Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Torre i Castell de Girbeta (o Xiribeta)

 

Les 5 obertures de la torre del castell de Girbeta s’orientaven cap a Mont-rebei, Alsamora i Castellnou, Castissent i Montllobar, Viacamp, i cap a la Serra de Montgai…

Torre del Castell de Girbeta i, al fons, la muntanya de ‘La Cara de la Dona’ del Congost de Mont-rebei. Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

TORRE I CASTELL DE GIRBETA

(o XIRIBETA)

Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CASTELL DE GIRBETA

El Castell de Girbeta se situa a la part nord del Congost de Mont-rebei, i a la part aragonesa, al poble de Girbeta (o Xiribeta) dins del municipi de Viacamp i Lliterà, a la comarca de la Ribagorça d’Osca.

El castell de Girbeta, queda en una situació privilegiada, a la punta de la Serra del Castell de Girbeta, tot just abans de l’estretor de la boca nord Congost de Mont-rebei, sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, ara embassat en el Pantà de Canelles

La seva torre encara dempeus està comunicada visualment amb la torre d’Alsamora, Castissent (Tossal de l’Abadia), Castellnou del Montsec, Els Altimiris, la torre de Viacamp i el Castell de Montllobar.

Si voleu tenir una visió meravellosa i poc coneguda de la cara nord del Cogost de Mont-rebei i el Pantà de Canelles des del Montsec d’Estall, feu el recorregut de tota la Feixa de Girbeta partint del despoblat de Girbeta, passant per l’ermita de la Mare de Déu del Congost, oberta i visitable, fins arribar al Castell de Girbeta.

 

 

Torre del Castell de Girbeta des d’Els Altimiris. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


ORIGEN DEL TOPÒNIM DE GIRBETA

Hi ha documentades moltes formes del topònim referit a Girbeta: Girveta, Xirbeta, Gerueta, Chiribeta, Xiribeta, Giribeta de Montgai, etc..

No queda clar el seu origen etimològic però podria tenir un origen iberobasc. La llengua basca i l’ibera no son la mateixa llengua, però com es desconeix l’origen del topònim s’especula que pugui ser una barreja d’ambdues. La veu “gir” existia en la llengua ibera, i en basc la paraula “txiri” correspon al mot català “encenall”, en el sentit d’ondulació.

Per tant, segons alguns estudis, l’etimologia de Girbeta vindria de “xiri” + “beta”, en el sentit de “ondulacions de la faç“, fent referència a una clara descripció toponímica.

D’altra banda, també es proposa una relació directa amb altres topònims dels Pirineus de veu semblant com “Gerr-” (< agirr-/aierr-) equivalent a una descripció toponímica de lloc ‘obert, exposat al vent’. Com Gerri, Algerri, Gerb, o Girbeta.

Joan Coromines senyala que aquests topònims designen sempre llocs oberts generalment exposats cap el sud, en paratges mes aviat profunds i sense perspectives llunyanes.

Ambdues formulacions toponímiques (‘ondulacions de la faç’ o ‘obert, exposat al vent’), podrien tenir un sentit descriptiu del medi físic del lloc a l’hora de descriure el Castell de Girbeta així com les restes de l’antic poblat de Girbeta la Vella.

El castell i torre de Girbeta, es troba solitari sobre un tossal, exposat als quatre vents, aixecant-se 200 metres sobre el nivell de l’aigua del Pantà de Canelles, a menys de 500 metres de distància del pantà.

Així, l’antic assentament de Girbeta la Vella, queda assentat i protegit seguint les ondulacions de la Feixa de Girbeta i les barrancades que deriven del tossal del Castell de Girbeta.

 

 

 

 


GIRBETA LA VELLA o XIRIBETA LA VELLA

La Feixa de Girbeta protegeix una antiga població medieval que encara conserva bastants murs. Alguns interpreten que seria l’antic poble de Girbeta (o Xiribeta) que s’acostuma a anomenar com Girbeta la Vella (o Xiribeta la Vella).

Aquestes pletes segurament amaguen el que foren restes d’antics habitatges perfectament protegits i encarats a migdia, un exemple d’hàbitat semitroglodita dels molts que en aquesta zona es van desenvolupar en els segles medievals.

Cap al final de la Feixa de Girbeta, antigament hi havia una escala excavada a la roca que pujava des dels camps que hi ha a la vora del riu fins a la feixa.

Sembla ser que el propietari dels camps manar destruir-la perquè ningú baixes als seus horts. En el seu origen, l’escala devia tenir una vintena de metres.

 

 

 

 


ORIGEN DEL CASTELL DE GIRBETA

El Castell de Girbeta (també conegut com Torre dels Moros o Torre de Montgai), s’assenta en el punt culminant d’un esperó de la serra homònima.

La primera notícia documental que tenim data de l’any 1077, on apareix consignat el Castell de Girbeta confrontant amb els termes de Montanyana i de Castissent.

El terme de Girbeta va pertànyer al comtat del Pallars Jussà i els seus castellans eren provinents d’una branca dels familiar dels senyors d’Orrit-Areny.

Pere I Roger de Girbeta apareix amb aquest títol l’any 1092, sent destacat cavaller a la cort de Ramon IV del Pallars Jussà.

Aquesta família, posteriorment, obtindria la castlania i el feu dels castells de Bellmunt, Fet, Finestres i Pinyana a canvi de jurar fidelitat i ajuda al vescomte Guerau I Ponç de Cabrera, vescomte d’Àger i gendre d’Arnau Mir de Tost.

Una vegada extingit el cognom, per diferents motius, el castell passà a ser propietat dels Mauleón-Anglesola, posteriorment als barons de Girbeta-Montgai, i més tard infeudada als barons d’Espés-Alagón, els quals el mantingueren fins el final de l’antic règim.

 

 

Torre del Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


CASTELL DE GIRBETA

Del castell encara es manté una torre cilíndrica construïda amb carreus petits, que ha perdut la seva rematada i els seus pisos a l’interior.

Posseïa un recinte fortificat del qual queden vestigis voltant de la mateixa, al seu costat sud-est, confosos amb les restes de la torre.

La porta d’accés orientada al sud, estava situada a certa alçada de la qual encara s’observen restes de l’arc com dels brancals que formaven el va de la porta.

Per tant se situava al primer nivell de la torre quedant un nivell inferior per sota.

 

 

Planta del Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec d'Estall.

Planta del Castell de Girbeta i secció de la torre, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec d’Estall.

 

 

L’interior s’organitzava en quatre plantes podent-se observar vestigis d’arrencades dels mateixos i forats de bastida.

És difícil assegurar com seria la seva rematada, encara que en el seu últim pis es veuen les arrencades de les finestres que formarien un mirador.

La torre, d’uns 15 metres d’alçada i amb unes distàncies entre pisos que oscil·laven entre els 3,7 i 4,5 metres, tenia en el nivell superior, molt malmès, fins a cinc obertures acabades amb un arc i una volta de mig punt sense esqueixada.

 

 

Orientació de les 5 obertures d'observació de la torre del Castell de Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Aragó, Montsec d'Estall.

Orientació de les 5 obertures d’observació de la torre del Castell de Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Aragó, Montsec d’Estall.

 

 

Les 5 obertures s’orientaven cadascuna al sud, en direcció al Congost de Mont-rebei, a l’est en direcció a Alsamora i Castellnou del Montsec, al nord-est cap el Tossal de l’Abadia (Castissent) i el Castell de Montllobar, al nord-oest en direcció a la Torre de Viacamp, i cap l’oest en direcció a la Serra de Montgai i el Montsec d’Estall.

L’aparell molt irregular i de carreus petits recorda gairebé la maçoneria, la qual cosa fa pensar en una construcció del segle XI, en un moment proper a l’any 1000.

L’antic clos de muralles permet saber que la planta era corba i es pot relacionar amb la muralla de Castell de Mur, que en el cas de Mur està molt ben conservada.

 

 

ELS CAMINS RALS DE GIRBETA

 

Al voltant de Girbeta (o Xiribeta) està ple de camins antics d’origen remot que tenen un valor històric, arquitectònic, cultural, paisatgístic i estètic. Un patrimoni que cal conservar i admirar.

Aquests camins històrics pel trànsit a peu, amb cavalleries o animals de bast, no han estat modificats i presenten encara les seves característiques originals: empedrats, murets de pedra seca, ponts, etc… creats i mantinguts durant centenars d’anys.

Principalment són els camins coneguts com a camins rals o camins reials. Terme que antigament s’aplicava als principals camins públics de comunicació entre localitats i que actualment és un qualificatiu popular sense cap valor legal ni administratiu, però que denota la significació històrica del camí.

 

 

Camí Ral de Girbeta al Castell de Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Amb població disseminada i disposada en valls allunyades respecte els principals centres urbans, els camins eren una peça clau, tant per a la seva articulació interna com per garantir els intercanvis entre la muntanya i la plana, sovint amb molta enginyeria per poder sortejar els abundosos accidents geogràfics, com els congostos o ports.

L’emigració cap als centres urbans i també la irrupció del cotxe van provocar la decadència d’un model d’organització del territori i, de retruc, van marginar de forma dràstica la xarxa de camins tradicionals. Així la xarxa de camins va ser en part destruïda implacablement per les retroexcavadores que obrien o milloraven els camins d’accés rodat als pobles.

El progrés, en un territori empobrit, ho justificava tot: destrossar camins empedrats, construir granges amb totxanes i uralita… I el pas del temps i la manca d’ús, per l’absència de caminants, es van aliar per accelerar els símptomes d’abandonament: murs de pedra seca esberlats, esllavissades de terres, invasió de la cobertura vegetal, descomposició de paviments, fins arribar, en el pitjor dels casos, a la desaparició total del traçat.

 

 

Antic camí ral que unia Girbeta amb el despoblat de Los Masos de Dalt i el Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

Antic camí ral que unia Girbeta amb el despoblat de Los Masos de Dalt i el Castell de Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Tot i això, molts d’aquests camins històrics, però, encara els podem trobar a Girbeta (o Xiribeta).

Camins que encara conserven l’empedrat aprofitant la roca mare com a paviment base, on després s’omplien els forats i els desnivells amb pedres verticals, i encara conserven els murets de pedra seca a les llindes com si fossin cabaneres.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé d’Interès Cultural del Patrimoni Cultural Aragonès.
  • Classificació: Cap

 

FONTS

 

  • TUTUSAUS, J. La recuperació de camins tradicionals. Arola Editors, 2015.
  • VV.AA. Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana. 1995.
  • Viquipèdia.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!