Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Torre del Castell de Lluçars. La Ribagorça. Osca

 

Lluçars és una vila d’Osca, comarca de la Ribagorça, municipi de Tolba. El municipi queda atrapat entre els vessants de la Serra de Llaguarres i per la Serra del Montsec de l’Estall. Des de molt abans d’arribar a Lluçars la silueta de la seva majestuosa torre defensiva delata la seva presència…

Torre del castell de Lluçars. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Torre del castell de Lluçars. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

TORRE DE LLUÇARS

Lluçars. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Origen Etimològic de Lluçars

Segons afirmava Joan Coromines, el topònim Lluçars deriva del verb “llossar”, que vol dir “esmolar les eines de tall”. Aquest concepte, que prové del món feudal, és molt important ja que els pagesos estaven obligats a esmolar les seves eines a la farga o la ferreria feudal.

No s’ha de confondre el verb “llossar” amb el mot “llosa” i “lloses”, mots amb els quals Lluçars no té res a veure.

Coromines segueix explicant que l’estudi dels documents antics demostra que Lluçars s’escrivia amb “o” (Lloçars), i que la paraula “Loçars”, vol dir “grup de ferreries”. El verb “llossar” antigament s’escrivia amb “ç” o “c”, i té l’origen en la paraula “Laucidare”, un verb romànic d’origen cèltic (Loukidatio), que significa pròpiament “resplendor instantània produïda de les espurnes i flamarades que alça el ferrer batent el ferro per un llamp”.

A la vila de Lluçars, com a tot l’àrea de la Ribagorça, la grafia amb “ç” ve donada per la subsistència de la distinció fonològica entre “ç” i “ss” en bona part de la comarca.

D’altra banda, avui en dia trobem marcat i senyalitzat, als mapes i carreteres, la vila de Lluçars amb una castellanització que converteix el topònim històric en un topònim aliè com “Luzás”.

El nom “Luzás” és un castellanisme que té un origen d’aproximació fonètic degut la castellanització de la pronunciació del nom original de Lluçars. Així doncs el nom “Luzás” és una paraula completament aliena a la llengua i el parlar tradicional d’aquestes terres.

 

 

La Vall del riu Queixigar

El riu de Queixigar és un afluent del riu Guard que pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. El riu transcorre en direcció nord-sud pels municipis de Monesma i Queixigar (on neix al Barranc de Mil Homes), després per Castigaleu (on transcorre engorjat), més tard Lluçars, ja al municipi de Tolba, i finalment pels pobles de Siscar i Entença (ja en municipi de Benavarri), on s’ajunta amb el riu Guard.

Tot el seu curs fluvial transcorre per la Ribagorça d’Osca, i desemboca finalment a Casserres del Castell, municipi  d’Estopanyà, al Pantà de Canelles. Des del punt de vista geològic, aquesta zona s’anomena l’Anticlinal de Tolba, una zona encara no del tot prou estudiada però de molt interès pels geòlegs, que intenta interpretar l’encavalcament que la Serra del Montsec de L’Estall fa en aquesta àrea, descrivint un brusc canvi de sentit cap al nord est, al oest de l’Aflorament de Tolba, fent després un nou gir, a sud oest de Lasquarri i Llaguarres.

 

 

Visitar Lluçars

Lluçars és una vila de la província d’Osca, comarca de la Ribagorça que pertany al municipi de Tolba. Tot aquest municipi queda atrapat entre els vessants de la Serra de Llaguarres, per l’oest i per la Serra del Montsec de l’Estall, per l’est. Ja des de molt abans d’arribar a Lluçars la silueta de la seva majestuosa torre defensiva delata la seva presència.

La forma més fàcil d’arribar és des de la vila de Tolba, capital del municipi, agafar la carretera HU-V-9321 que té origen a Tolba i finalitza a Castigaleu. La carretera HU-V-9321, parteix del mateix poble de Tolba des de un desviament de la N-230, la carretera que uneix Lleida amb la Vall d’Aran.

 

 

Sant Cristòfol de Lluçars, amb la torre al fons. Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Sant Cristòfol de Lluçars, amb la torre del castell de Lluçars al fons. Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Història del Castell de Lluçars

Segons l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger, de l’any 1048, Arnau Mir de Tost, havia convingut amb el comte d’Urgell (Ermengol III) una àrea d’expansió per la zona de la Ribagorça. En l’acta es fa constar la donació del delme de tot quant es conquereixi entre el riu la Noguera Ribagorçana i el Cinca.

El rei Ramir I d’Aragó amb el suport d’Arnau Mir de Tost, va conquerir els llocs de Lluçars, Falç i Viacamp. En el testament d’Arnau Mir de Tost, consten com feus pel rei d’Aragó.

Entre el 1040 i el 1059, Arnau Mir de Tost va edificar una línia estable entre la Serra de Llaguarres i la Serra del Montsec de L’Estall. La torre de Lluçars formava part d’un conjunt de torres de “Marca” que s’allargava fins la riba del Noguera Ribagorçana amb Falç, Viacamp i Girbeta. Pel costat aragonès, formava part de l’extrem del comtat ribagorçà reforçat pel rei Ramir I d’Aragó.

Abans de 1072 no es troben referències, però Arnau Mir de Tost va llegar en el seu testament, a la seva filla Letgarda i el seu net Guerau Ponç de Cabrera, els feus, per part del rei d’Aragó Ramir I, juntament amb els castells de Falç i Viacamp.

En algun moment de la història no identificat, els vescomtes d’Àger van perdre el control de Lluçars durant el segle XII i va passar a ser propietat dels comtes de Pallars Jussà. Però en el 1292, Felip de Saluzzo, governador de Sardenya, propietari d’aquell moment va empenyorar els castells de Lluçars, Llaguarres i Lasquarri pel dot del seu casament amb Galbons de Cervera.

Cap a la segona meitat del segle XIV, Lluçars es va integrar en el tercer comtat de Ribagorça, tot i que per poc temps, ja que el comte Alfons de Ribagorça va infeudar el castell als barons de Castre-Pinós. La Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d’Antillón.

Aquesta nissaga el va mantenir fins el segle XVIII, moment en que va passar a mans dels Montcada i ducs de Medinaceli.

 

 

Planol de la situació de la torre del Castell de Lluçars respecte a la muralla, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Planol de la situació de la torre del Castell de Lluçars respecte a la muralla, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

La Torre del Castell de Lluçars

Malgrat que Arnau Mir de Tost no disposa de grans recursos econòmics, compta amb una mà d’obra molt qualificada, que de ben segur era escassa en aquella època tan poc desenvolupada tecnològicament. Entre les obres més importants que es van construir sota les seves directrius, hi ha el Castell de Mur, el castell-palau de Llordà, Àger, Sant Llorenç d’Ares, Lluçars, Viacamp i Montanyana.

En aquells moments, la torre es considerava l’element militar de major importància visual i defensiva del castell, integrada directament amb la muralla i construïda sobre el llit rocós. En general, aquestes torres de la mateixa època dirigides per Arnau Mir de Tost, se situen dins romànic llombard i es pensa que prenen com a model la torre de Fantova (dels voltants de 1015).

 

Vista de la planta de la torre del castell de Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Vista de la planta de la torre del castell de Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

En el cas de Lluçars, destaca la forma de proa amb finalitats defensives i de vigilància. Amb una alçada de 25 metres, aquesta torre, com la de Viacamp, i possiblement la de Montanyana, eren torres que integraven tots els elements essencials per la residència, amb habitacions i dormitoris, i per la defensa i guaita al mateix temps. Quadrangular a l’interior però pentagonal a l’exterior, el seu aspecte és superb, potser perquè estava aïllada visualment d’altres talaies properes i havia de ser inexpugnable.

A més a més, Lluçars es troba en un clot envoltat per tossals i serres tant a l’oest con a l’est i el sud, excepte al nord: la Serra de l’Atmetllera (continuació de la Serra del Castell de Llaguarres), la Serra de la Costa o Serra del Portell, la Serra de l’Almúnia.

La torre estava distribuïda en sis pisos. El pis inferior era un magatzem cec i el segon, també magatzem, amb tres finestres d’espitlleres. La porta elevada era situada al tercer pis, al mur nord, mentre a ponent s’hi trobaven els sanitaris.

El pis superior presenta buits abovedats en totes les bandes, de forma semblant al cinqué pis, amb distinta distribució i en relació a les finestres que apareixen amb arcs dovellats, igual que en el darrer pis amb distinta distribució. En el quart pis s’hi distingeix una petita capella amb una petita finestra.

Els pisos superiors es consideren pròpiament de defensa que molt probablement tenia una taulada de doble vessant i no pas una taulada aterrassada com es pot obserar actualment.

 

 

Aproximació dibuixada de l'estructura interior i exterior de la torre del castell de Lluçars, Tolba. Ribagorça d'Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Aproximació dibuixada de l’estructura interior i exterior de la torre del castell de Lluçars, Tolba. Ribagorça d’Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Video de Fotografies de la Torre Castell de Lluçars

 

 

FONTS:

 

  • Catalunya Romànica, vol. XVI, La Ribagorça. VV.AA. Barcelona, 1996.
  • RomanicoAragones.com.
  • Mapa Excursionista del Montsec I (Montsec de L’Estall y Montsec d’Ares). Prames, 2009.
  • Viquipèdia.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.






Subscriu-te a les novetats de la SerradelMontsec.cat


email:

De conformitat amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de les dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals s’incorporaran al fitxer automatitzat Contactes i Mailing de SerradelMontsec.cat amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Us informem que les vostres dades no seran cedides a cap altra entitat. Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, adreçant-vos a serradelmontsec@gmail.com

De conformitat amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de les dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals s’incorporaran al fitxer automatitzat Contactes i Mailing de SerradelMontsec.cat amb la finalitat de poder-vos informar de les nostres activitats. Us informem que les vostres dades no seran cedides a cap altra entitat. Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, adreçant-vos a serradelmontsec@gmail.com






Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

Fes comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *