Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Soriana, Estopanyà.

 

Si bé costa d’entendre com el poble de Soriana, lloc indòmit, rocós i de tan difícil accés va ser habitat durant segles, des d’un punt de vista estratègic…

Santa Marina de Soriana, amb algunes cases en runes del barri superior del despoblat de Soriana. Darrera, la Serra d'Espluga, i al fons el Montsec d'Ares (dreta) i el Montsec de l'Estall (esquerra) partit pel Congost de Mont-rebei. Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Santa Marina de Soriana, amb algunes cases en runes del barri superior del despoblat de Soriana. Darrera, la Serra d’Espluga, i al fons el Montsec d’Ares (dreta) i el Montsec de l’Estall (esquerra) partit pel Congost de Mont-rebei. Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

SORIANA

Soriana, Estopanyà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Ares.

 

 


Aproximació Geogràfica a Soriana

Hi ha llocs petits i molt amagats del Montsec de l’Estall difícils d’imaginar. Terres indòmites de secans i roquissers i accés impossible… i en canvi s’hi establiren els humans, afegint un punt més de bellesa al paisatge, fent de la natura el seu modus vivendi.

L’ermita de Santa Marina de Soriana s’aixeca de forma espectacular i protagonista sobre una roca, al costat dels restes de l’antic castell de Soriana.

Senyoreja, sobre les restes de cases i edificacions disseminades per les vessants del roquissars, entre dos monticles roquissers que divideixen els barris d’aquest llogarret que va arribar a tenir fins a 4o veïns a principis del segle passat.

Al costat de la Font del Francell, al poble d’Estopanyà (Ribagorça d’Osca) hi ha una carretera asfaltada, d’un parell de quilòmetres, que finalitza a la pedrera de l’empresa Arnó.

La carretera segueix uns tres-cents metres a la dreta, ara sense asfaltar, deixant l’entrada de la explotació Arnó a l’esquerra, fins que queda tallada per una cadena. A partir d’aquest moment s’ha de seguir 10 minuts a peu fins el pilaret de Sant Vicent Ferrer. El castell, l’església i les restes del poble de Soriana queden a baix a la dreta.

 

 


El Despoblat de Soriana

S’ubica a sobre mateix del vell Molí de Pennavera, on existí una petita fortificació, que també feia funcions per batanar draps.

La fortificació a més de protegir el molí, hi existiria, segurament, per guardar el congost de la barrancada del riu Reguer i el riu Guard (frontera històrica del vescomtat d’Àger), per on discorria el camí que menava a Estopanyà, Estanya i Casserres del Castell.

Actualment aquest camí porta fins al Pont de Pennavera, sobre el riu Guard (continuació del Riu Queixigar), que cal travessar si es vol arribar al despoblat de Fet i al de Finestres. Quan el Pantà de Canelles és prou baix s’arriben a veure les restes d’aquest molí.

Si bé costa d’entendre com el poble de Soriana, lloc indòmit, rocós i de tan difícil accés va ser habitat durant segles, des d’un punt de vista estratègic, queda clar.

Sota mateix del poble de Soriana, barranc avall pel costat nord, hi ha l’extens Pla de la Font de les Olles que continua amb una altra plana més estreta, el Pla del Reguer.

I uns metres més avall, a la cruïlla amb el camí que va a Casserres del Castell i Estanya,  és possible identificar una deu d’aigua salada i uns sediments de torba que avui són aprofitats per camps de conreu.

 

 

Despoblat de Soriana. Darrera, la Serra d'Espluga, i al fons el Montsec d'Ares (dreta) i el Montsec de l'Estall (esquerra) partit pel Congost de Mont-rebei. Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Despoblat de Soriana. Darrera, la Serra d’Espluga, i al fons el Montsec d’Ares (dreta) i el Montsec de l’Estall (esquerra) partit pel Congost de Mont-rebei. Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

En tots dos casos es tracta de la fondalada d’unes antigues llacunes càrstiques, dessecades artificialment fa temps. Com és natural, en el fons de les mateixes es troba una terra molt fèrtil.

A finals del segle XIX i principis del segle XX, aquestes fondalades van mantenir grans horts, i anteriorment, durant els segles XVIII i XIX existiren fins a cinc molins fariners i d’oli amb una petita bassa que s’alimentava d’aigües sobreres de les Llacunes d’Estanya.

Actualment, totes aquestes fondalades, des de la Font de les Olles fins al Pantà de Canelles, tenen un un gran valor ecològic que queda amenaçat per una granja porcina, situada només a 50 metres del cabal.

Potser aquestes terres riques d’aigua, amb sediments de torba i molt fèrtils, juntament amb possibles antigues explotacions i camí de pas a altres llocs com Casserres del Castell, Estanya, Fet i Finestres, ajuden a entendre la seva ubicació.

 

 


Història de Soriana

Des del punt de vista històric, poques referències tenim sobre Soriana. Encara que sembla haver estat una una de les conquestes del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

L’única referència que tenim, pertanyent al vescomtat d’Àger, és el testament de Galceran Erimany, cavaller fidel d’Arnau Mir de Tost, el qual disposava, cap el 1094, que en fos hereu el seu fill Galceran, juntament amb el “Castello” de Pannella en propi alou.

El 1110 Galceran, fill del darrer, deixà l’alou de Soriana a la seva mare amb el pacte que fos donat a l’abadia d’Àger després de la seva mort.

L’església de Sant Pere, i posteriorment reconsagrada com de Santa Marina, amb el temps passà a dependre d’un convent dominicà de Benavarri.

 

 

Santa Marina de Soriana des del barri superior del despoblat de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Santa Marina de Soriana des del barri superior del despoblat de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Les restes del castell són a la roca que hi ha davant de l’església de Santa Marina de Soriana, en un lloc de molt difícil accés, on acaba una estreta faixa de roques, només accessible des de l’est.

Aquest castell ocupava un minúscul replà envoltat de precipicis i només queden unes filades del mur que l’envoltava, al sud, tot i que la gent gran encara recorda restes de murs més alts.

La seva escassa grandària fa pensar que no va tenir excessiva importància malgrat és un punt d’observació increïble sobre Pennavera, el camí de Casserres del Castell i Estanya, el riu Reguer i el Pla de la Font de les Olles.

La denominació popular que se li dona al roquissar del castell, és la Roca dels Moros.

 

 


Ermita de Santa Marina de Soriana

És una ermita del segle XII situada a Soriana, municipi d’Estopanyà, a la Franja de Ponent, comarca de La Ribagorça, Osca.

Es d’una nau, absis semicircular i volta de canó amb arcs torals. La porta d’ingrés de la capella s’obre, per motius d’ubicació doncs queda just sobre el precipici, en el mur nord, davant del qual s’hi troba també el fossar.

La portada és d’arc de mig punt i dovellada i la capella mesura 8,5 metres de llargada per 4,85 metres d’ample i el mur té una espessor de 90 centímetres.

 

 

Costat nord de Santa Maria de Soriana amb part del fossar conservat. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Costat nord de Santa Maria de Soriana amb part del fossar conservat. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

A l’interior, tanca l’arc del presbiteri una paret construïda a mitjan segle XX, per poder convertir el fons de l’absis en sagristia, encara que avui dia, més aviat s’ha transformat en traster.

Al mur sud hi ha un arcosoli obert en el mur, que alberga la imatge en pedra de Santa Marina, decorat amb pintures de motius florals.

En el mur nord una fornícula allargada està decorada també amb pintures (sol, lluna i estrelles) i antigament devia allotjar alguna imatge.

A l’oest hi ha un senzill cor al qual s’accedeix per escala de pedra adossada al mur nord. El mur oest el corona un petit campanar d’espadanya d’un ull.

A sota té un òcul, que il·lumina el cor, i, més avall, una finestra geminada amb columna i capitell trapezoïdal, actualment tapiada, que recorda molt la de Montfalcó.

 

 

Imatge de Santa Marina de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall. Font de la imatge: https://romanicoribagorzano.wordpress.com

Imatge de Santa Marina de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall. Font de la imatge: https://romanicoribagorzano.wordpress.com

 

 

L’església de Sant Pere, posteriorment de Santa Marina, conserva la Santa titular en pedra policromada, una talla del segle XVII.

La imatge de Santa Marina, de pedra policromada i vesteix hàbit de mantell vermell amb cenyidor. La coloració de la carn és rosada i sosté un llibre a la ma dreta, i mesura uns 70 centímetres d’alçada. El 18 de juliol van els antics veïns i se celebra missa, al mateix temps que celebren les festes del poble.

 

 

Visitar l’Ermita de Santa Marina de Soriana

L’accés no és lliure i l’ermita es troba tancada. Si voleu visitar-la, us heu de dirigir i consultar a l’Ajuntament d’Estopanyà amb dies d’antelació:

  • Carrer Major, 5; 22589 Estopanyà; Osca, Aragó
  • Telèfon: 974 43 31 75
  • Mail: ayuntamiento@estopinandelcastillo.es

 

 


Video de Fotografies de Soriana, Estopanyà. La Ribagorça, Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca