Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Torre de Lluçars. Tolba.

 

Molt abans d’arribar a Lluçars, s’observa de lluny la silueta superba i pentagonal de la torre defensiva, únic i magestuos vestigi de l’antic castell…

Torre del castell de Lluçars. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Torre del castell de Lluçars. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

TORRE DE LLUÇARS

Lluçars. Tolba, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LLUÇARS

Lluçars és una vila de la província d’Osca, comarca de la Ribagorça que pertany al municipi de Tolba.

Tot aquest municipi queda atrapat entre els vessants de la Serra de Llaguarres, per l’oest i per la Serra del Montsec de l’Estall, per l’est.

Ja des de molt abans d’arribar a Lluçars la silueta de la seva majestuosa torre defensiva delata la seva presència.

La forma més fàcil d’arribar és des de la vila de Tolba, seu del municipi homònim, i agafar la carretera HU-V-9321 que té origen a Tolba i finalitza a Castigaleu. La carretera HU-V-9321, parteix del mateix poble de Tolba des de un desviament de la N-230, la carretera que uneix Lleida amb la Vall d’Aran.

L’església de Lluçars i la seva gran torre del segle XI, se situen en una petita vall per on discorria el camí que des de Pont de Muntanyana conduïa a la ribera del riu Isàvena i a Jaca per Lasquarri.

Sembla que fou seu també d’una comunitat monàstica. Es troba ubicada no massa lluny del Castell de Falç i de Viacamp, ambdós llocs coronats per grans torres que vigilaven l’entorn.

Per Tolba entroncava l’antic camí que pujava des de Bellmunt, procedent de la Vall d’Ager, un camí vers l’Alt Aragó, per Lluçars i Benavarri, que confluïa a Roda d’Isàvena, abans de dirigir-se a Jaca.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE LLUÇARS

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història i el seu entorn físic i paisatgístic. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva. L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre la història i cultura del lloc.

Segons afirmava Joan Coromines, el topònim Lluçars deriva del verb llossar, que vol dir ‘esmolar les eines de tall’. Aquest concepte, que prové del món feudal, és molt important ja que els pagesos estaven obligats a esmolar les seves eines a la farga o la ferreria feudal.

No s’ha de confondre el verb llossar amb el mot llosa o lloses, mots amb els quals Lluçars no té res a veure. Coromines segueix explicant que l’estudi dels documents antics demostra que Lluçars s’escrivia amb ‘o’ (Lloçars), i que la paraula Loçars, vol dir ‘grup de ferreries’.

El verb llossar antigament s’escrivia amb ‘ç’ o ‘c’, i té l’origen en la paraula laucidare, un verb romànic d’origen cèltic (loukidatio), que significa pròpiament ‘resplendor instantània produïda de les espurnes i flamarades que alça el ferrer batent el ferro per un llamp’.

A la vila de Lluçars, com a tot l’àrea de la Ribagorça, la grafia amb ‘ç’ ve donada per la subsistència de la distinció fonològica entre ‘ç’ i ‘ss’ en bona part de la comarca.

D’altra banda, avui en dia trobem marcat i senyalitzat, als mapes i carreteres, la vila de Lluçars amb una castellanització que converteix el topònim històric en un topònim aliè com “Luzás”.

El nom “Luzás” és un castellanisme que té un origen d’aproximació fonètic degut a la castellanització de la pronunciació del nom original de Lluçars. Així doncs el nom “Luzás” és una paraula completament aliena a la llengua i el parlar tradicional d’aquestes terres.

 

 

 

 

LA VALL DEL RIU QUEIXIGAR

El riu de Queixigar és un afluent del riu Guard que pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana.

El riu transcorre en direcció nord-sud pels municipis de Monesma i Queixigar (on neix al Barranc de Mil Homes), després per Castigaleu (on transcorre engorjat), més tard per Lluçars, ja al municipi de Tolba, i finalment pels pobles de Siscar i Entença (ja en municipi de Benavarri), on s’ajunta amb el riu Guard.

Tot el seu curs fluvial transcorre per la Ribagorça d’Osca, i desemboca finalment al Pantà de Canelles a la zona de Casserres del Castell, municipi  d’Estopanyà.

Des del punt de vista geològic, aquesta zona s’anomena l’Anticlinal de Tolba, una zona encara no del tot prou estudiada però de molt interès pels geòlegs.

Aquest anticlinal intenta interpretar l’encavalcament que la Serra del Montsec de l’Estall fa en aquesta àrea, descrivint un brusc canvi de sentit cap al nord-est, al oest de l’Aflorament de Tolba, fent després un nou gir, a sud-oest de Lasquarri i Llaguarres.

 

 

Sant Cristòfol de Lluçars, amb la torre al fons. Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Sant Cristòfol de Lluçars, amb la torre del castell de Lluçars al fons. Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

ORIGEN DEL CASTELL DE LLUÇARS

Segons l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger, de l’any 1048, Arnau Mir de Tost, havia convingut amb el comte d’Urgell (Ermengol III) una àrea d’expansió per la zona de la Ribagorça.

