Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Via Romana d’Àger


La calçada romana d’Àger, partia de Lleida, travessava el Montsec, i enllaçava fins a Montanyana, Isona i a la Cerdanya…

Antiga via romana d'Àger. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares. Lleida, Catalunya.

 

VIA ROMANA D’AGER

Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de d’Ares.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ÀGER


Àger es situa a la comarca de La Noguera, sobre un cim de 618 metres, al centre de la Vall d’Àger.

El seu terme municipal està format per nou nuclis de població habitats presidits per l’imponent Montsec d’Ares, centre d’interès geològic, natural i astronòmic.

Aquesta vall està limitada a l’oest i a l’est per dos congostos: Congost de Terradets i Congost de Mont-Rebei.

Al nord queda limitada pel Montsec d’Ares i al sud per la Serra de Montclús.

Aquesta situació geogràfica ha marcat l’extensa història de la Vall d’Àger, exemples de la qual son la Via Romana d’Àger, sarcòfags romans, torres de defensa medievals, ermites romàniques, etc, fins arribar conjunt monumental de Sant Pere, declarat juntament amb el casc urbà d’Àger i l’església de Sant Vincenç, Patrimoni Arquitectònic Català.

Pocs llocs de ponent tenen un passat tan ric i esclatant com Àger i la seva vall. I no només en l’àmbit històric, sinó també en l’àmbit geològic i paisatgístic.

Arribar a Port d’Àger, per alguns un dels millors miradors del pre-pirineu i observar la vall als peus, és d’una bellesa corprenedora.

 

 

Fotografia antiga del Port d'Àger. Data i autor desconegut. Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Fotografia antiga del Port d’Àger. Data i autor desconegut. Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ORIGEN EIMOLÒGIC D’ÀGER

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

D’un nom i un lloc com aquest és ben xocant que a penes s’hagi dit res sobre la seva etimologia: res no en digué Balari, ni Carreras Candi, ni jo mateix en obres anteriors. Només l’Alcover-Moll suggereix que vingui del llati AGER ‘camp’, dubtant-ne molt. No hi cabia dubtar sinó negar en rodó i sense reserves: l’única forma romànica d’aquest mot fou AGRUM, que només podia donar ‘*agre’ o bé ‘*aire’; àdhuc imaginant l’increïble persistència d’aquell nominatiu, també el resultat possible en català hauria estât ‘*aire’ o ‘*ar’ o altra forma sense ‘-g-‘…

Impossible, és clar, pendre seriosament la pensada de Rocafort d’identificar-lo amb una ‘Erga’ ciutat dels ilergetes: parlar de metátesis en un cas així és revelar-se com un jugador de mots encreuats (ni si tals metàtesis de tònica inicial amb àtona fossin concebibles, hauríem de creure que en sortiria ‘ga’ i no pas ‘ze’.

I tanmateix l’origen indubtable també ens entra pels ulls: el lloc AGGER, -ERIS ‘terraplè’, geminada amb la qual és clar que la ‘g’ havia de conservar-se, i es justifica de sobres que la geminada previngués tota síncope de la vocal interna.

Per convence’s de la base geogràfica de la tesi, bastaria saber que la població està esgraonada en un turó dominât per les ruïnes de la col·legiata (i del Castell), com l’ha descrita tothom, i ocupant el centre de la vall reclosa entre d Montsec occidental i la Serra de Montcús…

Car justament, i ja en temps dels romans, el mot ‘agger’ es deia especialment del terraplenar per a fortificació: «fossas aggere explere» César, «id. complere» Virgili, «aggerem irotruere, jacere…» César…

 

 

 

 

LA CALÇADA ROMANA D’ÀGER


Diuen que, antigament, quan el jovent d’Àger perdia l’autobús de línia que anava d’Àger cap a Balaguer, pujava corrent per la vella via romana i arribava al port d’Àger abans que l’autocar fes parada al mateix port.

Actualment la carretera nova que enllaça la Vall d’Àger fins a Balaguer, volta a ponent per superar els forts desnivells del port d’Àger. De fet, la calçada romana s’anomenava també ‘antic camí de Balaguer‘.

Els romans van crear una xarxa de vies que permetien moure’s pel territoris conquerits amb facilitat. Així van bastir una ruta secundaria de la Via Augusta que des de la ciutat romana d’Ilerda, arribava fins Àger i més enllà de la Serra del Montsec.

Des de Lleida pujava als Pirineus, seguint el riu Segre pel marge esquerre fins a Vilanova de la Barca. Després passava pel pont de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana i, a Menàrguens, travessava per un pont sobre el riu Farfanya.

Continuava cap a Balaguer i remuntava en direcció a Os de Balaguer, Tartareu, Vilamajor i Fontdepou (tot i que alguns opinen que pujava per Vilanova de la Sal) fins a port d’Àger, també anomenat Cap de la Creu.

Travessant la Serra de Montclús, i descendint fins a la vall d’Àger, confluint a la pròpia vila d’Àger, que en el seu moment va ser un castellum romà.

 

 

 

View this post on Instagram

 

Si el #Montsec porta barret, pluja del cert! La Vall d’Àger a #LaNoguera.

A post shared by SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) on

 

 

La calçada romana, seguiria pujant el Montsec d’Ares pel Coll d’Ares, agafaria el ramal que unia Cellers amb Alsamora i Montanyana i arribaria a la ciutat romana d’Aeso, l’actual Isona, a la Conca Dellà, per després continuar fins a la Cerdanya.

Hi ha qui afirma que a la Vall d’Àger es dividia en dues branques, l’una anava per l’actual Baronia de Sant Oïsme seguint després per Fontllonga i el Coll d’Orenga fins a Vilanova de Meià, des d’on travessava el Montsec de Rúbies pel Pas Nou, baixant després per Toló fins arribar a Aeso (l’actual Isona).

Se sap que la calçada romana d’Àger fou utilitzada a l’època medieval i fins als inicis del segle XX, quan es construeix la carretera que segueix el traçat de l’actual C-12.

El camí de la via romana d’Àger va ser recuperat pel Centre Excursionista de Lleida (CEL) cap l’any 1995. En aquell moment les restes estàvem colgades i es van recuperar amb l’ajut de Lluís Garrofé, veí de Tartareu.

Més tard es va fer la carretera nova i probablement haguessin destruït els trams de Port d’Àger de la via romana si no hagués estat pels cartells col·locats que van posar sobre avís als responsables de l’obra.

Aquests van reaccionar comunicant als membres del Centre Excursionista de Lleida que els traguéssin si no volíem pagar una multa d’un milió de pessetes.

Els membres del CEL els van anar a traure avisant i comunicant que ells eren sabedors de l’existència de la via romana i del seu traçat i per tant estaven obligats a respectar-la.

Els últims estudis realitzats amb excavacions arqueològiques durant l’any 2002, al tram de Fontdepou, van determinar que esdevenia impossible assignar una cronologia romana de forma clara i contundent ja que el camí ha estat utilitzat fins el segle XX fent-hi durant segles remodelacions.

 

 

 

 

VISITAR LA CALÇADA ROMANA D’ÀGER


Afortunadament d’aquest antic camí encara resta un tram força ben conservat.

Actualment es pot recórrer un tram de 2 kilòmetres de calçada, situat entre el port d’Àger i el Pont d’en Rosell, a les portes de la vila d’Àger, que conserva l’enllosat i l’amplada original.

També existeixen alguns trams no tant bé conservats a l’entorn de la vila de Fontdepou.

En general, els trams conservats tenen una amplada entre dos i tres metres, i l’empedrat s’organitza en tres filades de lloses d’un major tamany, que s’ubiquen al centre i a les vores del vial, entre les quals es disposen la resta de carreus.

Els cavallons de pedres perpendiculars, sobre la calçada, que servien per desguassar l’aigua cap els costats, evitant que baixés acanalada per la via, encara es conserven.

També es veuen les dues roderes de pedres planes, que indicaven la trilla que seguien els carros i que feia més fàcil el trànsit.

Ningú dubta que els orígens del nucli primitiu d’Àger es remunten almenys a l’època romana. De la intensa romanització de la vall són les restes arqueològiques trobades, així com els topònims conservats amb clara tradició romana.

Un altre exemple, molt bén conservat avui en dia, és el sarcòfag romà de marbre del segle III (probablement importat de la metròpoli o potser de la Provença), que hi ha ubicat a l’església de Sant Vicenç i Sant Salvador, procedent de la Canònica de Sant Pere i utilitzat fins no fa molt com a pila baptismal.

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs la Via Romana d’Àger en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Antiga via romana d'Àger. Àger, La Noguera. Montsec d'Ares. Lleida, Catalunya.

Antiga via romana d’Àger. Àger, La Noguera. Montsec d’Ares. Lleida, Catalunya.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com