i sòlid, que fou consagrat l’any 1037 pel bisbe Eribau de la Seu d’Urgell.

L’església podria haver tingut una cripta, ja que es té notícia de que l’any 1094 es jurà el testament de Guitard Guillem de Meià a l’altar de sant Pere, situat sota l’església de Sant Cristòfol del Castell de Meià, però com que el document original no s’ha conservat, no se sap si es tracta d’una mala traducció.

Almenys fins a mitjan segle XII mantingué les funcions parroquials que tenia originàriament, ja que la creació d’un nou nucli de població al pla, amb el nom de Vilanova de Meià, motivà la despoblació del nucli del Puig i l’església de Sant Salvador de Vilanova recollí les funcions que abans feia la de Sant Cristòfol. Tot i que sembla ser que fins el segle XIV ambdós pobles conviuen amb població estable.

El 1395 el comtat d’Urgell fou envaït pel comte Mateu de Foix que aspirava a la corona d’Aragó a la mort del rei Joan I. Els habitants del Priorat de Meià oposaren resistència a aquesta ocupació, el comte de Foix destruí mol tes poblacions, amb pitjors conseqüències que durant les ràtzies musulmanes del segle XI. La vila vella de Meià fou arrasada, llevat de l’església de Sant Cristòfol, i mai va ser reconstruida

 

 

Talla policromada de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Talla policromada de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


Talla de la Mare de Déu Meià

Actualment, l’església de Sant Salvador de Vilanova de Meià es conserva una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen del segle XII, que prové de l’ermita de Sant Cristòfol del Puig de Meià.

Fins l’any 1900 va ser-hi a l’altar de la l’església de Sant Salvador de Vilanova de Meià, fins que el rector la va amagar a les golfes perquè creia que s’estava deteriorant, i en va comprar una nova de certa semblança, dient que la original la faria restaurar.

Al 1926 uns paletes van trobar la imatge amagada mentre feien obres de remodelació. Conegut l’engany i per no fer escàndol, d’amagat van baixa la talla fins el poble i la van entregar a una casa molt devota perquè la guardessin.

El 1928 després d’un incendi on va cremar tota l’ermita i la imatge de la Mare de Déu, i davant la consternació de les autoritats, la casa que guardava la imatge va explicar els fets de dos anys abans. Una vegada restaurada la van pujar de nou al temple el 1930.

Anys més tard, durant l’incendi de 1936, algú es va jugar la vida per salvar-la i fou retirada del culte. Més tard es va trobar a Saragossa en uns magatzems i finalment va poder ser recuperada i custodiada.

La Mare de Déu és de fusta policromada de finals del segle XII o començaments del XIII, per seguretat no es guarda en l’ermita, i les seves dimensions son de 74 x 30,5 x 16 cm.

La Mare de Déu del Puig de Meià es festeja el primer diumenge de maig fent un aplec, tot i que abans es feia el dia 3 de maig, coincidint amb la festa de la Invenció de la Santa Creu, quan Vilanova de Meià celebrava la festa major de primavera.

Una part del ritus que avui es fa al Puig de Meià el 3 de maig, l’any 1641 encara es celebrava a la capella de la Santa Creu del Cogulló,  potser quan es va convertir Sant Cristòfol de Meià en santuari dedicat a la Mare de Déu.

 

 


Dòlmens Vora el Puig de Meià

Es conegut d’antic que aquesta zona era plena de llops que representaven una gran plaga pels ramats de bestiar i de fet està ple de topònims referents aquestes bèsties com la Vall de la Llobera, costa Llobera, o els dòlmens (enterraments megalítics de l’edat de bronze) de la Lloella del Llop.

Els dos dòlmens de la Lloella del Llop així com el de Sòl Joaquim, donen mostres, molt més antigues, del poblament al voltant del Puig de Meià. Són d’una tipologia megalítica tardana, que es podria situar entre el 1500 i el 650 abans de crist.

Aquests enterraments estan molt malmesos perquè sovint s’utilitzaven, en èpoques posteriors a la seva construcció, com cabanes o refugis de pastors, especialment en llocs de camins ramaders. Malgrat tot, encara son dignes d’observar.

 

DOLMEN DE LA LLOELLA DEL LLOP I

 

La gran llosa horitzontal que el cobria està ensorrada per un costat, mentre que per l’altre es recolza encara en llosa vertical. La forma recorda una lloella, trampa per caçar conills, perdius i altres ocells.

Aquest sepulcre megalític és de tipus càmera pirenaica en deficient estat de conservació. No es conserva el túmul original i la càmera està excavada en el terra natural de la montanya.

Es troba entre el riu Merler i el Barranc dels Escallissos i per visitar-lo, es pot arribar des del Puig de Meià.

Cal agafar el Camí Vell de Meià des de la Cabana del Pansot, una granja que queda a la dreta del Puig de Meià, mirant cap el sud, i després de caminar un 1,5 kilòmetres, aproximadament, es troba a l’esquerra rodejat d’alzines.

Dolmen de la Lloella del Llop I, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Dolmen de la Lloella del Llop I, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

DOLMEN DE LA LLOELLA DEL LLOP II

 

En el cas del dolmen de la Lloella del Llop II, la llosa horitzontal que el cobria ha desaparegut i pot estar escampada pels voltants en trencadissa.

Aquest sepulcre megalític és de tipus càmera pirenaica de reduïdes dimensions i amb un llosa única desapareguda. El túmul està ben conservat amb forma oval y fa uns 7 x 6 metres, encara que els límits són difícils de distingir. La càmera està rebaixada al nivell de la roca natural de la muntanya.

Es troba entre el riu Merler i el Barranc dels Escallissos i per visitar-lo, es pot arribar des del Puig de Meià.

Cal agafar el Camí Vell de Meià des de la Cabana del Pansot, una granja que queda a la dreta del Puig de Meià, mirant cap el sud, i després de caminar un 1,2 kilòmetres, aproximadament, es troba a l’esquerra en un petit clar.

 

 

DOLMEN DE SÒL JOAQUIM

 

El Dolmen de Sòl Joaquim es també de cambra pirenaica com els dos anteriors i va aparèixer en moure terres per la reparació de la pista que porta fins al despoblat de Rúbies.

Es va donar a conèixer gràcies a la informació que va proporcionar en Joan Llach de Cal Nari, però quan es va trobar ja estava saquejat.

En aquesta cas, la llosa cobertora ha desaparegut està desapareguda de molt antic. El túmul està malmès precisament pel moviment de terres, malgrat encara existeix i es pot observar en part. Consta de cinc lloses més una sisena desplaçada

Es troba a la pista que mena fins el despoblat de Rúbies a través de l’anomenat Camí de la Serra de Paús, més endavant anomenat Camí del Montsec. Una vegada deixat a l’esquerra el desviament cap el Puig de Meià s’ha de continuar uns 700 metres, aproximadament, i es troba a l’esquerra al costat d’una alzina abans d’una corva pronunciada.

 

 


Vídeo de Fotografies del Puig de Meià

 

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca