Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Tossal de l’Abadia. Castissent.



 

Des del Tossal de l’Abadia, antic castell de Castissent, hi ha un horitzó visual privilegiat de l’entrada nord de Mont-rebei, el Castell de Girbeta, la Torre de Viacamp, i…

Tossal de l'Abadia amb l'església de Sant Joan Baptista i el Congost de Mont-rebei al fons, Castissent. Tremp, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

 

CASTISSENT

Tremp, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE CASTISSENT


L’emplaçament de l’antic castell de Castissent, des d’un punt de vista estratègic, és immillorable: dalt d’un turó de 727 metres d’alçada i a un quilòmetre en línia recta de la Noguera Ribagorçana.

No és un tossal gaire alt, però pel fet que queda entre dos barrancs amples (el barranc de la Font al sud i el barranc dels Horts al nord), el lloc queda especialment destacat en el paisatge, visible des de molt lluny, i des de molts llocs.

Des del Tossal de l’Abadia, turó on s’emplaça l’actual església parroquial de Sant Joan Baptista, i emplaçament de l’antic castell, hi ha línia visual directa amb el Castell de Girbeta, la Torre de Viacamp, i el Jaciment dels Altimiris.

A més a més, la seva situació privilegiada manté una visió de l’entrada del Congost de Mont-rebei i el riu Noguera Ribagorçana absolutament espectacular.

Castissent no és pròpiament un poble de cases al voltant d’uns carrers, sinó que és un conjunt de masos dispersos.

L’àrea geogràfica que comprén Castissent està considerada part de l’anomenada La Terreta, o Noguerola, o Clotada d’Areny.

Aquesta comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana i forma una conca tancada entre les serres prepirinenques de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, les serres de Gurp i de Montllobar, a l’est, i de Cis, de Berganui, de Sant Marc, de Pallerol i de Giró, a l’oest.

Castissent és un dels nuclis que se situen a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana i pertanyen administrativament, els uns, a Tremp i, els altres, a Sant Esteve de la Sarga, municipis, tots dos, del Pallars Jussà.

L’annexió a Tremp dels nuclis de la Terreta que actualment en formen part, data de l’any 1970, any en què es va dur a terme una reordenació del mapa municipal que va afectar, especialment, les zones més despoblades del territori.

El municipi de Fígols de la Conca (o Fígols de Tremp) comprenia, dins del territori de la Terreta, els nuclis de Claramunt i Castissent. Al límit meridional de la Terreta trobem els nuclis d’Alsamora, la Clua i Mont-rebei, que, a diferència de la resta de nuclis de la Terreta oriental, pertanyen al municipi de Sant Esteve de la Sarga.

 

 

 

 

ORIGEN DEL TOPÒNIM DE CASTISSENT


El topònim de Castissent procedeix de les formes, documentades, Castellum Sanctum i Castellum Sancti.

La segona, Castellum Sancti, sembla més versemblant, atès que, com defensa Joan Coromines, ve d’un possible ‘Castell d’en Sanç’, on Sanç seria el nom del seu senyor en el moment del primer document trobat.

El Castell d’en Sanç, d’on esdevindria el topònim Castissent, fou un dels punts forts del qual els sarraïns s’apoderaren a l’any 904, en la seva incursió vers el Pallars.

El valí de Lleida, Llop ibn Muhàmmad, va atacar Castissent l’any 904 i arrabassà, entre d’altres, els castells de Sarroca de Bellera i el de Mola de Baró, causant grans destrosses i saquejos on moriren 700 de persones.

A més, va capturar prop de mil presoners, entre els quals hi havia el mateix fill del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça (Isarn I de Pallars, que visqué pres a Tudela durant 14 anys).

Malgrat aquestes referències, avui en dia es qüestionen aquestes dades ja que se suposa que aquesta zona al voltant del segle X era completament abandonada i per tant aquest castell o bé no existia o bé no estava en mans del cristians.

 

 

 

 

EL POBLE DE CASTISSENT


Castissent, no és pròpiament un poble en el sentit de cases agrupades en un nucli urbà, sinó que es tracta d’un conjunt de població rural de masies disperses.

Hi ha un ‘centre’ del poble, constituït per la plataforma del Tossal de l’Abadia on hi ha les restes del castell, l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que va pertànyer al Monestir de Lavaix, i el cementiri.

En el cens del 1359, (Castell Sent) consta amb 11 focs (uns 55 habitants).  En el cens del 1553 (Casticén) té els mateixos 11 focs, i en el del 1718 s’hi esmenten 70 habitants. El 1831 n’hi consten 95, i vers 1900, hi havia 30 edificis, amb 75 habitants.

En l’actualitat hi ha menys de 20 habitants, tots en hàbitats dispersos.

