Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Tossal de Monteró. Sant Llorenç de Montgai.


Al Tossal de Monteró, a Sant Llorenç de Montgai, el jaciment més important correspon a l’època romana i s’estén per tota la part superior del tossal…

Restes de l'enclavament militar romà al costat del vèrtex geodèsic de Monteró. Tossal de Monteró, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

TOSSAL DE MONTERÓ

Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra de Mont-roig, Serra del Montsec.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MONTERÓ


El conjunt arqueològic de Monteró està situat dalt del Tossal de Monteró, davant de Sant Llorenç de Montgai, a Camarasa.

S’estén per les elevacions de la Serra de Monteró (amb 574 metres d’altitud), a la riba esquerra del riu Segre, una vegada que les seves aigües hagin travessat el Congost de Camarasa i la vila de Camarasa.

En aquest punt, el riu s’encaixa per superar l’últim obstacle que configura l’eix de les Serres de Mont-roig i Serra Carbonera.

Es tracta d’una zona de relleu abrupte, aïllada pel riu, en el límit del sector sud de la Serra del Montsec, on els plecs muntanyosos disminueixen progressivament per deixar pas a la configuració geològica de la Depressió de l’Ebre.

Des del lloc de Monteró es domina la sortida del riu Segre pel Congost de Camarasa, tenint una visió espectacular per una banda de l’embassament i el poble de Sant Llorenç de Montgai, els Aspres del Montsec, les crestes de la Serra de Mont-roig, i per l’altre la visió de la Depressió Central cap al sud i sud-est.

La seva posició és absolutament estratègica amb un control visual de bona part de l’extensa comarca de La Noguera.

 

 

 

 

PRIMERES NOTÍCIES DELS JACIMENTS DE MONTERÓ


El primer esment sobre el conjunt arqueològic de Monteró correspon a Pere Pubill i al Centre Excursionista de Balaguer, cap l’any 1931,

En aquell primer moment va destacar la troballa d’abundants restes ceràmiques, objectes metàl·lics, monedes i molins rotatoris, possiblement d’origen iber.

També s’esmentava l’existència de restes d’una fortificació i de sitges. Posteriorment, les accions bèl·liques durant la Guerra Civil Espanyola van afectar malauradament el jaciment durant l’any 1938.

Malgrat l’entitat de les troballes, no va ser fins l’any 2002 que es van iniciar les intervencions arqueològiques al jaciment. Les restes que es van trobar aleshores, eren d’origen romà i es van datar entre mitjans del segle II a.C. i el 75 a.C.

Cap a l’any 2004, Jordi Principal, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, va extreure una llosa d’una cabana de volta propera, que havia estat usada com material constructiu, amb inscripcions iberes.

Aquesta llosa descoberta per l’Associació Cultural La Roureda, va resultar que era una inscripció falsa.

 

 

El Tossal de Monteró des de l'aire. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya. Fotografia: http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat

El Tossal de Monteró des de l’aire. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya. Fotografia: http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat

 

 

ElS QUATRE JACIMENTS DE MONTERÓ


Al serrat de Monteró s’hi han identificat fins a quatre jaciments.

El més important correspon a l’època de dominació romana, concretament a l’època tardorrepublicana i s’estén per tota la part superior del tossal de Monteró.

Correspon a un àrea d’uns 150 metres quadrats i s’han portat a terme unes quantes intervencions arqueològiques. Aquest jaciment és anomenat Monteró 1.

D’altra banda, s’han documentat diverses sitges agrupades, encara que se sap que hi ha més i es desconeix el número total d’aquestes estructures. És troben a uns 400 m cap sud-est del jaciment principal i no ha quedat clara la correspondència amb el jaciment romà. Aquest jaciment s’anomena Monteró 2.

També s’han trobat restes d’algunes alineacions de pedra i abundants fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i amb incrustacions d’òxid. Aquestes últimes, han quedat pràcticament esborrades per la presència de nius de metralladores construïts durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta jaciment s’anomena Monteró 3.

 

 

Plom Ibèric trobat a Monteró (Dibuix de Ramon Álvarez). Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Plom Ibèric trobat a Monteró (Dibuix de Ramon Álvarez). Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

Per últim, trobem el Castell de Gelis (a la Coma de Gelis), d’origen àrab, que es remunta al segle XI.

Es troba a uns 500 metres del jaciment romà, al nord-est, i es tracta d’una petita fortificació andalusina (as-sakhra), aïllada en un esperó de roca que va ser precedida per un assentament de l’Edat de Bronze. Aquest jaciment s’anomena Monteró 4.

Històricament ha estat un indret molt conegut pels furtius perquè en superfície hi havia nombrós material ibèric i campanià, i perquè els detectoristes i aficionats havien extret grans quantitats de metall (monedes, ploms, puntes de fletxa, etc.).

Evitar l’espoli és un dels principals reptes que passa per regular l’indret, catalogar-lo i museitzar-lo com a bé cultural d’interès protegit.

L’inici de les intervencions arqueològiques al 2002 han frenat en bona mesura aquesta dinàmica però el dany que ha patit el jaciment ha estat considerable i irreparable.

De fet, de tot aquest patrimoni robat i espoliat només ha pogut ser-ne recuperada una ínfima part.

 

 

 

 

EL FORTÍ ROMÀ DE MONTERÓ


Les excavacions que s’hi han fet ininterrompudament des del 2002 mostren restes corresponents a un únic nivell d’ocupació.

Ha estat interpretat com un fortí romanorepublicà de control territorial (un castellum), actiu entre el 130 aC i el 75 aC, el qual hauria estat destruït de manera violenta i abandonat definitivament durant la Guerra de Sertori.

Aquest castellum formava part d’un sistema de control per part de l’administració romana que prioritzava les necessitats logístiques militars a l’hora d’estructurar el territori.

Aquest enclavament tenia la voluntat de controlar el territori i les vies de comunicació terrestres i fluvials que connectaven la plana amb el Pirineu.

Un cop pacificat i romanitzat la zona, l’enclavament va ser abandonat i mai més va ser ocupat per cap assentament fins a la Guerra Civil Espanyola.

 

 

 

 

Però la importància del jaciment del campament militar fa que hi hagi una necessitat de protegir-lo i preservar-lo.

Durant 15 anys, tant estudiants de les universitats de Lleida, Barcelona, Granada, Sevilla i Roma, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Camarasa com del Museu de La Noguera han permès identificar aquest jaciment com excepcional malgrat les seves incògnites.

Les actuacions al jaciment tenen lloc en el marc del projecte quadriennal El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial, coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).

S’han localitzat diverses edificacions de planta complexa, relacionades entre elles, i un carrer, amb direcció est-oest, que articula el conjunt.

Cal destacar que els espais arquitectònics estan en bon estat de conservació malgrat estar afectats per trinxeres i nius d’ametralladores de la Guerra Civil Espanyola.

 

 

Planta de la Zona 2 de Monteró 1, on també s’observa el carrer (zona 7) i el barri oest (zona 8). Imatge: Revista d’Arqueologia de Ponent, 'Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1...'

Planta de la Zona 2 de Monteró 1, on també s’observa el carrer (zona 7) i el barri oest (zona 8). Imatge: Revista d’Arqueologia de Ponent, ‘Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1…’

 

 

Les cases conserven els l’opus signinums interiors i estaven bastides amb murs de tapial (murs formats amb terra argilosa que es compacta mitjançant el sistema d’encofrat) dels que només se’n conserva el sòcol de pedra.

El fet que els treballs sistemàtics s’hagin realitzat durant 15 anys i de manera interrompuda, permeten dir que Monteró és un dels castellum més ben coneguts de la geografia catalana.

Permet plantejar l’existència d’una residència del comandant de la guarnició, el praetorium, així com d’algun tipus de centre administratiu encara en curs d’estudi.

Aquest praetorium es diferenciaria de la resta d’estructures pel desplegament de certes comoditats i de tenir a la seva disposició espais més grans i funcionalment diferenciats.

Així, l’edifici disposaria d’espais de magatzem i potser de treball, on s’hi desenvolupava alguna activitat que requeria mobiliari estructural. Però també d’espais domèstics i de consum, i molt possiblement també residencials, de representació o de descans/lleure.

Per tant, aquest edifici podria haver estat la residència d’un personatge o personatges importants i de relleu.

Atès que ens trobem en un context d’àmbit militar, els individus que ocupen l’escala més alta de la jerarquia en una guarnició o destacament són els oficials, i d’entre aquests, el comandant de la plaça, el praefectus castrorum.

 

 

En primer terme a la dreta, la Coma de Gelis, al fons el Pantà de Sant Llorenç de Montgai, el poble, la Serra de Sant Salvador i Llorenç Vell i més enllà les vessants de la Serra del Mont-roig. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

En primer terme a la dreta, la Coma de Gelis, al fons el Pantà de Sant Llorenç de Montgai, el poble, la Serra de Sant Salvador i Llorenç Vell i més enllà les vessants de la Serra del Mont-roig. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

RUTA VERDA DE MONTERÓ


L’ajuntament de Camarasa vol donar una major projecció al jaciment romà del Serrat de Monteró i ha sol·licitat ajudes a l’Administració per adequar la zona i condicionar el camí d’accés, i fins i tot convertir-lo en una ruta verda atesa la dificultat orogràfica de l’enclavament.

Jordi Principal, director de les excavacions, i Elisabet Lizaso, batllessa de Camarasa, es van comprometre a tenir cura i vetllar per la protecció i manteniment del jaciment de Monteró.

De moment però, aquest projecte no s’ha dut a terme i tampoc la seva protecció.

 

 


ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


Aquest lloc es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA i la RESERVA NATURAL PROTEGIDA DE FAUNA SALVATGE DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI, a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida de l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

Restes de l'enclavament militar romà al costat del vèrtex geodèsic de Monteró. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

Restes de l’enclavament militar romà al costat del vèrtex geodèsic de Monteró. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs els DÒLMENS DE L’ESTALL en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ


  • Protecció: Cap
  • Classificació: Lloc d’habitació amb estructures conservades poblat i centre de producció i explotació agrícola camp de sitges.
  • Número de Registre: cap
  • Data de Publicació: cap

 

FONTS


  • Vila i Carabasa, JM. Memòria de la Intervenció Arqueològica d’Urgència Realitzada a Monteró. Generalitat de Catalunya, 2004.
  • VV.AA. Iberismo y romanización en el valle medio del Segre: evolución del poblamiento y organización territorial. Universitat de Barcelona.
  • Tribuna d’Arqueologia
  • Principal, J; Ferrer i Jané, J. Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia, 2009.
  • Principal, J; Padrós, C; Camañes, P. Un edifici singular al “castellum” romanorepublicà de Monteró 1…. Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 2015, 309-325, ISSN: 1131-883-X

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com