En l’acta es fa constar la donació del delme de tot allò que es conquereixi entre el riu la Noguera Ribagorçana i el riu Cinca.

El rei Ramir I d’Aragó amb el suport d’Arnau Mir de Tost, va conquerir els llocs de Lluçars, Falç i Viacamp, i en el testament d’Arnau Mir de Tost, aquests llocs consten com feus per part del rei d’Aragó.

Entre el 1040 i el 1059, Arnau Mir de Tost va edificar una línia estable entre la Serra de Llaguarres i la Serra del Montsec de l’Estall.

La torre de Lluçars formava part d’un conjunt de torres de ‘Marca’ que s’allargava fins la riba del Noguera Ribagorçana amb els castells de Falç, Viacamp i Girbeta.

Pel costat aragonès, formava part de l’extrem del comtat ribagorçà reforçat pel rei Ramir I d’Aragó.

En algun moment de la història no identificat, els vescomtes d’Àger van perdre el control de Lluçars durant el segle XII i va passar a ser propietat dels comtes de Pallars Jussà.

Però en el 1292, Felip de Saluzzo, governador de Sardenya, propietari d’aquell moment va empenyorar els castells de Lluçars, Llaguarres i Lasquarri pel dot del seu casament amb Galbons de Cervera.

Cap a la segona meitat del segle XIV, Lluçars es va integrar en el tercer comtat de Ribagorça, tot i que per poc temps, ja que el comte Alfons de Ribagorça va infeudar el castell als barons de Castre-Pinós.

La Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d’Antillón.

Aquesta nissaga el va mantenir fins el segle XVIII, moment en que va passar a mans del llinatge de Montcada i als ducs de Medinaceli.

 

 

Planol de la situació de la torre del Castell de Lluçars respecte a la muralla, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Planol de la situació de la torre del Castell de Lluçars respecte a la muralla, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

TORRE DEL CASTELL DE LLUÇARS

Malgrat que Arnau Mir de Tost no disposa de grans recursos econòmics, compta amb una mà d’obra molt qualificada, que de ben segur era escassa en aquella època tan poc desenvolupada tecnològicament.

Entre les obres més importants que es van construir sota les seves directrius, hi ha el Castell de Mur, el castell-palau de Llordà, Àger, Sant Llorenç d’Ares, Lluçars, Viacamp i Montanyana.

En aquells moments, la torre es considerava l’element militar de major importància visual i defensiva del castell, integrada directament amb la muralla i construïda sobre el llit rocós.

En general, aquestes torres de la mateixa època dirigides per Arnau Mir de Tost, se situen dins romànic llombard i es pensa que prenen com a model la torre de Fantova (dels voltants de 1015).

 

Vista de la planta de la torre del castell de Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Vista de la planta de la torre del castell de Lluçars, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

En el cas de Lluçars, destaca la forma de proa amb finalitats defensives i de vigilància.

Amb una alçada de 25 metres, aquesta torre, com la de Viacamp, i possiblement la de Montanyana, eren torres que integraven tots els elements essencials per la residència, amb habitacions i dormitoris, i per la defensa i guaita al mateix temps.

Quadrangular a l’interior però pentagonal a l’exterior, el seu aspecte és superb potser perquè estava aïllada visualment d’altres talaies properes i havia de ser inexpugnable.

A més a més, Lluçars es troba en un clot envoltat per tossals i serres tant a l’oest con a l’est i el sud, excepte al nord: son la Serra de l’Atmetllera (continuació de la Serra del Castell de Llaguarres), la Serra de la Costa o Serra del Portell, la Serra de l’Almúnia.

La torre estava distribuïda en sis pisos. El pis inferior era un magatzem cec i el segon, també magatzem, amb tres finestres d’espitlleres.

La porta elevada era situada al tercer pis, al mur nord, mentre a ponent s’hi trobaven els sanitaris.

El pis superior presenta buits voltats en totes les bandes, de forma semblant al cinquè pis, amb distinta distribució i en relació a les finestres que apareixen amb arcs dovellats, igual que en el darrer pis amb distinta distribució.

En el quart pis s’hi distingeix una petita capella amb una petita finestra.

Els pisos superiors es consideren pròpiament de defensa que molt probablement tenia una taulada de doble vessant i no pas una taulada aterrassada com es pot observar actualment.

 

 

Aproximació dibuixada de l'estructura interior i exterior de la torre del castell de Lluçars, Tolba. Ribagorça d'Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Aproximació dibuixada de l’estructura interior i exterior de la torre del castell de Lluçars, Tolba. Ribagorça d’Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

 

 

FONTS

 

  • VV.AA. Catalunya Romànica, vol. XVI, La Ribagorça. Barcelona, 1996.
  • RomanicoAragones.com.
  • Mapa Excursionista del Montsec I (Montsec d’Estall y Montsec d’Ares). Prames, 2009.
  • Viquipèdia.
  • FITÉ i LLEVOT, F. Els camins del montsec dins les rutes catalanes de peregrinacio.  VI Congreso Nacional de Historia del Arte, Santiago de Compostela. 1986

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!