Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Via Romana d’Àger

 

La calçada romana d’Àger, partia de Lleida, travessava el Montsec, passava per la romana d’Aeso, actual Isona, i arribava a la Cerdanya…

Via romana d'Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Via romana d’Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

VIA ROMANA D’AGER

Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de d’Ares.

 

 

 

 

LA CALÇADA ROMANA D’ÀGER

Diuen que, antigament, quan el jovent d’Àger perdia l’autobús línia pujava corrent per la vella via romana i arribava al port abans que l’autocar.

Actualment la carretera nova que enllaça la Vall d’Àger fins a Balaguer, volta a ponent per superar els forts desnivells del port d’Àger. De fet, la calçada romana s’anomenava també ‘antic camí de Balaguer‘.

 

 

Fotografia antiga del Port d'Àger. Data i autor desconegut. Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Fotografia antiga del Port d’Àger. Data i autor desconegut. Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Els romans van crear una xarxa de vies que permetien moure’s pel territoris conquerits amb facilitat.

Així van bastir una ruta secundaria de la Via Augusta que des de la ciutat romana d’Ilerda, arribava a Àger.

Des de Lleida pujava als Pirineus, seguint el riu Segre pel marge esquerre fins a Vilanova de la Barca. Després passava pel pont de Corbins sobre la Noguera Ribagorçana i, a Menàrguens, travessava per un pont sobre el riu Farfanya.

 

 

 

View this post on Instagram

 

Si el #Montsec porta barret, pluja del cert! La Vall d’Àger a #LaNoguera.

A post shared by SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) on

 

 

Continuava cap a Balaguer i remuntava en direcció a Os de Balaguer, Tartareu, Vilamajor i Fontdepou (tot i que alguns opinen que pujava per Vilanova de la Sal) fins al port d’Àger, també anomenat Cap de la Creu.

Des de Vilamajor partia un camí en direcció als Masos de Millà i Alberola, i un altre que es dirigia al monestir de Bellpuig de les Avellanes i Vilanova de la Sal.

Travessant la Serra de Montclús, i descendint fins a la vall d’Àger, confluint a la pròpia vila d’Àger, que en el seu moment va ser un castellum romà.

La calçada romana, seguiria pujant el Montsec d’Ares pel Coll d’Ares, agafaria el ramal que unia Cellers amb Alsamora i Montanyana i arribaria a la ciutat romana d’Aeso, l’actual Isona a la Conca de Tremp, per després continuar fins a la Cerdanya.

Hi ha qui afirma que a la Vall d’Àger es dividia en dues branques, l’una anava per l’actual Baronia de Sant Oïsme seguint després per Fontllonga i el Coll d’Orenga fins a Vilanova de Meià, des d’on travessava el Montsec de Rúbies pel Pas Nou, baixant després per Toló fins arribar a Aeso (‘actual Isona).

L’altra branca resseguiaria aigües amunt la Noguera Pallaresa, travessant pel congost del Terradets i dirigint-se a la Conca de Tremp.

Se sap que la calçada romana d’Àger fou utilitzada a l’època medieval i fins als inicis del segle XX, quan es construeix la carretera que segueix el traçat de l’actual C-12.

El camí de la via romana d’Àger va ser recuperat pel Centre Excursionista de Lleida (CEL) l’any 1995. En aquell moment les restes estàvem colgades i es van recuperar amb l’ajut de Lluís Garrofé, veí de Tartareu.

Més tard es va fer la carretera nova i haguessin destruït els trams de Port d’Àger de la via romana però els cartells col·locats van posar sobre avís als responsables de l’obra.

Aquests van reaccionar comunicant als membres del Centre Excursionista de Lleida que els traguéssim si no volíem pagar una multa d’un milió de pessetes. Els membres del CEL els vam anar a traure avisant i comunicant que ells eren sabedors de l’existència de la via romana i del seu traçat i per tant estaven obligats a respectar-la.

 

 

 

 

VISITAR LA CALÇADA ROMANA D’ÀGER

Afortunadament d’aquest antic camí encara resta un tram força ben conservat.

Actualment es pot recórrer un tram de 2 kilòmetres de calçada, situat entre el port d’Àger i el Pont d’en Rosell, a les portes de la vila d’Àger, que conserva l’enllosat i l’amplada original.

També existeixen alguns trams no tant bé conservats a l’entorn de la vila de Fontdepou.

En general, els trams conservats tenen una amplada entre dos i tres metres, i l’empedrat s’organitza en tres filades de lloses d’un major tamany, que s’ubiquen al centre i a les vores del vial, entre les quals es disposen la resta de carreus.

Els cavallons de pedres perpendiculars, sobre la calçada, que servien per desguassar l’aigua cap els costats, evitant que baixés acanalada per la via, encara es conserven.

També es veuen les dues roderes de pedres planes, que indicaven la trilla que seguien els carros i que feia més fàcil el trànsit.

Ningú dubta que els orígens del nucli primitiu d’Àger es remunten almenys a l’època romana. De la intensa romanització de la vall són les restes arqueològiques trobades, així com els topònims conservats amb clara tradició romana.

Un altre exemple és el sarcòfag romà de marbre del segle III (probablement importat de la metròpoli o potser de la Provença), que hi ha ubicat a l’església de Sant Vicenç i Sant Salvador, procedent de la Canòniga de Sant Pere i utilitzat fins no fa molt com a pila baptismal.

 

 

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!