Castissent, pertany actualment al municipi de Tremp,  és a la comarca del Pallars Jussà, a la vessant nord del Montsec d’Ares i a la porta del Congost de Mont-rebei.

Un dels atractius addicionals de Castissent és el desguàs del Canal del Pont de Montanyana.

El Canal del Pont de Montanyana fa tota la volta al Tossal de l’Abadia, arribant pel nord-est, passant pel sud, i sortint-ne per l’oest, on hi ha una petita resclosa d’on arrenca el tub que baixa cap a la central esmentada, per tal de produir energia elèctrica.

Aquesta caiguda d’aigua, el desguàs del canal, produeix una bonica cascada.

 

 

 

 

L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA


L’església de Sant Joan Baptista de Castissent era parroquial, però no pertanyia al Bisbat d’Urgell, sinó que en un principi fou del Bisbat de Roda d’Isàvena i després fou traspassat al Bisbat de Lleida, en suprimir-se el de Roda d’Isàvena.

Actualment hi continua pertanyent, però la parròquia de Castissent és administrada des de la parròquia d’Areny de Noguera, del Bisbat de Barbastre-Montsó, pel fet que Castissent va pertànyer sempre a l’Arxiprestat de Tolba.

És una església senzilla, rústica, amb l’interior neoclàssic. Consta d’una nau rectangular coberta amb una volta d’aresta sobre arcs torals de mig punt i d’una imposta que recorre tota la seva base.

Té el portal en arc de mig punt dovellat i amb els muntants carreuats, tots en pedra rogenca, obert al frontis orientat a migdia. Uns edificis adossats (l’antiga rectoria) avui es troben arruïnats i mig derruïts.

 

 

 

 

ESPAI D’INTERÈS GEOLÒGIC FORMACIÓ CASTISSENT A MAS DE FARO


El terme de Castissent és un terreny trencat, àrid, pedregós i amb moltes roques i roquissars en totes direccions.

És un terreny difícil pel conreu sense prats ni boscos, tot de matoll, exceptuant alguna aglomeració de roures i alzines, en expansió per l’abandó de feines agrícoles.

La Conca de Tremp es reconeguda arreu del món per la seva riquesa geològica i milers de científics i estudiants de tots els nivells, es formen en aquests indrets.

Tots ells es posen d’acord en dir que aquesta conca és un llibre obert per a la geologia i altres ciències i per això està declarada Geoparc per la UNESCO

Hi ha un punt realment destacat dins la Conca de Tremp que rep el nom de Mas de Faro on es pot observar una geologia tant atractiva que ha fet d’aquest punt, un dels afloraments més visitats d’Europa.

Situació en el mapa del Mas de Faro, on es troben les formacions sorrenques de la coneguda Formació Castissent.

Aquesta popularitat es deu a la gran varietat de paleoambients que s’hi troben, des de margues i gresos formats a mar obert i profund, fins a argiles i graves típiques de terres àrides, passant per esculls i dipòsits de plana de marea.

L’observació en els excel·lents afloraments de les textures i estructures sedimentològiques, dels canvis litològics laterals i verticals, així com la presència de nombrosos fòssils, permeten la reconstrucció i observació de l’origen dels sediments i dels processos que els han originat.

La possibilitat que dóna aquesta conca de poder observar i tocar totes aquestes característiques en un espai reduït i/o amb una escala adient, és difícil trobar en altres conques europees i fins i tot a nivell mundial.

Les grans empreses petrolieres han trobat a Mas de Faro, un del models més excepcionals de reservori de tot el continent, raó que han aprofitat, per formar els seus professionals per poder deduir estructures potencialment riques en aquests combustibles tant apreciats.

 

 

Formacions sorrenques de Mas de Faro

Formacions sorrenques de Mas de Faro de la coneguda Formació Castissent. Tremp, Pallars Jussà. Montsec d’Ares. Fotografia de la Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Castissent en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Tossal de l'Abadia amb l'església de Sant Joan Baptista i el Congost de Mont-rebei al fons, Castissent. Tremp, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Tossal de l’Abadia amb l’església de Sant Joan Baptista i el Congost de Mont-rebei al fons, Castissent. Tremp, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

FONTS:


  • Geòtop 121. Formació Castissent a Mas de Faro. Rivas, Gonzalo; Remacha, Eduard y Oms, Oriol. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural
  • Viquipèdia.
  • Rosàs Redondo, L. El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta. Tesi doctoral. Setembre de 2016
  • Tremosa i Palau, R. La demografia i l’economia a la Clotada d’Areny (1900-1980). Un model per a interpretar l’evolució del Prepirineu. Saragossa: Mancomunidad de la Ribagorza Oriental / Diputación Provincial de Huesca.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com