Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Santuari del Puig de Meià. Vilanova de Meià.

 

Ermita de la Verge del Puig de Meià. Vilanova de Meià. Montsec de Rúbies o de Meià.

Ermita de la Verge del Puig de Meià. Vilanova de Meià. Montsec de Rúbies o de Meià.

 

Les primeres notícies de l’església de la Mare de Déu de Meià són molt antigues, en el cas de ser certa la inscripció que Roig i Jalpí assegura haver vist en una làpida que encara es conserva en l’actualitat a mà esquerra sobre el portal d’entrada i que segons ell deia: “Any del Senyor 815. En nom de Crist la present església fou feta”. La resta del text, aclareix, no es pot llegir perquè està desgastada pel salnitre. Els dòlmens de la Lluella del Llop i de Sól Joaquim, també donen mostres, molt més antigues del poblament d’aquest indret.

Aquest primer temple degué resultar molt malmès l’any 1003, quan un general d’Abd al-Malik féu una incursió fins al castell de Meià i el conquerí. Això motivà que, quan es va poder, es construís un nou temple, segurament molt més gran i sòlid, que fou consagrat l’any 1037 pel bisbe Eribau de la Seu d’Urgell. L’església podia tenir una cripta, ja que l’any 1094 es jurà el testament de Guitard Guillem de Meià en l’altar de sant Pere, situat sota l’església de Sant Cristòfol del castell de Meià, però com que el document original no s’ha conservat, no se sap si es tracta d’una mala traducció.

Almenys fins a mitjan segle XII mantingué les funcions parroquials que tenia originàriament, ja que la creació d’un nou nucli de població al pla, amb el nom de Vilanova de Meià, motivà la despoblació del nucli del Puig i l’església de Sant Salvador de Vilanova recollí les funcions que abans feia la de Sant Cristòfol.

 

Roca Alta i Roca dels Arços des del Puig de Meià. Vilanova de Meià. Montsec de Rúbies o de Meià.

Roca Alta i Roca dels Arços des del Puig de Meià. Vilanova de Meià. Montsec de Rúbies o de Meià.

 

L’origen històric de poblament d’aquesta zona va començar, molt probablement, com un oppidum ibèric que més tard es va romanitzar. El romanista Paul Aebischer, assenyala que el nom prové de Medianus, derivat del nom de persona llatí Medius, segurament propietari d’aquelles terres. Un cop transformat a ‘Meià’, ha donat nom al turó, a l’antiga vila, al castell i a totes les poblacions que depenien d’aquest terme. No se sap l’època exacta en què al vessant sud del Puig de Meià es va fundar el poble de Vilanova, encara que es creu que va ser a principis del segle XII, per l’existència d’un document de l’any 1125 on es cita. També ho demostren alguns elements romànics força primitius de l’església parroquial. A finals del segle XIV, tota la coma de Meià va ser arrasada pel comte Mateu de Foix i el poble de Meià va ser completament destruït.

Els seus habitants van baixar a viure a Vilanova i a partir d’allà es va convertir en la població més important. A molts indrets del pla del Puig de Meià hi queden les restes de les cases de l’antiga població i encara es conserven una part dels murs de ca la Carlana, del castell (segles X i XI), de panys de muralla i d’algunes torres que la defensaven.

El municipi de Vilanova de Meià, limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies (o de Meià), amb l’enclavament de Rúbies (del terme de Camarasa) i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca; a ponent confronta amb Àger (per la Noguera Pallaresa) i a migdia amb Camarasa (pel sector de Figuerola de Meià), amb Alòs de Balaguer (des de l’ermita de Sant Mamet), i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant.

 

La Mare de Déu Meià
A l’església de Sant Salvador de Vilanova de Meià es conserva una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen del s.XII, que prové de Sant Cristòfol. Restà al seu altar fins a l’any 1900 fins que el rector la va amagar a les golfes i en va comprar una nova de certa semblança. Al 1926 uns paletes van trobar la imatge amagada mentre feien obres.

D’amagat, la baixa al poble i la van entregar a una casa molt devota perquè la guardessin. El 1928 després d’un incendi i davant la consternació de les autoritats, la casa que guardava la imatge va explicar els fets de dos anys abans. Anys més tard, durant l’incendi de 1936, algú es va jugar la vida per salvar-la i fou retirada del culte. Més tard es va trobar a Saragossa en uns magatzems i finalment va poder ser recuperada i custodiada.

 

Dolmen de la Lloella del Llop I. Puig de Meià. Vilanova de Meià. Montsec de Rúbies o de Meià.

Dolmen de la Lloella del Llop I. Puig de Meià. Vilanova de Meià. Montsec de Rúbies o de Meià.

 

Dòlmens de la Lluella del Llop (I y II)
Es conegut d’antic que aquesta zona era plena de llops que representaven una gran plaga pels ramats de bestiar i de fet està ple de topònims referents aquestes bèsties com la Vall de la Llobera, costa Llobera, o els dòlmens (enterraments megalítics de l’època de bronze) de la Lluella del Llop. Aquests enterraments estan malmesos i la gran llosa horitzontal que el cobria, en el cas de la Lluella del Llop I, està ensorrada per un costat, mentre que per l’altre es recolza encara en llosa vertical. La forma recorda una lluella, trampa per caçar conills, perdius i altres ocells. En el cas del dolmen de la Lluella del Llop II, la llosa horitzontal que el cobria ha desaparegut i pot estar escampada pels voltants en trencadissa.

Per accedir-hi, a l’alçada de Cal Nari (Puig de Meià), creuar el barranc del riu Merler per un camí que surt rodejant un camp. Està rodejat d’alzines.

 

La Ruta de les 4 Ermites
Es tracta d’una ruta circular que parteix de Vilanova de Meià fent ruta per les 4 Ermites i els 4 refugis (Mare de Déu del Puig de Meià, Sant Roc del Bosc, Rúbies, Sant Mamet). Són 52 km i uns 2.700 m de desnivell positiu, que recorre aquesta terra tant feréstega i solitària. Són camins ramaders, camins de pau, camins de guerra, camins esportius que no deixaran indiferent al teu interior (ni a les teves cames). És una ruta que la podrem realitzar durant tot l’any, això sí, evitant els dies de molta insolació.Aquesta ruta és un trail permanent pensat per a l’amant de la muntanya, des del tranquil excursionista fins al corredor més extrem. Hi ha 2 formes diferents de realitzar-la. Més informació: La Ruta de les 4 Ermites.

 
 


Fotografies del Puig de Meià. Vilanova de Meià. La Noguera. Montsec de Rúbies.
 


 
 


Situació en el Mapa del Puig de Meià. Vilanova de Meià. La Noguera. Montsec de Rúbies.
 


 
 

Fonts:

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca